Resultats de la cerca

Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…

Fou dotada de tres facultats teologia, dret i arts, amb les mateixes prerrogatives i privilegis que la Universitat de Lleida El 1379 fou confirmada eclesiàsticament per butlla papal de Climent VII, però aquest li suprimí la facultat de teologia i li n'afegí una de medicina, per suplir possiblement la de Montpeller, vila incorporada al regne de França La Universitat depenia bàsicament del bisbe d’Elna Els estatuts foren redactats el 1380, calcats sobre els de la Universitat de Lleida el 1647 hi foren afegits els de Tolosa, fet que accentuà la desvinculació respecte a Montpeller Hi…

Són de tres tipus egípcies, majoritàriament en escriptura jeroglífica protosinaítiques o paleosinaítiques, i nabatees Les egípcies , unes 406, s’estenen del ~2686 al 1148 aC i es trobaven a Magāra 45 texts i Serābīṭ al-Khādim 333, els dos jaciments de turqueses explorats pels faraons, bé que han aparegut també a Al-'Air 27 i a Wādī Nasb 1 Són, junt amb les de Wādī Hammamat al desert oriental egipci i Hatnub nomós XV de l’Alt Egipte, les més importants de les trobades a pedreres i mines Mentre que les de les dinasties III, IV i gran part de les de la V donen tan sols el nom del sobirà, a…

Els primers esments de Tírvia és troben en els preceptes atorgats per l’emperador Lluís, el 835, i pel rei Carles el Calb, el 860, que recullen dos preceptes anteriors, perduts, corresponents el primer a Carlemany, datable entre el 800 i el 814, i el segon al rei Lluís d’Aquitània, del 814, atorgats a l’església d’Urgell i als seus bisbes respectius, on s’atribuïa i confirmava les parròquies dels diferents pàgi que formaven el bisbat, entre els quals figura el de Tírvia Del contingut de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, és pot deduir que la vall de …

Fill del mercader i armador barceloní  Bernat Marquet Participà activament en la llarga guerra oberta entre Pere III el Cerimoniós i la república de Gènova, en 1131-34 El 1331 fou un dels tres caps de l’armada de Barcelona, i el seu prestigi el portà a ser nomenat capità únic de la flota barcelonina, al final de la confrontació 1333 i 1334, i vicealmirall de Catalunya, el 1340 Aquest any participà, amb l’almirall Pere de Montcada, a defensar l’estret de Gibraltar, en ajut dels castellans, per evitar el pas dels benimerins des de la costa africana Collaborà en el blocatge de Mallorca durant…

El lloc i l’església de Sant Pere de Gavet consten entre els béns suposadament donats a l’abat Ató de Gerri pel comte Isarn i la seva muller, l’any 930, i ratificats en el testament del comte del 953 Els documents que contenen aquestes informacions són els falsos VI i VIII de Gerri , redactats en realitat al final del segle XI El primer esment segur del topònim de Gaveth , situat al terme de Llimiana, és de l’any 1012, en una donació de terres a Llimiana feta pels comtes de Pallars Jussà al monestir de Gerri La comtessa Valença, muller de Ramon V, en data desconeguda féu donació…

El primer autor, anònim, arribà fins l’any 835 continuat fins el 861 per Prudenci, bisbe de Troyes hispà d’origen, d’estil impersonal i sec, Hincmar, arquebisbe de Reims, apassionat en els judicis però ben documentat, en redactà la darrera part Són una de les fonts històriques bàsiques per al segle IX europeu les referències a Catalunya hi són breus i escasses

Datades cap a la fi del segle XII o el principi del XIII —escrits potser per a la Quaresma de l’any 1204—, les Homilies  són d’un gran valor lingüístic i històric Foren trobades a la rectoria d’Organyà Alt Urgell, parròquia on al segle XII s’establí una comunitat de canonges regulars agustinians, procedents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, per Joaquim Miret i Sans  el 1904 Actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya ms 289 Es tracta d’un recull fragmentari de vuit fulls d’extensió, que inclou sis homilies o sermons corresponents als temps litúrgics de sexagèsima, quinquagèsima,…

Desenvolupament enciclopèdic Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, JA Alart, DJ Henry, JB Renard de Saint-Malo, F Torreilles, Pere Vidal, etc Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà…

De diversa collaboració i de temes referits a la història de Barcelona, els articles són generalment de primera mà Parallelament, l’Institut Municipal d’Història publicà cinc quaderns de “Sumario de Emisiones” 1944-49, amb resums i algun treball original Durant els anys 1959-65 la publicació prengué nova forma i, sota el títol de “Divulgación Histórica de Barcelona”, aparegueren quatre volums més, publicats per l’ajuntament, el darrer dels quals conté un índex general