Resultats de la cerca

Vida i obra Monjo de Montserrat 1932, de nom seglar Jordi, s’ordenà de sacerdot el 1941 Es doctorà en teologia a Salamanca 1945 i es llicencià a Roma en Escriptura per la Pontifícia Comissió Bíblica En 1954-55 anà a Palestina, on estudià especialment a l’École Biblique de Jerusalem Ensenyà a Montserrat i a la Facultat de Teologia de Catalunya de Sant Cugat del Vallès Publicà Bases de una metodología teológica 1954, Grammatica syriaca 1954 i Grammatica aramaico-bíblica 1959 Posteriorment collaborà en la Bíblia de Montserrat traducció, comentari i notes de l’ Apocalipsi el 1958, i de l’…

Obres generals Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , II, Barcelona, 1978, pág79-91 Ainaud de Lasarte, J La Pintura Catalana De l’Esplendor del Gòtic al Barroc , Barcelona, 1990 Alcolea Gil, S «La pintura des de 1500 a 1850», dins DDAA Historia de la pintura en Cataluña , Tecnos, Madrid 1957, pág151-249 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX» dins L’Art a Catalunya , collecció Dolça Catalunya , vol I, Ed Nauta, Barcelona, 1983 Alcolea Gil, S Escultura catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al…

Es fundà el 1906, com a continuació del Centre Català, creat el 1905 pel Quintet Jordà-Rocabruna El primer consell directiu fou presidit per Enric Botey Des de l’inici la secció central i més important fou el grup promotor de la massa coral, dirigida per Guillem Ferrer i Calvé tanmateix, encara que menys, l’Orfeó també organitzà altres activitats, sobretot vetllades literàries, conferències, excursions i celebraren les principals festes oficials de Catalunya i Mèxic Durant el període de la revolució Mexicana 1910-1917 promogué dues revistes en català Catalònia  4 de setembre de 1912, de la…

Vida i obra Filla d’ Agustí Duran i Sanpere i d’Hermínia Grau i Aymà Llicenciada en filosofia i lletres 1962 i doctora en història moderna per la Universitat de Barcelona 1979, entre el 1962 i el 1978 tingué responsabilitats diverses en el món editorial català, especialment en la redacció de la Gran enciclopèdia catalana Entre el 1964 i el 1968, i a càrrec d’Edicions 62, treballà en la traducció catalana de La Catalogne dans l’Espagne moderne 1962 de Pierre Vilar, experiència que ella mateixa explicà en el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1995 Des del 1978…

Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…

Vida i obra Fou conservador de la Reial Càtedra Gaudí, d’història de l’arquitectura, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou titular des del 23 d’abril de 1968 fins a la seva jubilació A més de ser arquitecte de la catedral de Barcelona, participà en la restauració de diversos edificis i conjunts monumentals, com el monestir de Pedralbes i el de Poblet Publicista i president de l’Associació d’Amics de Gaudí, és membre supernumerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 1972 i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on…

A excepció d’un grup a Gran Bretanya, no consta que tingués presència organitzada ni a l’exili europeu, ni a l’interior de Catalunya Fonamentalment existí a Amèrica, en especial a Mèxic i a Xile Reunia sectors separats del Partit Socialista Unificat de Catalunya , que progressivament es definiren dins el socialisme democràtic i afirmaren la unió íntima entre radicalisme social i nacional Era presidit per Felip Barjau i Miquel Ferrer n’era el secretari Els punts fonamentals del seu ideari eren a la superació de la Constitució republicana i de l’Estatut d’Autonomia en la via de proclamar una…

En una primera etapa gener del 1904 - juny del 1936, amb el subtítol de "Butlletí de l’Orfeó Català", en foren responsables Lluís Millet, Francesc Pujol, Joan Salvat, Frederic Lliurat i Vicenç M de Gibert, i hi collaboraren les signatures més prestigioses de la musicografia europea del seu temps Temàticament, prestà una gran atenció a la investigació històrica i musicològica del passat musical català, divulgà la recerca etnomusicològica, el fenomen wagnerià i els moviments de renovació de la música al servei de la litúrgia, publicà treballs sobre músics universals i reflectí bona part de la…

La creació fou propiciada per l’aprovació al Congrés dels Diputats el 1982 de la Llei d’integració social del minusvàlid LISMI, impulsada per Ramon Trias Fargas , cofundador de la FCSD juntament amb la seva esposa Montserrat Trueta Declarada d’utilitat pública, instituí també un Servei General d’Informació i un Servei d’Estimulació Precoç posteriorment anomenat Servei d’Atenció Primerenca, SAP, i el 1985 incorporà el Centre de Documentació Begoña Raventós CDBR, especialitzat en retard mental Des del 1986 publica el butlletí Síndrome de Down, Treballs i Resums Científics ,…

Fill de Miquel Ferrà i Font, estudià dibuix amb Miquel i Salvador Torres i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Tingué una gran activitat com a restaurador la casa Mas del pla del Rei 1887, l’església d’Alcúdia, el cambril del santuari de Lluc i la Caixa d’Estalvis del carrer del Sol, a Palma Féu obres meditadament neogòtiques, influït per Viollet-le-Duc Germanetes dels Pobres, a Palma, així com l’església neoromànica de Sant Magí, a Santa Caterina, de la qual havia fet un projecte amb elements modernistes, que no fou acceptat Féu algun edifici dins un…