Resultats de la cerca
Es mostren 1409 resultats
Elisabet
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 85 min., dirigida per Alexandre Martí i Gelabert.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Urània Films AMartí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AMartí REFERENT LITERARI Basat en la novella Elisabet o el perseguit de Valldorteu 1928 de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Julio Pérez de Rozas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Albert Gasset i Nicolau MÚSICA Joan Duran i Alemany, Cançons Guillem d’Efak i Nicolau Pizà INTERPRETACIÓ Maria Cinta Elisabet, Manuel Miranda Francesc, Carles Miquel Solà Bellacour, Queta i Teo Queta i Teo, Manuel Gas Sr Llorenç, Guillem d’Efak criat Tobies, Marta Flores Úrsula,…
Catalans universals
Cinematografia
Pel·lícula del 1978-1979, Documental, 84 min., dirigida per Antoni Ribas i Piera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ No-Do per a TVE, "La Vanguardia" ARGUMENT I GUIÓ Horacio Sáenz Guerrero , Francisco González Ledesma, Fèlix Pujol, ARibas FOTOGRAFIA Vicente Minaya blanc i negre i color, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Jordi Cervelló SO Jordi Sangenís, Antonio Vaquero ESTRENA Barcelona, 11091980 PREMIS Ciutat de Barcelona 1979 al director i l’equip de realització Sinopsi Tretze breus biografies illustrades i documentades de catalans famosos arreu del món Ignasi Barraquer, Josep Trueta, Francesc Duran i Reynals, Montserrat Caballé, Pau Casals, Josep Lluís…
Adversidad
Cinematografia
Pel·lícula del 1944; ficció de 91 min., dirigida per Miquel Iglesias i Bonns.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Augusta Films per a Helios Films Javier Huelin Rocamora, Barcelona ARGUMENT Solitud 1905, de Víctor Català GUIÓ Miguel Melgarejo Guerrero FOTOGRAFIA Jaume Puigduran blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enric Suñé MUNTATGE Antoni Gimeno MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Leonor Fàbregas Mónica, Marta Grau Rosa, Gema Lombart María, José María Lado Matías, Arturo Cámara Jacobo, Albert Arnau Pablo, Emilio Sandoval Juan ESTRENA Barcelona, 06111944, Madrid, 1947 Sinopsi Mónica i Matías són un matrimoni desavingut Viuen apartats del poble…
Raúl Román Guillot
Cinematografia
Muntador i director.
Vida Fill del fotògraf d’artistes Amalarino Román Barcelona 1918, començà a treballar en l’àrea del disseny gràfic A setze anys s’inicià com a ajudant de muntador del director de fotografia Ricard Albiñana als estudis publicitaris Cine d’Or, sota les ordres de Maria Rosa Ester i Biadiu i Maricel Bautista També participà en films de Jaume J Puig, Germà Lorente Sharon, vestida de rojo , 1968 i Carles Duran Liberxina 90 , 1970 A continuació esdevingué muntador en cap als estudis d’Ignasi F Iquino, en films d’aquest director com Aborto criminal 1973 i a Jugando a papás 1979, de…
Carlos Boué Pedregal
Cinematografia
Cap de producció.
Vida Fill del productor Augusto Boué Alarcón Madrid 1896 - 1962, fundador dels estudis Augustus Films abans Iberia Films i després Cinearte, continuà conjuntament amb el seu germà Augusto 1915 - 1995 la tradició cinematogràfica familiar Autor de documentals turístics i de curts d’animació El lápiz que se volvió loco , 1948 produïts els anys quaranta, des del 1948 participà com a ajudant de direcció en diversos llargs, molts dels quals foren rodats en els estudis paterns A partir del 1957 exercí com a cap de producció, activitat que el dugué a traslladar-se a Barcelona, on intervingué en…
Ramon Ferrés i Musolas
Música
Cinematografia
Músic.
Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en tres actes Gent…
,
Josep Coll i Vehí
Josep Coll i Vehí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra Llicenciat en dret a Barcelona 1846 i en filosofia i lletres a Madrid 1857, fou professor de retòrica i poètica a Madrid 1848-61 i a Barcelona 1861-76, i el 1875 fou nomenat director de l’Institut de Barcelona Publicà poemes satírics a El Guardia Nacional 1840 i El Constitucional 1843, i crítiques a El Genio 1844-45 i El Ángel Exterminador 1845, amb els pseudònims Garibay o Serafinito Garibay i Yo Faringhea Primer es mogué en el cercle liberal i progressista de Víctor Balaguer, però, amic de Joan Mañé i Flaquer, de Manuel Duran i Bas i d’Estanislau Reynals i…
,
Crònica del Regnat de Ferran I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Martí I i la Crònica del Regnat de Joan I, és copiada en dos manuscrits de la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó; i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Desenvolupament enciclopèdic Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Ferran I fou redactada en català poc després del 1418 L’obra narra breument els fets més importants del regnat de Ferran d’Antequera, des de la mort de Martí I 1410 fins a la de Ferran I a Igualada 1416 el compromís de Casp la legitimitat…
Vila medieval de Martorell
Art romànic
Història Tram inferior del riu Llobregat, vist des del Papiol, pas obligat de les antigues i modernes vies de comunicació que enllacen Barcelona amb l’interior i el sud del país ECSA - J Todó La vila de Martorell, bastida entre l’Anoia i el Llobregat, és un encreuament històric de camins El poblament és antic Han estat localitzades restes neolítiques i de l’edat del bronze a la Baldanya, el Pla i el torrent del Pelegrí i ibèriques al serrat de les Forques i el Pla La romanització, intensa, ha deixat vestigis al pont del Diable, la vila de Martorell-Enllaç, Santa Margarida, Can Abat, Xàmenes,…
Bernat Llopard i la creu de Sant Nicolau de Cervera
Art gòtic
Anvers de la creu processional de Sant Nicolau de Cervera Avui conservada a la residència Mare Janer d’aquesta població, va ser encomanada el 1435 pels confrares de Sant Nicolau a l’argenter ciutadà de Barcelona Bernat Llopard ©RManent Al llarg dels segles XIV i XV es va viure un moment d’eufòria pel que fa a la creació de confraries i corporacions, les quals constituïren una veritable xarxa d’institucions que intentaven cobrir les necessitats, tant físiques com espirituals, del poble i que, inevitablement, es van convertir en clients importants d’un art religiós partícip del nou gust cortesà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina