Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
Sant Pere de la Quadra, abans Sant Julià de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
Situació Interior de l’absis, molt malmès i mig cobert per la vegetació ECSA - MÀ Font Aquesta església és situada sota mateix de la caseria d’Herbera, prop de Benifonts Mapa 32-10 213 Situació 31TCH075045 S’hi arriba des de Noals, des d’on cal continuar la carretera parallela a la Valira 1 km més amunt surt un camí a mà dreta que porta a Benifonts Poc abans d’arribar a aquest poble, a la part alta d’un prat de dalla, hi ha l’església de Sant Pere, mig en ruïnes El trajecte és de 15 minuts des de la carretera MAF-XFG Història Aquesta església fou segurament la primitiva parròquia del terme de…
Castell de Penelles
Art romànic
El lloc de Penelles, a la plana urgellesa de la comarca, és esmentat per primera vegada el 1069 1079, en què el comte Ermengol IV d’Urgell va dotar el monestir de Santa Maria de Gualter, entre altres béns, amb la meitat de les primícies que tenia a Penelles El castell de Penelles nasqué en un extrem del terme de Butsènit com a quadra fronterera, i la seva jurisdicció va anar lligada en un primer moment al castell de Butsènit Molts documents així ho confirmen L’any 1084 Ramon Gombau de Ribelles i la seva muller Sicarda de Castellbò, que havien obtingut del comte d’Urgell les Penelles, van…
De la Mediterrània a la mar Tenebrosa. 1339-1650
Els navegants i comerciants catalans travessaren ben aviat l’estret de Gibraltar amb l’objectiu d’establir relacions comercials, passant per Sevilla i Lisboa, amb Anglaterra i Flandes Parallelament, amb els genovesos, s’atreviren a navegar vers el sud a desgrat del fet que, com diu Gonçal de Reparaz –un dels introductors de la geografia moderna a Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia el 1935–, “la llegenda de la mar Tenebrosa gelava la sang de les venes del més audaciós” Expedicions a les "illes Afortunades" al segle XIV De fet, nòrdics i àrabs, que ja eren a l’…
Castell de Torrefeta (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Torrefeta s’emplaça a 475 m d’altitud, en un fondal del sector de migdia de la plana de Guissona El lloc fou conquerit a l’inici del segle XI pels comtes i bisbes urgellencs en la campanya d’expansió cap al sud dels límits del comtat d’Urgell, amb l’objectiu clau d’arribar fins a Guissona i tota l’àrea dels voltants cal dir que a la darreria del segle X la línia fronterera del comtat ja incloïa els llocs de Sanaüja i Biosca Originat a partir d’una quadra integrada dins el terme de Guissona, es disposa de nombroses referències documentals d’aquest indret des de la primera meitat…
Castell de Paüls
Art romànic
Situació Vestigis d’aquest castell, probablement d’origen andalusí ECSA - J Bolòs Les restes de l’antic castell de Paüls són al capdamunt del turó per on s’esglaona el poble de Paüls Mapa 31-19 496 Situació 31TBF810336 S’arriba a Paüls per la carretera local TV-3541 que surt de Xerta ACH-JMT Història El primer esment del castell és del 1168, any en què el rei Alfons el Cast , el senescal Guillem Ramon de Montcada, Ramon de Montcada i Pere de Subirats donaren als cavallers Guerau de Riu, Pere de Santmartí i Ramon de Queralt i als seus descendents, el castell de Paüls i el seu terme, perquè el…
Perapertusa

Armes dels Perapertusa
Llinatge noble originari del Perapertusès, que posseí el castell de Perapertusa, que li donà el nom, i s’establí al Rosselló.
El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…
societat econòmica d’amics del país
Economia
Entitats culturals i cíviques
Història
Institució cultural creada a diferents regions de l’Estat espanyol durant el darrer terç del segle XVIII.
Constituïen un parallel de les diferents acadèmies i societats d’agricultura aparegudes a Europa durant aquell segle En llur naixença i desenvolupament intervingueren el moviment illustrat amb la seva preocupació pels coneixements útils, i també la forta embranzida agrícola del segle, que reviscolà l’interès pel millorament dels procediments tècnics i per les modificacions del règim de la propietat Durant un cert temps hom ha considerat que les societats econòmiques foren una manifestació dels nuclis burgesos, però avui hom les creu fonamentades en l’aristocràcia i el clericat illustrat,…
Vila fortificada i castell de Sant Hipòlit de la Salanca
Art romànic
Situació Vista general del castell, situat al nord-est del recinte fortificat ECSA - J Bolòs El poble de Sant Hipòlit, a la zona meridional de l’estany de Salses, és situat entre Salses i Sant Llorenç de la Salanca Les restes del castell es troben a ponent de l’església parroquial de Sant Miquel Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 47’ 7,2” N - Long 2° 58’ 6,6” E Hom hi arriba per la carretera D-83, la qual parteix de la N-9 a l’altura de Ribesaltes PP Història El topònim Sant Hipòlit és esmentat per primera vegada en un document del 29 de juny del 963, pel qual Amaris, arxipreste, donava a la seva…
Casa forta de Vilardida (Vila-rodona)
Art romànic
Situació Mur amb aparell en opus spicatum que actualment queda integrat dins de l’edifici conegut com Cal Tudó ECSA - JJ Menchón La casa forta o castell de Vilardida, conegut per Cal Tudó, és una construcció d’origen medieval que es troba al petit agregat homònim, al límit entre els municipis de Montferri i Vila-rodona L’edifici presideix el conjunt i des d’allí es té una bona visió del territori que l’envolta, sobretot del poble i castell veïns de Vila-rodona Mapa 34-17446 Situació 31TCF630719 S’arriba a Vilardida per la carretera que des de Valls va fins al Vendrell És just al costat de la…
artròpodes

Els artròpodes tenen una gran variabilitat morfològica. L’esquema serveix com a exemple de tots els artròpodes, ja que presenta tots els òrgans i aparells que els caracteritzen
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Embrancament d’animals invertebrats integrat per metazous clarament segmentats, protostomats, de simetria bilateral, proveïts d’apèndixs articulats.
Descripció Els artròpodes, bé que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie de característiques comunes Llur cos és constituït per una sèrie de segments i proveït d’apèndixs articulats d’on prové llur nom La segmentació és heterònoma diversos segments s’agrupen i donen lloc a les diferents regions del cos Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica, una regió toràcica i una regió abdominal Segons els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i reben diferents noms així, en els insectes hom parla de cap, tòrax i abdomen, en els crustacis, de cèfalon,…