Resultats de la cerca
Es mostren 1668 resultats
adscripció a la terra
Història
Vinculació d’una persona o persones, amb llurs descendents, a la terra que cultivaven sota la jurisdicció d’un senyor, amb pèrdua de llibertat.
Comportava una sèrie de deures i alguns drets, diferents segons el temps i segons les regions Per a alliberar-se de l’adscripció calia redimir-la amb diner Des del baix imperi, la misèria i el desordre regnants feren que moltes persones restessin adscrites a l’ofici de llurs pares com en el cas dels curials, dels homes d’ofici, dels soldats, etc, i sobretot amb els rústics o camperols, que no podien abandonar les terres que cultivaven i passaven així a ésser considerats com una quasipossessió dels predis, que eren adquirits o alienats juntament amb llurs habitants Els pobles germànics, tot i…
agricultura ecològica
Agronomia
Agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d’un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.
Combina les tècniques de conreu tradicionals rotació de conreus, conreus intercalats, etc i les tècniques modernes En conseqüència no utilitza productes químics de síntesi plaguicides sintètics, ni adobs minerals, o en fa un ús el més limitat i racional possible, per tal de reduir la contaminació i enriquir el sòl amb matèria orgànica, afavorint-ne, per tant, l’equilibri Promou també la diversitat vegetal i la utilització de varietats locals i en canvi rebutja la utilització d’organismes modificats genèticament OMG i els seus derivats Per tal de gestionar adequadament el sòl, la producció…
Ferran III de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella (1217-52) i de Lleó (1230-52).
Fill d’Alfons IX de Lleó i de la seva segona muller, Berenguera I de Castella Aquesta succeí el seu germà Enric I de Castella, però cedí els seus drets a Ferran 1217, el qual, però, hagué de vèncer l’oposició d’Álvaro Núñez de Lara Alfons IX pretenia també la corona castellana, però signà un acord Toro, 1218 amb el seu fill, i els regnes continuaren separats Es casà amb Beatriu de Suàbia 1219 Conquerí Andújar 1224 i, per tractes amb els sobirans del Marroc, alguns cristians s’hi pogueren establir pacíficament En morir Alfons IX, el regne de Lleó restà per a Sança i Dolça, filles del seu…
Torre i construccions del Serrat del Sabater (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta torre i les construccions properes eren situades al Serrat del Sabater, una elevació que domina la confluència del barranc de Vall-llebrera amb el Segre La carretera que va d’Artesa de Segre a Tremp hi passa pel costat L’indret on hi havia el vilatge medieval Serrat del Sabater I era a sobre mateix d’un marcat revolt de la carretera vella La torre, en canvi, era al capdamunt del turó Serrat del Sabater II No hi ha cap dada documental coneguda que faci referència a aquest indret Cal recordar, però, que la contrada d’Artesa de Segre fou conquerida definitivament pels cristians a la…
Colomar de l’Arboçar de Baix (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Situació Edifici medieval destinat a la cria de coloms, considerat per alguns, erròniament, com un columbari romà ECSA - J Bolòs Probable colomar fet amb tàpia situat en uns camps actualment plantats de vinyes, al sud de l’Arboçar de Baix Mapa 35-17447 Situació 31TCF965762 Des de l’Arboçar de Baix, agafarem un camí antic que surt del darrere de les cases que envolten la torre i s’enfila cap al bosc i cap a les vinyes JBM Història No es coneix cap document que esmenti aquest colomar Quan fou identificat, es va creure que era un columbari romà, és a dir, el lloc on es guardaven les cendres dels…
Pont d’Adasig (Trevilhac)
Situació Pont medieval sobre l’Adasig, refet posteriorment ECSA - A Roura Pont que permetia de travessar l’Adasig, poc més avall de la confluència amb el torrent de Ferrera Devia permetre de comunicar el poble de Sornian amb el castell de Rocaverd i amb el lloc de Sequèra Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′07″ N - Long 2° 28′24″ E La carretera D-619 que va de Sornian cap a Pesilhan de Conflent hi passa pel costat, abans de deixar a la dreta la carretera que mena a Trevilhac Resta pocs metres sota la carretera actual Pont El pont actualment té una longitud de 32,5 m i està format per tres arcs…
Construcció propera al mas Salla (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació En la roca més propera hi ha nombrosos forats fets per l’home perquè servissin com a suport de les bigues d’un edifici de fusta, potser d’una torre J Bolòs Forats que havien de suportar les bigues d’una construcció, situats a la cara superior d’una roca propera al trencall que porta al mas Salla de Viver Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 02,5 —y 44,5 31 TDG 025445 Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Navars a Viver 1,5 km abans d’arribar a l’església de Viver, s’ha d’agafar la…
Castell proper a Fustegueres (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Pany del mur en el qual encara és ben visible l’aparell J Bolòs Hi ha restes d’un castell al cim de dos petits turons situats a l’extrem d’un serrat proper a la casa de Fustegueres Per anar-hi, cal seguir la carretera que va de Torà de Riubregós a Solsona Cap al punt quilomètric 5, abans d’arribar al primer trencall de Fustegueres, veiem a mà dreta, a l’altra banda de la riera i al cim d’una muntanya, les restes d’un castell Podem deixar el cotxe, baixar fins al fons de la vall i enfilar-nos fins a la fortificadó per algun dels corriols que hi menen Castell La part més important de…
Taiwan 2016
Estat
Tsai Ing-wen en un acte de campanya de les eleccions presidencials de Taiwan del gener El Partit Democràtic Progressista PDP es va imposar a les eleccions generals del gener, amb la victòria de la seva candidata a la presidència, Tsai Ing-wen, amb el 56,1% dels vots, contra Eric Chu, líder del Kuomintang KMT, i James Soong, candidat pel Qinmindang ‘Partit Primer el Poble’ El PDP també es va assegurar la majoria absoluta al Yuan, en obtenir 68 escons dels 113 de la cambra Els resultats van ser rebuts amb recel pel Govern xinès, que dos mesos abans de les eleccions havia enaltit la…
la Pesta Negra
Història
Nom donat pels coetanis (i acceptat pels historiadors) a l’epidèmia de pesta que assolà Àsia i Europa des de mitjan s. XIV al començament del XV.
La freqüència de les petèquies amb el color fosc de la sang al coll, tòrax i membres, així com el desenllaç quasi sempre tràgic de la malaltia, foren la causa dels noms “pesta negra” i “mort negra”, corrents des del principi de l’epidèmia Originada a l’Extrem Orient, arribà a Constantinoble l’any 1347 i d’ací s’estengué ràpidament pels països llatins, via Gènova i Marsella Tant l’Àfrica del nord com l’Europa central i septentrional en foren afectades poc temps més tard, i hom pot assegurar que l’any 1350 tot el món conegut a l’època es trobava infectat, amb xifres de mortalitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina