Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Sant Jaume de Calaf
Art romànic
Aquesta església es trobava situada en el terme antic del castell de Calaf, fora de la vila Fou un priorat dependent de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Posteriorment el priorat es traslladà dins la vila, i assumí funcions parroquials El castell de Calaf es documenta a partir l’any 1015, data en la qual el bisbe Borrell de Vic donà al levita Guillem de Mediona els puigs de Calaf, Cajafell i Farrera És probable que l’església de Sant Jaume de Calaf anés compresa amb les altres esglésies del terme que, juntament amb la parròquia de Sant Pere, l’any…
Jaume Safont
Literatura catalana
Història
Historiografia catalana
Funcionari de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat, dietarista i poeta.
Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal…
, ,
Cardona
Escut dels Cardona en un capitell del monestir de Santa Maria de l’Estany
© Fototeca.cat
Història
Genealogia
Un dels llinatges més importants i antics de la noblesa dels Països Catalans.
Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…
música catalana
música catalana L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana, de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Música creada als Països Catalans.
Música antiga El testimoni més antic d’activitat musical conservat és una dansa fàllica, a la cova del Cogul Garrigues El tipus de dansa, dones al voltant d’un home, mostra que hi havia ja a l’època una música, malgrat que fos rudimentària Hom troba representacions de temes musicals en obres d’art ibèric La civilització musical grega fou activa, com ho mostren els vasos de Sant Martí d’Empúries danses de sàtirs, Apollo tocant la lira, instrumentista d’ aulos amb dansaires, etc Els grecs conrearen la música, vocal i instrumental, pròpia dels actes rituals L’art musical romà es degué…
Creu de Sant Jordi 1991-2000

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1991 i el 2000.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1991 Persones Carme Aymerich i Barbany Manuel Balasch i Recort Joan Bastardas i Parera Pilar Bayés i de Luna Oriol Bohigas i Guardiola Josep Buch i Parera Frederic de Correa i Ruiz Josep Eritja i Novell Joan Ferrándiz i Castells Josep Maria Garrut i Roma Josep Maria Gasol i Almendros Josep Maria Ginès i Pous Cassià Maria Just i Riba Antoni Malaret i Amigó Concepció Martínez i Tudó Joan Francesc Mira i Casterà Emili Miró i Fons Joan Oliu i Pich Joan Oró i Florensa Domènec Pallerola i Munné Joan Perucho i…
Pròsper de Bofarull i Mascaró
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Vida i obra Provinent d’una família ennoblida per Felip V, interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’illa de León …
, ,
Esports 2010
Esport
El 2010 va començar amb l’anunci de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de la intenció de presentar la capital catalana com a candidata per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 D’aquesta manera l’Ajuntament pretenia celebrar amb un gran esdeveniment el 30è aniversari dels Jocs Olímpics del 1992 i, al mateix temps, donar un impuls al turisme i l’esport d’elit als Pirineus Hereu va viatjar al febrer a la ciutat canadenca de Vancouver, seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2010, per començar a exposar aquest projecte L’anunci de la candidatura va topar amb un primer obstacle, Saragossa i el…
història de la música
Historiografia catalana
Disciplina especialitzada a historiar els fets musicals, que arrenca dels anys setanta del s. XVIII, en què l’erudit Charles Burney (1726 – 1814) publicà la seva General History of Music (1776-89).
Desenvolupament enciclopèdic Als Països Catalans, els estudis musicals s’iniciaren al principi del vuit-cents, quan el lleidatà Josep Teixidor 1750 – 1811 publicà el Discurso sobre la historia universal de la música 1804, i s’arrodoniren al llarg dels s XIX i XX amb l’aportació de biografies dels compositors més destacats, la qual cosa despertà un creixent interès, que ha donat com a resultat la inclusió d’aquesta disciplina en el sistema ordinari de l’ensenyament Es tendeix a dividir en tres etapes l’estudi de la història musical als Països Catalans L’etapa inicial Té els seus orígens en les…
Castellcir

Cases d’estiueig prop de Castellcir (Moianès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, al sud-est de l’altiplà que constitueix aquesta comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Quirze Safaja S-SE i Castellterçol W, i els osonencs de Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà E i, al N, amb els també moianesos de Collsuspina i Moià Hi ha encara un altre sector del terme separat d’aquest nucli compacte, situat a l’extrem NW de la comarca, i que forma un enclavament entre els municipis de Moià N, Monistrol de Calders W i Castellterçol S-SE, que és el format per l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, unida a Castellcir el 1845 La vall de la riera de Tenes o de Castellcir es forma al nord del terme amb el…
guitarra

Guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany a la família dels llaüts amb mànec El mot guitarra ha estat aplicat a un ampli ventall d’instruments amb morfologies semblants La guitarra moderna té sis cordes, caixa de ressonància en forma de vuit, i fons pla que es prolonga en un mànec amb trasts Sempre ha estat present, tant en la música popular com en la música culta, i ha esdevingut un instrument de concert reconegut internacionalment amb un ampli repertori Morfologia i tècnica La caixa de ressonància de…