Resultats de la cerca

El seu primer president fou Josep Garcia i Robles Inicialment dedicada a la música de cambra, l’any 1902, amb el nomenament de Joan Lamote de Grignon com a director artístic, intentà impulsar la música coral i orquestral A més de fundar i dirigir un grup coral, Lamote dirigí en trenta-quatre ocasions l’orquestra de l’Associació entre els anys 1902 i 1909 El 1914 adquirí l’antic local de l’Associació Wagneriana, el qual, remodelat, prengué el nom de Sala Mozart Dedicada als concerts de cambra, fou la darrera seu social de l’Associació Els concerts orquestrals, a càrrec tant de l’orquestra de…

Estudià a la seva ciutat natal, on el 1958 debutà a l’òpera com a membre del cor Tres anys més tard hi interpretà el paper titular d' Aïda Entre el 1968 i el 1972 fou membre de la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf, on es destacà en la interpretació de papers dramàtics de R Strauss i R Wagner Actuà al Metropolitan de Nova York entre el 1970 i el 1978, i a partir del 1971 fou una convidada assídua del Festival de Bayreuth L’any 1975 inicià les seves aparicions regulars al Festival de Salzburg, i el mateix any es presentà amb el paper titular de Salome al Festival d’Edimburg El 1976 debutà a…

Formà part del cor de la Volksoper de Viena i posteriorment estudià cant al conservatori de la mateixa ciutat Debutà com a contralt el 1927 a Chemnitz El 1929 participà en una producció de la Tetralogia wagneriana a París, i dos anys després ingressà en la companyia de la Staatsoper de Berlín, on debutà com a Helena en Les vespres sicilianes El 1933 cantà a Buenos Aires com a membre integrant de la Wiener Staatsoper, i l’any 1935 fou Brunilde La valquíria al Covent Garden de Londres, sota la direcció de T Beecham Hi tornà les tres temporades següents, i hi reaparegué el 1951…

Estudiant d’orgue en els anys de joventut, amb els mestres Alphonse Oeyen a Bon-Secours i Desmet al Conservatori de Brusselles, decidí dedicar-se a la composició, i entre els anys 1920 i 1922 estudià amb P Gilson Ben aviat, fou distingit amb diferents premis com l’Agniez 1921 per la seva Simfonia núm 1 i el Premi Roma de Bèlgica 1922 per la cantata La guerra Professor d’harmonia a partir del 1936 al Conservatori de Brusselles, fundà amb altres músics la "Revue internationale de musique" El gran interès que tenia per l’experimentació musical el portà a anar més enllà de la formació rebuda,…

Estudià composició a Pest amb M Mosonyi i ben aviat començà a publicar les seves pròpies obres El 1865 es perfeccionà a Leipzig amb M Hauptmann, i l’any següent amb P Cornelius a Munic, ciutat on conegué R Wagner i H von Bülow més tard fou amic de F Liszt Participà en la fundació de la Societat Wagneriana de Pest el 1872, que després dirigí, i també organitzà la segona estada de Wagner a Hongria Fou director de l’Escola d’Art Dramàtic a partir del 1881 i posteriorment succeí a Liszt al capdavant de l’Acadèmia de Música de Budapest 1887-1919, on donà acollida a compositors com B…

Estudià música a Colònia, i debutà a la seva ciutat natal abans de convertir-se en director de l’Òpera de Berlín, càrrec que exercí entre el 1925 i el 1932 Establert posteriorment a Munic, compaginà la seva tasca al capdavant de l’Òpera de la ciutat bavaresa amb actuacions a Bayreuth, on dirigí entre el 1927 i el 1942 En 1932-44 ho feu als teatres d’òpera de Wiesbaden, Mannheim i Dresden, on el 1943 substituí Karl Böhm El mateix any dirigí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la Tetralogia wagneriana L’or del Rin , La valquíria , Sigfrid i El capvespre dels déus Després de la…

Estudià a Salzburg amb Lovro von Matačić i Clemens Krauss Entre el 1943 i el 1951 dirigí a l’Òpera de Zagreb El 1953 debutà a l’Òpera de Viena, on basà la seva carrera musical fins el 1996 A banda, al final dels anys cinquanta dirigí sovint a Berlín, especialment a la Städtische Oper Del 1960 al 1971 fou director a Graz, mentre iniciava la seva carrera fora dels circuits germànics El 1968 debutà al Metropolitan de Nova York, teatre on a partir d’aleshores fou convidat a dirigir regularment, especialment el repertori wagnerià Posteriorment dirigí a la Reial Òpera d’Estocolm 1972-81 i Niça 1983…

Estudià als Talleres de Arte Actual del Círculo de Bellas Artes de Madrid 1985 Inicialment, el seu treball pictòric es basava en l’estètica del pop americà i en els recursos utilitzats en els anuncis publicitaris i en la difusió dels mitjans de comunicació Sense deixar de banda aquest aspecte, posteriorment treballà en la inclusió de lletres i de texts, establint un joc amb la imatge amb un to irònic de marcat contingut social La seva activitat també inclou el vídeo i la música amb els grups Peña Wagneriana i UHP L’any 1998 presentà l’exposició Nowhere a Tecla Sala de l’…

Inicià els estudis de cant a disset anys, amb I Linden Després d’haver viscut a Finlàndia durant un temps, tornà a Suècia el 1961 per reprendre la seva formació, que finalment acabà a Londres, on debutà el 1966 Posteriorment efectuà diverses gires pels països escandinaus i Alemanya, mentre realitzava les seves primeres gravacions radiofòniques El 1968 debutà als EUA Aviat s’imposà com una especialista en JS Bach, de qui es convertí en intèrpret de referència Entre el 1970 i el 1971 feu una extensa gira que la dugué als EUA, el Canadà, l’URSS, Austràlia i Israel Ha centrat el seu repertori en…

Feu estudis de dret, però després s’orientà cap a la música i entrà a l’Acadèmia de Música de Friburg de Brisgòria Debutà el 1971, l’any 1972 ingressà a la Deutsche Oper de Berlín i quatre anys després debutà al Metropolitan de Nova York Descoberta per Herbert von Karajan, aquest la convidà a cantar a Salzburg, on el 1977 protagonitzà Salomé Des d’aleshores hom la considera una de les sopranos dramàtiques més importants de la seva generació L’any 1979 inicià la seva carrera com a cantant wagneriana —amb una primera experiència com a Sieglinde a Montecarlo—, que culminà el 1983…