Resultats de la cerca

Creus Suposadament procedents de Santa Maria, el Museu Diocesà d’Urgell conserva dues creus núms 1 001 i 1 008 d’orfebreria i esmalts certament interessants Creu d’orfebreria amb decoració d’esmalts, conservada al Museu Diocesà d’Urgell amb el núm 1001 i, suposadament, procedent de la catedral G Llop La primera creu núm 1 001, més interessant, és una de les obres més ambicioses de l’orfebreria romànica peninsular Es tracta d’una creu discoidal, amb eixamplament als extrems dels braços, feta de coure daurat i esmaltat, sobre fons vermiculat A l’anvers apareix el Crist crucificat, realitzat en…

Situació Portal de Marcèvol, del segle XIII, un dels dos que es conserven de la vila medieval ECSA - A Roura La vila de Vinçà, vora la plana i en un lloc lleugerament aturonat 262 m d’altitud, és a la dreta de la Tet en el punt on s’han construït l’embassament de Vinçà i un llac artificial al costat de la població Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 7” N - Long 2° 31’ 45” E Entre la vila i el pantà passa la carretera N-116 de Perpinyà a la Cerdanya Vinçà es troba 16 km abans d’arribar a Prada Hi ha una estació de ferrocarril de la via que va de Perpinyà a Vilafranca de Conflent i…

Situació Una vista de la façana de llevant de la fortificació J Bolòs Casa forta senyorial situada actualment a l’interior de la població de Sant Joan les Fonts, a la riba dreta del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG595736 Per arribar-hi, des de Sant Joan les Fonts, hom pot agafar el carrer de Santa Magdalena, que surt de la carretera que va d’Olot a Besalú i és gairebé parallel al riu Fluvià, i després el carrer de Juvinyà, que baixa fins a l’esplanada que hi ha davant la casa forta Les claus de la porta exterior són a l’ajuntament de la població JBM Història…

Situació Vista aèria de l’imposant altiplà acinglerat on es drecen les restes del castell i la vila reial d’Òpol ECSA - Jamin L’antic castell d’Òpol, dit més endavant Salvaterra, era a tocar de la frontera amb el Regne de França Les seves imposants ruïnes, juntament amb la població que l’envoltava, coronen una plataforma calcària i mancada de vegetació, que domina la serra que s’aixeca sobre la població Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 52’ 40,8” N - Long 2° 51’ 43,2” E Òpol és a l’extrem nord del Rosselló, més enllà de Salses Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-9 que va de…

La geografia La geografia física Bhutan presenta un relleu molt muntanyós, que decreix de nord a sud Hom hi distingeix tres zones els Duars, altiplà detrític prehimalaià al sud, d’uns 400 m d’altitud, l’Himàlaia Mitjà, regió solcada per moltes valls i on les muntanyes no superen els 3000 m, i el Gran Himàlaia al N del país, els cims del qual assoleixen els 7000 m El cim més alt és el Chomo Chāri 7314 m El clima varia segons les regions així, el nord té un clima d’alta muntanya, amb precipitacions de neu, i els Duars un clima tropical càlid amb gran quantitat de precipitacions més de 6000 mm…

Situació El santuari de Santa Maria de Domanova, situat en el mateix lloc on hi hagué el castell de Domanova, és al cim del puig d’aquest nom, que té forma cònica És cobert de bosc i destaca en el paisatge de la plana dc Rodés, al sud de la vall de la Tet, a l’extrem oriental del Conflent, vora el seu límit amb el Rosselló Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 26” - Long 2° 33’ 35” E Partint de Perpinyà i passant per Illa, per la carretera N-116, tot just passat el coll de Ternera, pel qual hom penetra a la comarca del Conflent, es troba a la dreta la carretera que porta al poble de Rodés Just…

Situació Ruïnes del castell, seu d’una comanda templera, al cim d’un turó prop del poble d’Ascó ECSA - J Bolòs Aquest castell, que fou seu d’una comanda templera, és situat al cim d’un turó, sobre la població d’Ascó, damunt la riba dreta de l’Ebre Mapa 32-17 444 Situació 31TBF959618 Des de la part alta del poble, més amunt de la plaça de l’església, surt un corriol que, passant pel costat dels dipòsits d’aigua, porta en pocs minuts fins al cim del turó on s’alcen les restes del castell JBM Història Ascó ha gaudit de sempre d’una posició privilegiada, atesa la seva ubicació estratègica per al…

La intensificació de les explotacions agrícoles ha fet que el manteniment de les terres en règim de guaret sigui cada vegada més rar, amb la qual cosa imatges com aquesta han esdevingut poc freqüents Jaume Orta Els secans cerealistes de l’Urgell, la Segarra i la Noguera 13, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Entre l’altiplà de la Segarra i l’àrea regada pel canal d’Urgell s’estén una plana cerealista, extrem biogeogràfic oriental de la depressió de l’Ebre Es tracta d’un espai de límits poc definits, format pels secans que han quedat fora de l’àrea d’influència del…

Representació d’un califa acompanyat dels seus servents, arqueta de Leyre, 1004-05 MNP / Oronoz Durant els segles de coexistència de cristians i musulmans a la Península Ibèrica, les fonts d’una i altra banda de la frontera política i religiosa ens informen dels esdeveniments que anaven constituint la història d’ambdues comunitats Els historiadors cristians i musulmans s’ocuparen sobretot de ressenyar els moments de confrontació o de contacte mutu Però a vegades les cròniques araboislàmiques fan referència a uns fets que formen part de la història interna de la Catalunya naixent Aquí es…

Situació Algun dels murs de la casa, actualment molt tapada sota la vegetació J Bolòs Ruïnes d’una casa forta o domus , situades enmig d’un bosquet d’alzines, a 1 km aproximadament al nord-oest de la població de Tortellà, al costat del mas Bellpuig, lleugerament elevades respecte als camps circumdants Des del lloc de la domus hi ha una bona vista sobre la plana de Tortellà Mapa 257M781 Situació 31TDG696767 Venint d’Argelaguer hom pot passar per dins el poble de Tortellà o per la nova carretera que fa la circumvallació de la població per la part alta Al lloc on s’uneixen novament aquestes dues…