Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Penis
Anatomia humana
El penis és l’òrgan genital masculí extern que intervé en la copulació en l’interior hi ha la darrera porció de la uretra masculina, que condueix a l’exterior l’orina o l’esperma És localitzat a la part més baixa del tronc, per davant de l’escrot Al penis, s’hi diferencien tres porcions l’ arrel , la part del penis que es troba fixada al tronc el cos , la part central de l’òrgan, de forma cilíndrica, i el gland , la part més extrema, de forma similar a una pera En la part més pròxima al cos, el gland constitueix una prominència anomenada corona del gland , i a l’extrem hi ha una obertura, el…
El cor
Anatomia humana
El cor és un òrgan buit, de parets musculars gruixudes, que es troba a l’interior de la cavitat toràcica Se situa a la part mitjana, inferior i anterior del mediastí , l’espai comprès entre ambdós pulmons Per la forma externa, el cor sembla una piràmide de tres cares, amb un vèrtex i una base El vèrtex, de forma arrodonida, mira cap avall, cap a l’esquerra i una mica cap endavant la base, de forma irregularment plana, s’orienta cap amunt, cap a la dreta i una mica cap enrere El volum i el pes del cor són variables en cada persona i es relacionen amb diverses característiques de l’individu…
pletismografia
Medicina
Tècnica no invasiva de diagnòstic vascular basada en el registre dels canvis de volum d’una extremitat en resposta a cada batec cardíac (pletismografia de pols) o a l’oclusió temporal del retorn venós (pletismografia d’oclusió venosa).
Proporciona dades qualitatives de l’arribada de flux sanguini a l’extremitat La major precisió de l’ecografia Doppler situa la pletismografia en una segona línia de diagnòstic És útil en el diagnòstic i la valoració de la malaltia arterial oclusiva crònica, permet estudiar la funció dels petits vasos i, en funció dels resultats obtinguts, avaluar un membre En el cas dels diabètics, la pletismografia digital permet avaluar l’afectació vascular digital quan l’ecografia Doppler dels grans vasos proporciona un bon senyal
La circulació de la sang
El sistema circulatori El sistema circulatori realitza en el nostre organisme les funcions fonamentals d’oxigenació dels teixits, de transport de nutrients i de les altres substàncies necessàries per al funcionament dels diversos òrgans i aparells, i d’eliminació contínua dels residus produïts pel metabolisme cellular Es tracta d’un aparell constituït per una atapeïda xarxa de "tubs" de diverses dimensions artèries, venes, capillars, pels quals circula la sang, un teixit líquid amb funcions especials de transport, i per una bomba el cor que proporciona a aquesta sang l’impuls necessari per a…
Hemorroides
Patologia humana
Definició És anomenat hemorroides un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la dilatació de les venes hemorroïdals, és a dir, les venes que se situen per sota de la superfície interna del conducte anal, i que es manifesta amb l’aparició d’uns nòduls o bonys al voltant de l’esfínter anal, que corresponen a les venes dilatades Aquest trastorn sol ésser asimptomàtic, per bé que sovint ocasiona pèrdues de sang, en general de caràcter lleu, com també la sensació de coïssor o dolor en la zona Igualment, en alguns casos les hemorroides es compliquen i originen la formació d’un trombe o…
Tromboangiïtis obliterant
Patologia humana
Definició La tromboangiïtis obliterant o malaltia de Buerger és una malaltia vascular crònica de causa desconeguda Es caracteritza per la inflamació de les artèries de diàmetre mitjà i petit i de les venes de les extremitats que, progressivament, en produeix l’oclusió i per tant una fallada de l’aportació sanguínia a la zona que n’és afectada Freqüència, edat i sexe Aquesta malaltia no és gaire freqüent, sobretot en l’actualitat, ja que s’ha constatat estadísticament una minva de la seva incidència en els darrers anys Pel que fa a l’edat i el sexe, aquest trastorn afecta sobretot homes joves…
càncer
Patologia humana
Creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l’organisme, de caràcter maligne i que pertorba les funcions biològiques normals (tumor), el qual pot afectar tots els teixits, òrgans i sistemes de moltes espècies animals.
El terme, excessivament ampli i vague, inadequat en l’ús científic, remarca tanmateix la unitat clínica necessària per a l’organització de l’assistència sanitària i conserva una utilitat colloquial No és possible encara una definició biològica del càncer, la qual en permetria una classificació molt més precisa de les si fa no fa 150 manifestacions distintes que poden donar-se en l’ésser humà, cadascuna de les quals presenta un comportament biològic diferent Les definicions, parcials i fragmentàries, descriuen més els caràcters anatomicopatològics i clínics que no les propietats significatives…
Trombosi i tractament anticoagulant
Patologia humana
Definició És anomenada trombosi la formació anormal de coàguls de sang o trombes a l’interior de l’aparell càrdio-circulatori, que són capaços de provocar diverses alteracions com ara l’obstrucció del vas sanguini on s’han format o bé el despreniment d’un fragment de material sòlid que sigui empès per la circulació i s’insereixi a l’interior d’un vas allunyat del lloc d’origen Les possibles repercussions d’aquesta alteració són extremament variades, perquè la trombosi és el mecanisme de base de trastorns molt diferents com l’embòlia pulmonar, els accidents vasculars cerebrals o l’obstrucció…
Hipertensió arterial
Patologia humana
Definició S’anomena hipertensió arterial l’augment persistent de la pressió arterial per sobre dels valors considerats normals segons l’edat, bé en relació amb la pressió màxima, és a dir, sistòlica la pressió mínima o diastòlica, o bé totes dues conjuntament És difícil de definir clarament tant els valors normals de la pressió arterial—pels canvis importants que experimenten al llarg de la vida—, com també el límit de l’elevació d’aquests valors que implica una hipertensió arterial Així, hom considera que normalment en una persona adulta i en situació de repòs, la pressió arterial màxima o…
Biologia i genètica 2011
Biologia
Genètica
Microbioma i medicina personalitzada Gràfic representatiu dels tres tipus de composicions microbianes intestinals, anomenats enterotips Cada punt representa la composició microbiana i cada grup, un enterotip © Institut de Recerca de la Vall d'Hebrón / Anat Eck Chaysavanh Manichanh Dels molts camps de recerca que van destacar el 2011, un dels més innovadors va ser l’estudi del microbioma –conjunt d’espècies microbianes que hi ha en un ambient determinat– intestinal humà En un estudi en què han participat investigadors de l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, s’ha analitzat el microbioma…