Situació
Vista general del castell, situat al nord-est del recinte fortificat.
ECSA - J. Bolòs
El poble de Sant Hipòlit, a la zona meridional de l’estany de Salses, és situat entre Salses i Sant Llorenç de la Salanca. Les restes del castell es troben a ponent de l’església parroquial de Sant Miquel.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 47’ 7,2” N - Long. 2° 58’ 6,6” E.
Hom hi arriba per la carretera D-83, la qual parteix de la N-9 a l’altura de Ribesaltes. (PP)
Història
El topònim Sant Hipòlit és esmentat per primera vegada en un document del 29 de juny del 963, pel qual Amaris, arxipreste, donava a la seva església d’Elna, entre altres béns a la Salanca, “les seves vinyes de Sant Hipòlit, les quals havien pertangut a una dona anomenada Minvilda”. Al segle XI, hom troba algunes transaccions entre cosenyors o propietaris d’alous: Bernat Isimbert, que llegà l’any 1075 el seu alou de Sant Hipòlit als seus germans Ramon i Guitard, i deixà en concret a cura del seu germà Ramon les oliveres, per tal de “mantenir amb el seu producte, una llàntia” a l’altar de l’església parroquial; també hi ha Eibrin Durand i el seu germà Formall, que van vendre a Ramon Gausfred, fill de Girberga, els seus béns a llocs diversos, entre altres “in adjacentiam S. Ypolitï” (1089). Al principi del segle XII són documentats els Sant Hipòlit. L’any 1101, Guillem Ramon de Sant Hipòlit tenia, per Pere Bernat d’Avalrí, un feu a la font de Salses. Hom troba Gausbert Pere de Sant Hipòlit el 1112; Emeric de Sant Hipòlit, el 1141; Bernat i Ponç de Sant Hipòlit, el 1150, i Guillem Guarenc de Sant Hipòlit, el 1159, que guerrejava contra el comte Gausfred III i el seu fill Girard. Els Sant Hipòlit degueren ser castlans del lloc. L’any 1192 el castell de Sant Hipòlit era en mans de Ramon de Santllorenç, el qual l’any següent el retornà, juntament amb el castell de Sant Llorenç de la Salanca, al rei Alfons I.
Però entre el 1207 i el 1264 la comanda del Masdéu adquirí pràcticament el conjunt del terme, amb tots els drets, gràcies als llegats de Berenguer de Palasol el 1207, de Ponç IV de Vernet cap al 1208-1209, i sobretot de Jausbert de Pesillà el 1211. Finalment Pere de Castell, consenyor el 1236, donà a la comanda del Masdéu el seu castell de Sant Hipòlit, el qual ell i els seus descendents tindrien des d’aleshores pel Temple. L’any 1271, l’infant Jaume d’Aragó, futur comte de Rosselló i rei de Mallorca, confirmava als templers la total senyoria de Sant Hipòlit, la qual passà el 1312 als hospitalers de Sant Joan, que la conservaren fins a la Revolució Francesa. (PP)
Recinte fortificat
Plànol de la vila fortificada, de disposicióoblonga, amb la indicació del perímetre emmurallat que s’ha conservat.
J. Bolòs, basada en l’estudi de J. Castellví i L. Bayrou
L’antiga vila de Sant Hipòlit de la Salanca és a l’interior de la població actual i forma una illa de cases. Té una planta oblonga; les seves mides són, de nord a sud, uns 100 m i, d’est a oest, l’amplada màxima és d’uns 70 m. L’extrem nord és el més ben conservat. Hom pot veure dues torres circulars, d’angle, als extrems nord-est i nord-oest; ambdues tenen un talús. Així mateix és visible quasi tot el llenç del mur que uneix aquestes torres i part del mur de les façanes oest i est de la vila closa. En aquesta paret s’obren diverses sageteres. L’accés a la població devia ser per la banda meridional, encara que no s’ha conservat cap resta del portal que probablement hi havia. El castell sembla que era situat a l’angle nord-est del recinte. (JBM)
Castell
El castell de Sant Hipòlit, situat al nord-est de l’antiga vila fortificada, és encara un edifici imposant, de propietat privada, amb unes parets medievals que mereixen ser salvaguardades.
Presenta un cos d’edificis de planta rectangular amb una torre d’angle semicilíndrica al nord-est.
En l’estat actual, només la part nord de la construcció pot ser atribuïda al segle XIII. La part sud, que s’obre sobre un gran pati central, correspon a una imposant reconstrucció que, pel seu aparell de pedra disposat en espina de peix, amb filades intermèdies de maons, no pot ser anterior al segle XIV o al XV.
Per contra, la muralla nord, de filades de pedres en espina de peix (sense filades de maons), amb un talús a la part baixa, presenta una sèrie d’espitlleres fetes amb pedres tallades, disposades a dos nivells (pis baix i primer pis) distants uns dos metres (passa igual amb la torre de l’angle nord-oest —4 espitlleres al nivell del pis baix— i amb la part més antiga de la muralla oest).
L’angle sud-oest, sense torre, és fet simplement de pedres de talla.
Tota aquesta part sembla datar del segle XIII i correspondria, doncs, al castell adquirit i potser reconstruït en part pels templers entre el 1207 i el 1264. (PP)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 734, pàgs. 242-243, doc. 739, pàgs. 246-247, doc. 752, pàgs. 254-255, doc. 754, pàg. 256, doc. 756, pàg. 257 i doc. 792, pàgs. 274-277
- Arnal, 1967-68, folis 29-42
- Castellví, 1982-83, pàgs. 288-297
- Bayrou-Castellví, 1987, pàg. 216.