Resultats de la cerca

El nucli d’Aixàs apareix per primera vegada en la concòrdia de l’any 1176 Posteriorment apareix esmentat en documents dels anys 1210, 1233, 1235, 1263, 1264 i 1271 Fins l’any 1985 al petit nucli d’Aixàs hi havia les ruïnes d’una antiga església, de planta aparentment romànica, amb l’absis semicircular, orientat vers llevant, amb la porta a la paret de ponent Durant l’any 1985 hom dugué a terme importants obres de construcció en tot el nucli d’Aixàs, i els propietaris decidiren de reconstruir l’església L’estat de conservació en què es trobava aquest monument era molt dolent Amb treballs si…

Vida Estudià disseny industrial i d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona 1968 i després dissenyà roba durant tres anys Posteriorment entrà a treballar a l’estudi de disseny Gris, de Josep Joan Bigas Luna, el seu futur company sentimental, i Carles Riart Acompanyà Bigas Luna en el seu pas al cinema com a dissenyadora de vestuari, directora de càsting i actriu de repartiment de les cintes d’aquest director Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho ,1976 "Bilbao" Bilbao , 1977-78 i Caniche 1978-79, a més de Mater amatíssima 1980, Josep Anton Salgot també participà en…

La família de les pilocarpàcies comprèn líquens crustacis, amb apotecis biatorins o amb un excípul format per hifes més o menys laxament entreteixides El tolus té una estructura apical tubular, I+ blau intens Les paràfisis són poc ramificades, gairebé gens capitades Les ascòspores, ellíptiques o cilíndriques, poden tenir d’un a diversos septes Byssoloma forma apotecis amb un fals marge tallí, blanquinós, sense algues, d’aspecte aracnoide fins i tot vist amb lupa binocular B leucoblepharum , trobat al Maresme, té el disc dels apotecis de color gris brunenc B subdiscordans és una…

Creixen sobre arbres i roques, en llocs humits, sobretot a muntanya Amb el nom de barba de caputxí, són emprades en medicina, puix que contenen un antibiòtic, l’àcid úsnic

Dues teleforàcies estipitades, d’aspecte prou diferent 1 el mariner Boletopsis leucomelaena , amb porus curts i carn gruixuda, visible en la secció transversal 1a i 2 Hydnellum aurantiacum , amb agulletes Els brins d’herba i la pinassa han estat englobats a mesura que es produïa el creixement, obert, del basidiocarp  Josep Ribot Constitueixen una família de fongs terrestres i, en menor proporció, lignícoles, de cos fructífer resupinat, efuso-reflex o pileat, freqüentment també estipitat, amb peu central, excèntric o lateral La carn és sovint membranosa o feltrada, normalment bastant tova, i…

Les estereàcies formen una família de basidiomicets lignícoles, que sovint tenen una consistència coriàcia i moltes vegades tenen la superfície dorsal dels cossos fructífers hirsuta L’espècie de la fotografia, Stereum hirsutum , és un dels bolets de soca més freqüents sobre fusta morta d’alzina i d’altres planifolis, on origina un podriment blanc Quan creix sobre un substrat vertical, els barrets se’n separen efuso-reflexos Noteu també que l’himeni és llis Manuel Tabarés / SCM Aquesta família de fongs lignícoles, propera de l’anterior, és de difícil delimitació Les seves espècies presenten…

L’ànec xiulador Anas penelope mascle, que veiem a primer terme a la fotografia, és molt característic pel color castany del cap, tirant a groc al capdamunt, el gris del dors, amb les plomes de les espatlles blanques, molt visibles al vol, i el pit marró clar La femella, a segon terme, és de colors poc vistents i difícil de reconèixer, com passa en la majoria dels ànecs Noteu el color gris blavós del bec, amb punta negra, característic d’aquesta espècie El nom d’ànec xiulador es refereix al xiulet alt que deixen sentir els mascles quan volen Xavier Ferrer En tot el…

Morfologia La sargantana cua-roja Acanthodactylus erythrurus és pròpia de sòls sorrencs i es caracteritza pel fet de presentar la part inferior de la seva llarga cua de color vermell viu, a més de destacades franges i ocelles clars al dors i a la part superior de les cuixes Xavier Palaus Aquesta sargantana té un aspecte robust i la cua llarga dels 20 cm de longitud que pot fer, més de la meitat corresponen a la cua El cap és gros, amb musell afilat, i la cua és també molt fina, encara que dilatada a la base, especialment en el mascle adult Damunt el musell presenta un solc ben…

Originàriament era utilitzat per a la caça d’ocells aquàtics, però actualment ha esdevingut un gos de companyia