Resultats de la cerca

Fou terratinent a Castellrosselló i la seva vocació per l’arqueologia i la història es posà de manifest vers el final de la seva vida Sense cap mena de dubte, l’entorn social de la seva família i el fet d’haver tingut una sòlida formació, afavoriren aquesta vocació tardana Des del 1886, a més, esdevingué membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Tingué la sort de ser propietari —al mas Codina— d’un terreny que guardava els vestigis de l’antic emplaçament de Ruscino, una vila preromana i romana a la qual el Rosselló deu el seu nom Malgrat haver estat citat…

El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra , que serví Jaume I en la dita conquesta 1238 i després amb motiu de l’alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d’Espadà i vila d’Eslida Altres membres importants foren Ènnec de Vallterra , Andreu de Vallterra , ambaixador del rei Pere III prop del papa, Bernat Guillem de Vallterra , justícia major dels cavallers, de la ciutat de València 1382, el doctor en drets Joan de Vallterra , enviat per Martí I a Avinyó 1402 perquè es posés al servei de Benet XIII, i Joan de Vallterra , bisbe de Tarassona i ambaixador 1423 d’…

Els orígens de l’església parroquial de Sant Lluc es remunten al segle XIII És possible que quan l’any 1274 el mestre d’Amposta, Berenguer d’Almenara, donà llicència als habitants d’Ulldecona perquè es poguessin traslladar del castell d’Ulldecona —on hi havia el primitiu nucli de poblament— a la vall, per a formar una nova població, tant l’església de Sant Lluc com el nou nucli d’Ulldecona ja existissin de poc temps abans Fem aquesta afirmació perquè sovint les concessions formals per a la fundació d’un nucli poblacional a l’edat mitjana es feien posteriorment, és a dir, quan la vila o poble…

Fill de Joan Pere Fontanella i germà de Francesc Fou professor de dret canònici civil a la Universitat de Barcelona A partir del 1640 era aleshores membre del Consell de Cent collaborà estretament, dins la línia iniciada pel seu pare, en els fets que portaren a la separació de Catalunya de la monarquia hispànica, sempre a favor de la unió a la corona francesa Participà en el consell secret reunit després del Corpus de Sang i com a assessor de la generalitat en les converses amb el govern francès Controlà el consell de guerra els primers mesos del 1641 Esdevingué l’home de confiança de D…

L’èider Somateria mollissima és un ànec poc vist al nostre país, però molt característic per les seves dimensions, ja que és un ocell gros, de fins a 58 cm, i per la qualitat del seu plomatge, que forneix el material del qual es fan els famosos edredons A la fotografia s’aprecia el color gairebé negre del plomatge, tret del dors i el pit, d’un individu mascle, i el plomatge marronós ratllat de negre de les femelles Albert Martínez Ànec marí típic del litoral atlàntic del N d’Europa i, especialment, del Bàltic, on es troba el gruix de la població nidificadora europea A l’hivern ocupa les…

Als Països Catalans el bec-planer Platalea leucorodia és un migrador regular, però molt escàs des de la Catalunya Nord fins al País Valencià A les Balears és molt rar, o potser accidental, amb unes poques observacions a Mallorca, Menorca i Eivissa Malgrat que no s’ha pogut comprovar mai, sembla que antigament havia niat irregularment a l’albufera de València, i els anys 70 probablement va niar una parella a l’estany de Canet Rosselló El bec-planer és citat tots els mesos de l’any en total s’han recollit 58 observacions pel conjunt dels Països Catalans El pas primaveral comença…

Àrea de nidificació del bitó Botaurus stellaris als Països Catalans Maber, original dels autors Sedentari, però molt escàs, i local a tot el territori estudiat, durant els períodes migratoris i a l’hivern el bitó Botaurus stellaris és una mica més freqüent i estès a causa de l’arribada d’uns pocs ocells provinents de zones més nòrdiques En ràpida regressió, actualment només nidifica en uns pocs punts de la Catalunya Nord i resta del Principat, i s’ha extingit recentment al País Valencià i a les illes Balears, on ara és un ocell rar en pas, i més encara a l’hivern Fins ara hom posseeix ben…

Columnista de Tele-estel , Tele-exprés i Serra d’Or els anys seixanta, i d’ El Correo Catalán i Mundo Diario i crític musical de la revista Fotogramas  els setanta, fundà i dirigí la revista Vibraciones 1974 Creà diversos programes de ràdio a la Cadena SER, Radio Nacional de España i Catalunya Ràdio A la televisió es donà a conèixer com a guionista i presentador del programa Musical Express de Televisión Española  1980-83, des del qual difongué les tendències aleshores més actuals del pop  i el rock tant internacional com de l’Estat espanyol Posteriorment, a TV3  dirigí i presentà, entre d’…

Situació Una de les cares del gran quadrilàter que forma aquest castell, avui dia destinat a explotació agrícola ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell es troben 200 m al sud del Veïnat d’Amunt, situat a uns 5 km de Vilafranca del Conflent per la carretera D-6 Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 16” N - Long 2° 21’ 58” E Història El lloc de Bulella és esmentat des de l’any 947 El seu castell fou el seti d’una senyoria que el 1165 era a mans de Berenguer de Vilar, que la tenia per Guillem de Fullà, el qual, alhora, la tenia per Guillem I de Canet espòs de Cerdana de Rodés La…

Es formà a Llotja, on guanyà un premi per un projecte de biblioteca 1838, i es titulà a l’Academia de San Fernando de Madrid 1843 Projectà la nova façana del Teatre Principal de Barcelona 1845 El mateix any feu un avantprojecte per al Teatre del Liceu, que fou rebutjat per Joaquim Gispert Guanyà la medalla d’or al concurs de la Plaça Reial 1848 —que construí i acabà 1859—, una de les més reeixides de la ciutat Arquitecte municipal, projectà l’escut de la façana de la Casa de la Ciutat El 1849 projectà la font de l’almirall Galceran Marquet a la plaça de Medinaceli 1851 Traçà el carrer de la…