Resultats de la cerca

Amb els darrers episodis glacials desaparegueren moltes espècies de mamífers, quotidians en la vida dels humans primitius i per això mateix presents en pintures rupestres i altres representacions artístiques Però el mateix glaç que provocà la desfeta en conservà les restes en alguns casos En iniciar-se el segle XX, a la Sibèria Oriental es produí una troballa sensacional Dos caçadors que seguien el rastre d’un ren a la vora del riu Berezkova foren alertats pel seu gos de la presència d’un cadàver enorme i massís era un mamut congelat Del cap gegantí, que restava quasi intacte, n’arrencaren a…

Les coves submarines són habitades per algunes espècies de peixos, entre les quals destaca el moll reial Apogon imberbis , una espècie de coloració molt vistent, que acostuma a formar grups de diversos individus que es mouen amb lentitud en la foscor És de biologia molt curiosa el mascle incuba els ous dins la cavitat bucal Antonio Cruz Els apogònids són perciformes pròxims als serrànids dels quals es distingeixen per les dues espines que tenen a l’aleta anal i pel fet que les escates, normalment ctenoides, són més grans i poc adherents El cos és lleugerament allargat i comprimit, amb dues…

De formació autodidàctica, dugué a terme una tasca investigadora molt important tant a Mallorca com a Menorca A ell es deuen nombrosos descobriments de gravats rupestres, dòlmens, taules i altres troballes prehistòriques Aquesta copiosa activitat d’investigació històrica i divulgació cultural ha fet que rebés un gran nombre de guardons, com el premi Jaume I 1958 per l’estudi Els monuments megalítics a l’illa de Menorca , el premi Josep Maria Quadrado, dels premis Ciutat de Palma 1960, per La cultura de los talaiots Contribución a su conocimiento , el premi honorífic dels Ciutat de Palma 1963…

Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…

Segons l’estat d’erosió, degut al treball de la mar, i l’acumulació de sediments, les costes presenten aspectes diferents, i poden ésser agrupades en costes rocalloses i costes d’acumulació A les costes rocalloses predomina l’erosió els penya-segats són costes rocalloses que presenten un relleu escarpat, tenen un gran pendent i solen ésser precedits per una plataforma rocallosa de superfície regular, que sobresurt a la baixamar Es formen per l’acció mecànica de les ones i dels còdols i la sorra que baten la costa i soscaven, així, la base del penya-segat amb el temps i aprofitant les…

L’agricultura ha anat perdent importància relativa el 1991 només s’hi dedicava l’1% de la població activa El regadiu 79 ha, que predomina totalment sobre el secà, és dedicat principalment a tarongers 25 ha i productes d’horta 54 ha La terra és conreada en un 95% pels propietaris, i la resta, per arrendataris Hi ha una estació fitopatològica Hom explota els jaciments d’argila De la indústria, important activitat econòmica del municipi 33% de la població ocupada el 1991, que ha esdevingut, a més, residència de nombroses persones que treballen a València, destaquen, a més de la tèxtil…

El territori és drenat pels barrancs de son Bou i de cala en Porter El sector nord-est del terme, travessat per l’antic camí d’en Kane, és anomenat ses Graves La costa és, en part, baixa i sorrenca platges de son Bou i, en part, escarpada penyes d’Alaior El 64% de les terres són cultivades i el 36% són ocupades per boscs pins, alzines De la terra cultivada només el 2% és regada entre el 1920 i el 1930 hom començà a regar ses Canessies d’Alaior, prop de les platges de son Bou el 1960 fou projectat l’aprofitament de l’aigua del subsol per a regar els plans d’Alaior , al NE del terme Al secà hom…

L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els dipòsits sedimentaris, que es…

El terme fou aplicat per primera vegada per Heròdot, al segle V aC, a la plana alluvial a través de la qual els canals ramificats del Nil desguassen a la mar en el seu mapa la regió tenia forma triangular, com la lletra grega delta Actualment, però, és emprat per a designar la totalitat dels dipòsits formats, tant per sobre com per sota del nivell de l’aigua, a la desembocadura d’un riu o prop d’aquesta Molt pocs d’aquests dipòsits tenen forma triangular, i la deposició és molt brusca, per a la disminució de la velocitat del riu La forma és determinada per una sèrie de factors, com el…

L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…