Resultats de la cerca

Autodidacte de formació, des de molt jove tocà el piano i cantà en locals de la seva ciutat, en un estil que combinava el  boogie-woogie , el  blues i el  rhythm-and-blues El 1950, amb l’orquestra de Dave Bartholomew, enregistrà el disc The Fat Man , que li donà fama Associat a Bartholomew fins el 1964, fou un dels primers cantants de rhythm-and-blues  que trencà les barreres racials els anys cinquanta i al començament dels seixanta, i assolí un èxit de públic extraordinari, tant entre la comunitat negra de la qual formava part com entre la població blanca Reconegut…

El blues procedent del folklore negre rural és posterior als cants de treball work songs i als negro-spirituals Els blues primitius, de forma predominantment vocal, utilitzen l’estructura de les balades anglosaxones Els temes de blues són la desesperació, la desgràcia, la frustració, el treball mal pagat, l’ésser estimat perdut i d’altres realitats quotidianes El blues clàssic, contemporani del ragtime , consta de tres versos els dos primers repetits, i el tercer, que rima amb els dos anteriors, completa el sentit Aquesta frase repetida s’incorpora en forma de riff en el jazz instrumental…

L’any 1949 la revista "Billboard", que presentava les llistes de les vendes discogràfiques, substituí la segregacionista denominació race records pel terme rhythm’n’blues per a referir-se a la música feta per afroamericans i destinada a ser distribuïda a les comunitats negres Les diverses formes que s’hi agruparen tenien com a trets comuns el caràcter ballable, el repertori amb composicions basades en el blues , el ritme molt marcat i evolucionat del bugui-bugui i l’extraversió i expressivitat de les interpretacions vocals i instrumentals Representant estils molt diversos, destacaren Louis…

És fill d’un missioner pentecostal i una evangelista, els quals li donaren una estricta educació que no li permetia veure la televisió o escoltar rock-and-roll , però que fomentava la pràctica de l’esport Jugador en la posició d’aler, l’any 1967 fitxà pels New York Nicks, amb els quals jugà onze dels tretze anys en què participà a l’NBA i guanyà dos títols 1970 i 1973 El 1989 inicià la seva carrera com a entrenador amb els Chicago Bulls 1989-98, etapa durant la qual l’equip guanyà sis títols, amb Michael Jordan 1991, 1992, 1993, 1996, 1997 i 1998, i…

Estudià violí, però s’interessà per la guitarra després de sentir John Lee Hooker En la seva joventut treballà en oficis diversos i fou músic de carrer El 1955 enregistrà el seu primer single , les cançons del qual, Bo Diddley  i I’m a Man , foren un èxit popular Des d’aleshores, al capdavant dels seus grups, desenvolupà un estil propi amb el qual, en l’estil del rhythm-and-blues , es convertí en un precursor del rock-and-roll juntament amb John Lee Hooker, Little Richard, BB King i d’altres que influïren Elvis Presley, The Rolling Stones, The Beatles i moltes altres figures del pop-rock ,…

Inspirats en els festivals folk-rock dels anys setanta Woodstock, Wight, etc, foren l’expressió més multitudinària i més popular de la Nova Cançó De les  Sis hores de Cançó a Canet com foren coneguts els festivals des del 1971, sorgí el 1975 el Canet Rock , que reunia els cantants i músics més apolítics i estilísticament més decantats cap al rock-and-roll anglosaxó Tingueren com a precedent un recital de cançó de Lluís Llach, Ovidi Montllor i Francesc Pi de la Serra organitzat a la mateixa localitat per Mainat i Castells, Joan…

Autodidacte, als disset anys es professionalitzà El 1934 s’establí a Chicago, on tocà sobretot en programes radiofònics i en orquestres de ball en un estil influït pel country i Django Reinhardt El 1936 publicà el seu primer disc, i el 1938 passà a Nova York Als anys quaranta tocà en una emissora de l’exèrcit nord-americà i acompanyà Bing Crosby , Nat King Cole i altres músics i cantants de jazz famosos i el 1945 enregistrà “It’s Been a Long, Long Time”, el seu èxit més gran Gravà molts discs en trio i també amb la seva dona, la cantant Mary Ford La seva gran flexibilitat li permeté…

Fill d’una família modesta del sud dels EUA, és considerat una de les principals figures del rock-and-roll Aprengué a tocar el piano molt aviat, i se situà entre els millors intèrprets gràcies a la seva energia, precisió, rapidesa i eclecticisme Es caracteritzà per fer un ritme boogie molt marcat amb la mà esquerra, mentre amb la dreta feia filigranes amb les tecles més altes L’espectacularitat dels seus concerts també contribuí molt a la seva popularitat Els seus èxits principals, Whole lotta Shakin’ Goin’ On i Great Balls of Fire , entre d’altres,…

Autodidacte, abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la música Després d’iniciar-se com a lletrista i compositor per encàrrec, a mitjan anys seixanta formà un trio que obtingué el primer èxit amb les cançons “Solitary Man” i “Cherry Cherry”, del seu primer àlbum The Feel of Neil Diamond 1966, èxit superat per la cançó I’m a Believer 1966, en versió de The Monkees Des d’aleshores ha publicat més de trenta àlbums que l’han situat com un dels principals cantautors nord-americans Cal esmentar-ne Moods 1972, Serenade  1974, You dont’t Bring Me Flowers 1978, 12 Songs 2005, Home Before…

A partir d’un incipient rock-and-roll i de la tradició country , aconseguí de revolucionar aquest gènere tradicional amb la seva veu greu i nasal i la interpretació de les seves lletres pessimistes acompanyat de la guitarra acústica Difongué aquest gènere als anys seixanta i setanta, i assolí una gran popularitat Amb un estil proper a Bob Dylan, les seves lletres eren de contingut més directe Aprengué a tocar la guitarra mentre feia de soldat a Alemanya, i entrà al món discogràfic l’any 1955 Des de llavors publicà més de 155 discos, amb èxits com I Walk…