Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Les llengües del món
La classificació genètica de les llengües que mostra aquest mapa es basa en el parentiu històric que existeix entre les diferents varietats lingüístiques del món Si comparem el vocabulari bàsic de les llengües i establim agrupacions quan s’observa que hi ha característiques comunes, veurem que les llengües es poden agrupar en famílies En molts casos és possible reconstruir una llengua ancestral compartida, anomenada protollengua, per a un conjunt determinat de llengües Les famílies lingüístiques es poden subdividir al seu torn en branques, tot i que no hi ha un acord complet entre els…
La fauna reptiliana dels Països Catalans
Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució…
llengües tibetanes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües, de la família sino-tibetana, que comprèn els següents subgrups: bòdico-himalaià (branca bòdica: tibetà, dergue, gorung, gyarung; branca himalaiana: thebor, bonan rangkas), kiranti o bahingvayu (bahing, sunwari, vayu, chepang), miri (miri, abor, dafla) i un conjunt de llengües independents (newari, hruso, digari, miju).
L’esperança de vida
La desigualtat davant la mort esdevé clau per a mesurar i comparar el grau de benestar de les diverses societats Si bé l’ésser humà té una longevitat condicionada per aspectes biològics, la durada del seu cicle vital és finalment determinada per una multiplicitat de factors com són l’entorn físic i ambiental, el nivell i el tipus de nutrició, les pautes de consum i d’higiene, els serveis assistencials i sanitaris… Aquests factors es relacionen amb el grau de desenvolupament social i econòmic de cada país, tot influint-hi també aspectes de tipus cultural que afecten els comportaments i els…
Convergència i Unió

Dirigents de la coalició Convergència i Unió (eleccions al Parlament, novembre del 2012)
© Convergència i Unió
Política
Coalició estable vigent en 1978-2015 entre els partits Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya com a alternativa de centre nacionalista al Principat.
Trajectòria al Parlament de Catalunya i la Generalitat El 1980, amb 43 diputats, esdevingué la primera força al Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol i Soley ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la qual fou confirmat successivament el 1984, que amb 73 diputats aconseguí la majoria absoluta, el 1988 69 i el 1992 70, el 1995 60 i el 1999 56 En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots però primera en nombre de diputats, CiU seguí governant en solitari bé que obtingué el suport extern del PP A partir del 2000, l…
Aïllats al Caucas
Un trop reiterat fins al cansament és parlar de ‘mar de muntanyes’ Però el cas és que, davant de segons quins paisatges, es comprèn l’abús d’aquesta figura retòrica hi ha realment mars de muntanyes, onejants successions de serralades que evoquen l’encrespada superfície d’una mar agitada Mars de muntanyes i illes a la muntanya, naturalment, àmbits ecològics o culturals aïllats en les seves valls respectives, separats severament els uns dels altres per crestalleres insalvables Al Caucas, per exemple La serralada del Caucas forma part del sistema alpí indoeuropeu Tradicionalment considerada un…
Origen i evolució dels artròpodes i grups afins
Els criteris i les tendències actuals Origen i desenvolupament dels artròpodes al llarg dels diversos períodes geològics La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber, a partir de Moore 1959 Els artròpodes constitueixen un grup animal d’origen antic Els fòssils més antics que se’n coneixen daten del Cambrià, i, d’altra banda, molts es poden reconèixer com a representants de grups vivents actualment Aquest fet i la manca de proves paleontològiques fan difícil d’establir quin és el prototipus ancestral que els…
Oceania
La serralada dels Alps meridionals, a l’illa del Sud, a Nova Zelanda
© Corel Professional Photos
Continent
Continent que comprèn Austràlia, Nova Guinea, Nova Zelanda i les illes de Melanèsia, Polinèsia i Micronèsia.
La geografia física El relleu Estructuralment, deixant a part Austràlia, que és un petit continent, hom hi distingeix dues grans unitats els arcs melanesicozelandesos i les petites illes del Pacífic En el primer cas, les illes, en gran part alineades de NW a SE, formen arcs ben definits que s’alcen al costat de les grans fosses tectòniques oceàniques, procedents de plegaments orogènics recents, del Terciari, la qual cosa dóna lloc a nombrosos moviments sísmics i erupcions volcàniques Entre les petites illes hom en distingeix quatre tipus moltes formen arxipèlags, com les illes muntanyoses…
aliatge
Tecnologia
Substància metàl·lica composta de més d’un element.
Els constituents dels aliatges són solucions sòlides, combinacions o mescles íntimes heterogènies de dos o més metalls, i combinacions d’un o més metalls amb elements no metàllics, que manifesten propietats metàlliques Exemples d’aliatges corrents són l’acer, el llautó, el bronze, el cuproníquel i el duralumini Els aliatges difereixen molt per llurs propietats dels elements que els formen, i, quan llur composició és adequada, permeten de millorar netament les característiques dels metalls purs pel que fa a la resistència mecànica i a l’abrasió, la resistència a la corrosió i a l’oxidació a…
Aristòtil

Còpia romana d’Aristòtil del període imperial (segle I o II dC) d’un bronze perdut realitzat per Lísip (Museu del Louvre)
Yuxuan Wang (CC BY-NC-ND 2.0)
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història.
Vida i obra Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d’Amintes II de Macedònia A divuit anys ingressà a l’Acadèmia Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren A la mort del mestre 347, Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s’uní amb Herpillis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d’ètica D’Assos passà a Mitilene d’aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l’educació d’Alexandre Aristòtil, que atribuïa una…