Resultats de la cerca
Es mostren 948 resultats
El marc històric (segles VIII-X)
L’impacte de la conquesta àrab sobre la societat visigòtica El castell de Llívia, actualment gairebé del tot arrasat, que tingué un paper remarcable en les lluites entre faccions musulmanes poc després de la conquesta ECSA - F Tellosa La conquesta per part del califat omeia de Damasc de la Hispània visigòtica va ser un procés relativament breu, concentrat entre la primera expedició del 711 i el salt cap a les Gàllies del 716 les seves conseqüències, però, van marcar definitivament la nostra edat mitjana L’antiga Hispània esdevindria l’Àndalus, ei marc geogràfic i alhora humà on es…
Ciutat de Gerunda (Girona)
Representació ideal de la ciutat a l’antiguitat tardana i en època carolíngia JM Nolla i J Sagrara A la darreria del segle III o molt al principi del IV, durant el domini de Maximià Herculi i Dioclecià, Gerunda es dotà d’unes noves muralles Fou una aposta decisiva i intelligent que preparà la ciutat per al futur Aquesta nova fortificació no modificà gens el traçat de les muralles fundacionals, republicanes tardanes, que sovint serviren de fonament a l’obra nova i altres vegades placeta de Sant Feliu, pati de les Àligues, entre d’altres s’hi incorporaren directament Tot fa pensar que es bastí…
Les aigües
El delta i la baixa vall de la Tordera inclouen un sistema aqüífer bicapa aqüífer superficial lliure i aqüífer profund captiu, fortament explotat per a l’abastiment de les poblacions de la rodalia SGOPU-CAPO L’aigua que arriba del cel, hi torna d’una o altra manera tancant un cicle, l’anomenat cicle hidrològic Com esmenta Davis 1966, Salomó, en observacions recollides en l’Eclesiastès AT, 17, diu "Tots els rius van a la mar i, malgrat que hi continuen fluint, la mar encara no s’ha omplert" Aquest fet aparentment inexplicable és una de les primeres referències al cicle de l’aigua…
Els dermàpters: tisoretes i afins
Característiques de grup Els dermàpters estisoretes, cuca-talles, sastres o papasastres, o també papanòvies, papaorelles, papapolles o corcollana constitueixen un grup d’insectes força homogeni pel que fa a l’estructura i els hàbits Són principalment nocturns i de dia s’estan amagats sota les pedres i la fullaraca, o entre l’herba Les espècies de les nostres latituds rarament volen excepte en el cas de Lebia minor , malgrat tenir, algunes, les ales ben desenvolupades El mateix grup inclou espècies exòtiques, algunes de les quals han adquirit hàbits paràsits que, en relació amb aquesta forma…
Consideracions sobre la ictiofauna marina catalana
Exemple de tractament de la biodiversitat de tres paratges, cadascun amb tres espècies Si la biodiversitat es basa en el nombre d’espècies, s’obté el mateix resultat per a tots tres Tanmateix, com es pot veure, el paratge 3, amb dues famílies i tres gèneres, és més divers que els paratges 1 i 2 al seu torn, el paratge 2, amb una família i tres gèneres, és més divers que l’1, que només disposa d’un gènere Domènec Lloris Els peixos, igual que altres organismes marins de la Mediterrània, no s’escapen de la influència del continu degoteig d’informació alarmista sobre l’estat de les seves aigües…
Les mediterrànies del món
Un bioma fragmentat i espars Les condicions climàtiques que defineixen el bioma mediterrani es presenten en una superfície molt reduïda de la biosfera, ja que ocupen només l’1,2% de les terres emergides del planeta Aquesta petita extensió es reparteix per tots els continents i forma cinc àrees disjuntes que es troben entre els 30 i 40° de latitud, tant a l’hemisferi nord com al sud Els límits assignats a cadascuna de les àrees del bioma depenen del criteri emprat en la definició del clima mediterrani La conca mediterrània constitueix la més extensa d’aquestes cinc àrees Ocupa les regions…
Joan Girona i Agrafel, el “maquinista” malaguanyat
La memòria dels homes és més favorable als èxits que als fracassos Els germans Manuel 1817-1905, Ignasi 1824-1889, Jaume 1826-1907 i Casimir 1834-1909 Girona i Agrafel han passat a la història per haver format el nucli més poderós i més emprenedor de la burgesia barcelonina del vuit-cents Joan 1807-, el primogènit, n’ha quedat exclòs per haver-se desentès de les empreses familiars i seguit una trajectòria completament desconeguda en terres de Lleida L’obscuritat és el destí de la immensa majoria dels humans Aquella exclusió oblida, tanmateix, que el noi gran de Can Girona havia…
Felip de Malla, canonge de Barcelona (1428-1428)
El 31 de juliol de 1425 prengueren possessió dels seus càrrecs els següents diputats diputat eclesiàstic Felip de Malla Barcelona ~1380 – 1431, canonge de Barcelona diputat militar Joan Desfar, cavaller, senyor de Castellbell, Vacarisses i Rellinars diputat reial Narcís Miquel, ciutadà de Girona El 18 de desembre de 1425 prengueren possessió dels seus càrrecs els següents oïdors oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell de la vegueria de Montblanc oïdor reial Baltasar de Gualbes, ciutadà de Barcelona El 23 de febrer de 1426 prengué possessió del seu càrrec el següent oïdor eclesiàstic Joan…
Caldes de Malavella
Termes romanes de Caldes de Malavella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la zona de contacte amb el Gironès.
Situació i presentació Termeneja al N amb els municipis de Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou i Caçà de la Selva els dos últims del Gironès, a l’E amb Llagostera també del Gironès, al S amb Vidreres i a l’W amb Sils i Vilobí d’Onyar Es troba en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera Les aigües del sector del nord, les rieres de Gotarra i de Benaula, desemboquen a l’Onyar, que travessa un petit sector a l’extrem NW del terme, mentre que al sector del veïnat de Mateves es forma la capçalera de la riera de Santa Maria, que ja fora del terme esdevé la séquia de Sils,…
Babilònia
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Mitjà que abastava la meitat sud de Mesopotàmia (actual Iraq).
No hi ha, però, una correspondència plena entre els vessants geogràfic i històric del terme Molt abans, en efecte, que la ciutat de Babilònia tingués un paper important, aquesta regió fou seu de diverses cultures prehistòriques i, ja en la fase històrica, del país de Sumer i del d’Accad Com en el cas, doncs, del terme assiriologia , hom ha pres la part pel tot —a causa, sens dubte, del prestigi cultural de Babilònia en època posterior— amb la qual cosa el terme resulta abusiu quan és aplicat a la llarguíssima etapa anterior a la dinastia I de Babilònia Aquesta etapa comprèn la preshistòria i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina