Resultats de la cerca

Les unitats de paisatge vegetal als Països Catalans, superposades als dominis bàsics de vegetació El mapa recull també els reconeguts tinguts en compte en aquesta part de l’obra, així com els punts en què han estat preses les visions esquemàtiques de paisatge vegetal Maber, original dels autors Anteriorment, hem presentat les diferents unitats de vegetació agrupades per zones o ambients azonals i per criteris de base fisiognòmica Aquesta és una opció de caràcter biogeogràfic que ja prefigura la localització en l’espai de cada unitat, car els boscos mediterranis són…

Fill del farmacèutic i botànic  Antoni de Bolòs i Vayreda  i germà de la geògrafa Maria del Tura de Bolòs i Capdevila Catedràtic de botànica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1953 membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1945, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1963, de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans 1964, del comitè permanent de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine SIGMA de Montpeller 1964 i de la Societat Catalana de Biologia 1965 consultor regional per a la península Ibèrica i les Illes…

Fou un dels primers teòrics de la fitosociologia i l’iniciador de la cartografia de la vegetació Professor a la facultat de ciències de Montpeller, des del 1881 començà a estudiar els límits de la regió mediterrània a Occitània i a la Catalunya del Nord i les “zones de vegetació” d’aquests territoris A partir del 1894 proposà l’aixecament d’un mapa forestal i agrícola de França i, per a exemplificar-lo, féu l’aixecament de l’àrea corresponent al full de Perpinyà del mapa topogràfic de França a 1200 000, que comprèn tota la Catalunya del Nord llevat del sector més…

És un tipus abstracte en el qual són incloses totes les comunitats concretes representants d’associació que concorden bàsicament en llur composició florística i, per consegüent, també en llur estructura,ecologia, etc L’associació és definida per una taula d’inventaris i sol posseir un cert nombre d’espècies característiques, absents o presents només en quantitat més petita a les altres associacions del mateix territori Així, per exemple, les diverses menes d’alzinar que hom pot distingir als Països Catalans alzinar amb marfull, alzinar baleàric, alzinar muntanyenc, alzinar de carrasca, són,…

La quantitat d’aigua que necessitaria la vegetació per a mantenir una taxa de creixement òptim sota unes condicions climàtiques i edàfiques determinades es quantifica com la diferència entre l’evapotranspiració potencial requeriments d’aigua i l’evapotranspiració real aigua utilitzada realment L’evapotranspiració potencial Ep és la màxima quantitat d’aigua evapotranspirada sota unes condicions de subministrament òptim L’evapotranspiració real Ea és el volum d’aigua total que torna a l’atmosfera quan s’evapora de la superfície del sòl i de les plantes més l’aigua transpirada…

La percepció del concepte de comunitat vegetal és haguda intuïtivament per la saviesa popular, sobretot quan els agrupaments vegetals són fisiognòmicament distints en aquest cas de la vall de Boí, tothom diferencia l’avetosa bosc, l’avellanosa matoll alt o el prat dallador prat J Nuet i Badia La distribució de les plantes sobre la superfície de la Terra no obeeix a un atzar capriciós Tampoc, per a una contrada determinada, llur distribució sobre un relleu concret el cim, el raiguer de la muntanya, la cinglera rocallosa, el fons suau de la vall Una rigorosa estratègia competitiva ha afaiçonat…

Consideracions generals Els dominis de vegetació als Països Catalans Distribució dels diferents dominis de vegetació als Països Catalans La influència dels desnivells altitudinals, a la llum de la càrtula hipsomètrica, és del tot evident Maber, original dels autors Els climes dits xerotèrics, o mediterranis, i els climes discretament axeromèrics, o submediterranis, imperen en el 90% de la superfície del nostre territori, a totes les terres situades per dessota dels 800-1000 m d’altitud, i fins i tot a les parts més enlairades de les muntanyes meridionals És en directa correspondència amb…

Les platges de Yorredembarra conserven algunes mostres dels aiguamolls i les zones dunars que s’estenien al llarg del litoral del Camp de Tarragona i el Baix Penedès Xavier Jiménez El litoral de Torredembarra 27, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El tram de costa situat a l’oest del Garraf, entre Vilanova i la Geltrú i Torredembarra, és format bàsicament per platges baixes sorrenques Es tracta d’una zona que, en els darrers temps, ha patit fortament la proliferació caòtica d’urbanitzacions arran de mar Així i tot, alguns sorrals i salobrars han restat ben…