Resultats de la cerca

Situació Temple parroquial en bon estat de conservació gràcies a la restauració duta a terme recentment ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí és situada a l’extrem de llevant del poble de Collfred, que és a uns 8 km d’Artesa, sobre el curs del Segre JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG440425 Història L’església de Collfred apareix esmentada en un document de l’any 1054 pel qual Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda dotaren la canònica de Sant Miquel de Montmagastre de tot un seguit de béns i esglésies, entre les quals s’esmenta la de Collfred A partir d’aquest moment, doncs, l’…

Dels primers anys de l’era cristiana, hom pot esmentar els tipus de casa dits darbazi , amb una cúpula central esglaonada, oberta en el seu centre Amb el cristianisme segle IV, l’arquitectura és eminentment religiosa De característiques semblants a l’evolució de l’arquitectura armènia, les esglésies georgianes tenen una reminiscència siríaca Entre les més antigues destaca la basílica de Sió, a Bolnisi segle V, de tres naus separades per pilastres que suporten arcs Al segle VI apareix un tipus de basílica de tres naus separades per murs, la comunicació entre les quals és feta a…

Situació L’ermita de Sant Nicolau és situada al peu del massís de Rocacorba, al paratge anomenat Pla de Martís Mapa L38-12295 Situació 31TDG763608 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Pujarnol a la sortida del poble de Banyoles en direcció a Olot per Mieres i Santa Pau Aquesta carretera senyalitzada és asfaltada fins a prop de Pujarnol i després continua amb una pista de terra fins a Rocacorba A uns 9 km de l’inici de la carretera de Pujarnol es troba l’ermita de Sant Nicolau JMC-JRM Història El lloc de Pujarnol, escrit com “ Podio Ariulfi ” o “ Arnulfi ”, és documentat des del 1017,…

Situació Absis de l’església, la part més ben conservada, amb la clàssica decoració de tipus llombard ECSA - J Bolòs Les ruïnes de l’església de Sant Joan són al vessant sud del serrat al cim del qual hi ha les restes del castell de Torreblanca, en una posició dominant sobre el curs del Segre Mapa 34-23329 Situació 31TCG475447 Per accedir-hi, cal seguir un dels itineraris que s’han descrit en la monografia precedent JAA Història Aquesta església fou segurament la primitiva parròquia de Torreblanca La seva història s’ha de relacionar amb el proper castell de Torreblanca o de la Costa de Sant…

Els assentaments més importants són els de les terres on descansa la fonamentació, i són més petits els de l’obra pròpiament dita Hom anomena assentament absolut el descens mesurat en centímetres o millímetres de cada un dels elements d’una construcció, i assentament diferencial , la diferència entre els assentaments absoluts Els assentaments diferencials causen moviments desiguals de dalt a baix i, per tant, provoquen esquerdes verticals

Situació Exterior de l’absis de l’església, amb dues finestres de simple esqueixada, que constitueix una de les parts més antigues d’aquest edifici ECSA - A Roura L’església de Sant Felix és situada al poble de Rofiac, a l’W del nucli antic, prop de la penya on hi havia hagut el castell Rofiac és a la riba dreta del Verdoble, en un vessant poc pronunciat al N del castell de Pèirapertusa Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 52″ N - Long 2° 33′ 15″ E Hom arriba a Rofiac des de Dulhac per la carretera D-14 Un trencall a mà dreta hi condueix CPO-DB Història Malauradament, no hi ha referències…

Situació Una vista de la resclosa, de construcció moderna, bé que muntada damunt l’estructura antiga J Bolòs Poc més avall del mas la Molina, a la riera de Merlès, es veuen forats d’una resclosa medieval i, així mateix, al mateix lloc, hi ha encara una resclosa feta amb bigues de fusta, construïda, segurament, el segle XIX o a l’inici d’aquest mateix segle XX Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M787 x 17,9 — y 60,7 31 TDG 179607 Restes del molí La resclosa contemporània, que desviava l’aigua cap al molí de Vilardell i que…

El buc del vehicle descansa damunt la travessa balladora mitjançant un sistema de piu i polleguera, generalment format per un parell de plaques d’acer fos, la superior de les quals és unida al buc i la inferior a la travessa balladora Hom distingeix la suspensió secundària entre la travessa balladora i el bastiment del bogi, de la suspensió primària entre el bastiment i les caixes de monyons Els monyons dels eixos s’allotgen a les caixes de monyons o caixes de greix mitjançant coixinets de fricció o de rodolament Els bogis solen tenir dos eixos, però n'hi ha també de tres Als bogis motors,…