Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
Iubarta
La iubarta Megaptera novaeangliae té un complex repertori de vocalitzacions, que semblen característiques de cada població i que evolucionen amb el pas del temps La pigmentació de l’aleta caudal de les iubartes canvia molt d’un exemplar a un altre i, pel seu costum de treure-la fora de l’aigua a l’inici de cada immersió, és possible identificar i reconèixer la majoria d’exemplars Aquesta tècnica ha permès saber les rutes migratòries de l’espècie amb molta precisió La iubarta té una forma més robusta que la resta de balenoptèrids i a la seva silueta destaquen les aletes…
Un fistulàrid lessepià
Impossible de confondre amb cap altre peix mediterrani per la seva silueta estilitzada, Fistularia commersonii s’ha escampat ràpidament per tota la Mediterrània Xesco Riera La família dels fistulàrids Fistulariidae és integrada per peixos amb un aspecte que pot recordar el d’alguns singnàtids agulletes, mules, que són del mateix ordre Syngnathiformes Es tracta de peixos molt allargats, cilíndrics, sense escates tot i que alguna espècie pot presentar algunes plaques òssies i amb una boca molt característica situada a l’extrem d’un llarg musell tubular Les aletes dorsal i anal són iguals,…
Els accipitriformes: voltors, àguiles i esparvers
Els accipitriformes L’ordre dels accipitriformes Accipitriformes inclou la major part de les rapinyaires diürnes, exclosos els falcons, tot comprenent una gran diversitat de formes que, a la nostra fauna, van des d’ocells de la grandària del voltor i de l’àguila daurada, fins a l’esparver, de mida semblant a la de la tórtora Només hi ha representada d’aquest ordre la família dels accipítrids —de molt, la més nombrosa—, que a escala mundial es desglossa en 65 gèneres que cobreixen unes 200 espècies Caracteritzen aquests ocells el bec gros i encorbat i les ales amples moltes espècies volen…
Sant Salvador d’Oroners (Camarasa)
Art romànic
Situació Absis de l’església, únic element relativament ben conservat d’aquest temple que s’alça a la riba dreta de l’embassament de Camarasa, amb la silueta del castell de Sant Oïsme al fons F Baltà L’antiga església parroquial d’Oroners és situada ran mateix de l’aigua del pantà de Camarasa, a l’extrem sud del conjunt d’edificis de l’antic poble d’Oroners Mapa 33-13328 Situació 31TCG214513 Per a anar-hi, cal prendre el mateix camí que el descrit per anar al Remei d’Oroners, però sense deixar la via del tren, al costat de la qual hi ha les edificacions d’Oroners JAA Història De…
Aligot
L’aligot Buteo buteo és un ocell gros ateny 56 cm, de vol pesant i silueta poc esvelta ales amples, cua grossa i arrodonida i coll curt Les motes del plomatge són molt variables, però és distintiva la ratlla fosca de la cua i els tarsos de les potes, que són nus i grocs, com s’observa a l’exemplar de la fotografia, presa a Calders Bages Jordi Muntaner Espècie sedentària en una gran part dels Països Catalans algunes parelles abandonen els seus territoris durant els mesos hivernals, però hi retornen cap al febrer L’aligot nidifica en arbres i, més escassament, en cingleres, cosa…
Àguila daurada
L’àguila daurada Aquila chrysaetos és l’àguila per excellència al nostre país, la que simbolitza la força i la majestuositat dels ocells rapinyaires És lleugerament més petita que els voltors ateny 89cm i en vol se’n distingeix per l’esveltesa de la seva silueta i la forma del cap i la cua Té el plomatge brunenc, lleugerament daurat al cap, cosa que s’aprecia a l’exemplar de la fotografia Noteu la robustesa de les potes i la corpulència del cos Jordi Puig L’àguila daurada és sedentària als Països Catalans, i la seva presència s’estén des de la Catalunya Nord fins al Migjorn valencià és…
Santa Margarida de Viladepost (Castellnou de Bages)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oriental Un senzill edifici d’una nau amb un absis llis, sense ornamentació F Junyent-A Mazcuñan La capella, propera al mas Viladepost del Puig, es dreça dalt un petit turó a frec de la carretera de Balsareny a Súria, a la banda nord-occidental del terme Long 1°48’06” — Lat 41°52’05” Hom hi va per la carretera esmentada, prop del quilòmetre 51 de la qual hom la veu perfectament Cal demanar la clau al mas Viladepost del Puig FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc de…
Trencalòs
El trencalòs Gypaetus barbatus és un voltor conegut pel seu hàbit peculiar d’alimentació, que consisteix a menjar-se el moll dels ossos, els quals trenca deixant-los caure des de grans alçàries No és, doncs, pròpiament, un ocell rapinyaire, sinó una mena de voltor que aprofita els sobrants dels altres La seva silueta, però, és més d’esparver gros que no pas de voltor, gràcies a la forma de les ales i de la cua, que mostra en vol a dalt Xavier Parellada i Oriol Alamany Nia als Pirineus centrals i, actualment, els ocells que s’observen esporàdicament cap a l’W i al S procedeixen…
Sant Salvador de Predanies (Prats i Sansor)
Art romànic
Situació El petit edifici Sant Salvador de Predanies, de graciosa silueta, és situat en un puig al sud-oest del poble de Prats ECSA - A Borbonet El santuari de Sant Salvador és al sud-oest del poble de Prats, sobre el barranc de Torrelles i la font del Pastoret, no gaire lluny del coll de Saig Mapa 36-10 217 Situació 31TDG039909 Per a arribar-hi, cal seguir la carretera local d’Alp a Bellver de Cerdanya, i havent passat el poble de Prats, cal agafar un trencall a mà esquerra que duu fins a la capella, situada dalt d’un turó RMAE Història La primera notícia que hom té d’aquesta…
Troparium et Prosarium
Art romànic
Troparium et Prosarium MEV, Ms 106 Un fragment del foli 22, amb una caplletra “Q”, la qual presenta una forta tendència miniaturística, amb un emmarcament blau de perfil escalonat Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 106 es tracta d’un manuscrit que consta de 106 folis de 20,5×14 cm, amb anotació musical pneumàtica, sobre quatre ratlles, una de vermella i les altres incises la lletra és francesa, traçada amb tinta vermella i negra * El manuscrit és datable del final del segle XII, ja que conté un text en prosa dedicat a sant Tomàs de Canterbury, que morí l’any 1170…