Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
Partit Comunista de Catalunya
Partit polític
Partit constituït al juny de 1932 com a secció catalana del Partido Comunista de España arran d’un acord pres en el seu IV Congrés, a instàncies de la delegació de la Komintern.
Des del trencament de la Federació Comunista Catalano-Balear amb el PCE, aquest no comptava amb una presència sòlida a Catalunya, excepte la Juventud Comunista de Barcelona, creada a l’abril de 1932 i presidida per Francisco Tobeña Malgrat això, els membres fidels al partit, com Ramon Casanellas i Josep del Barrio president del “radi” de Sants del PCE havien presentat candidats a les eleccions de 1931 El PCC pretenia mantenir una autonomia total respecte del PCE, però la seva debilitat extrema va fer que sempre en depengués Estava adherit a la Sección Española de la Internacional Comunista…
rosassa

rosassa
© jy cessay / Fotolia.com
Arquitectura
Obertura circular de les parets de les esglésies, especialment a l’edat mitjana.
Sembla que el seu origen ve de l' oculus de les primitives basíliques cristianes De petites dimensions fins a la segona meitat del s XII, en aquest moment augmentaren considerablement de diàmetre la de la façana occidental de l’església de Nantes, de la darreria del s XII, té 8 m Durant el s XIII s’hi afegeixen vidrieres Són importants les d’algunes catedrals gòtiques franceses Notre-Dame de París, Reims, etc També són notables les de la catedral de Lleó En l’arquitectura catalana n'hi ha encara d’estil romànic, com la de l’absis de Santes Creus s XII-XIII Les dels extrems del transsepte de…
Santa Magdalena de la Nou de Gaià
Art romànic
El lloc de la Nou és documentat des de l’inici del segle XI Un dels primers esments es troba en una escriptura datada l’any 1011 quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ”, com a afrontació territorial del castell d’Albinyana L’església de Santa Magdalena de la Nou, com també la d’Altafulla, havia depès a l’inici del segle XII de l’única parròquia de la contrada, la de Tamatit, que és citada en la butlla que el papa Anastasi II atorgà l’any 1154 a l’església de Tarragona Posteriorment, en un any imprecís entre el 1154 i el 1194, l’església parroquial d’Altafulla nasqué en deslligar-se…
Castell de la Pineda (Vila-Seca de Solcina)
Art romànic
Hom disposa d’escasses noticies d’aquesta fortalesa, de la qual es desconeix l’emplaçament Una de les primeres mencions data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere i de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí Aquest prelat, l’any següent, va adquirir per 5 000 sous a Guillem de Tarragona els castells de Salou i la Pineda, i els cedí al paborde i al capítol de la seu de Tarragona L’any 1230 Guillem de Tarragona llegà en…
antimentalisme
Lingüística i sociolingüística
Concepció que, més o menys expressa, predominava en la lingüística del final del segle XIX i del començament del XX.
Pot ésser resumida en les tres tesis següents primera, l’aprenentatge del llenguatge és un procés d’habituació i de condicionament per repetició, i l’infant que hi és sotmès no practica cap operació intellectual d’ordre superior segona, els parlants d’una llengua no tenen cap consciència dels recursos de què fan ús, i és per això que els canvis, particularment el canvi fonètic, procedeixen d’una manera cega i sense trobar cap resistència tercera, al lingüista que estudia una llengua li és, doncs, vedat de deixar-se guiar pels judicis dels parlants, i ha de descobrir ell tot sol i des de fora…
Sant Miquel de Montclar (Pontils)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial situada prop de les ruïnes del castell de Montclar, al cim de la muntanya del mateix nom ECSA - E Pablo L’església de Sant Miquel és situada vora les restes del castell de Montclar Mapa 34-16418 Situació 31TCF621923 L’itinerari per a arribar a l’església de Montclar és el mateix que s’ha indicat en la monografia precedent FEB Història Tot i que el lloc de Montclar es documenta l’any 1013, la primera referència sobre l’església d’aquest indret és de l’any 1154, quan el papa Anastasi IV confirmà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat de Tort, les possessions de…
Sant Joan de Llorac
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, totalment modificada i ampliada amb un campanar posterior, però amb l’estructura i els paraments de l’edifici romànic ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Joan és al bell mig del petit poble de Llorac Mapa 34-15390 Situació 31TCG589022 Per a arribar a Llorac cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat en la monografia precedent FEB Història L’església de Llorac consta per primera vegada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, i també en altres llistes d’època posterior de parròquies vigatanes…
Sant Llorenç de Rocallaura (Vallbona de les Monges)
Art romànic
El poble de Rocallaura és situat dalt d’un turó de la serra que fa de partió de la vall del Maldanell amb els fondos que baixen del Belltall L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura, que centra l’actual nucli de població, havia format part en un primer moment del bisbat de Vic tanmateix, entre els anys 1146 i 1154 fou cedida pel prelat vigatà a la mitra de Tarragona, en el reordenament de la diòcesi fet sota l’arxiepiscopat de Bernat Tort Posteriorment, Sant Llorenç de Rocallaura figura en la relació d’esglésies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 a l’…
Castell de Blancafort
Art romànic
El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el seu castell…
Bonaventura Hernández i Sanahuja
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Vida i obra Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona 1894 El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona Participà en la restauració del pont de les Ferreres…