Resultats de la cerca
Es mostren 572 resultats
Les famílies de fanerògames dels Països Catalans
Regions fitogeogràfiques dels Països Catalans, segons O de Bolòs Carto-Tec, a partir d’originals de l’autor esmentat Els Països Catalans, amb una extensió de poc més de 70000 km 2 , tenen una flora fanerogàmica espontània que voreja les 3500 espècies Si tenim present que el territori continental de l’estat francès, per exemple, amb prou feines supera les 4000 espècies i que les illes Britàniques no arriben a les 3000, haurem de convenir que la nostra riquesa florística és notable en relació amb altres països europeus Aquesta mateixa riquesa, però, condiciona el contingut d’aquesta obra fins…
Plantes superiors legalment protegides
L’acció de l’home, modificant o destruint els ecosistemes naturals, posa en perill la supervivència de nombroses espècies vegetals d’àrea molt reduïda, i també de les poblacions extremes d’espècies d’àrea dispersa, malmetent així el patrimoni genètic i biològic En alguns casos s’ha arribat ja a l’extinció total d’alguna d’aquestes espècies o poblacions La causa més comuna és la destrucció de l’hàbitat on viu la planta, però en altres ocasions la desaparició d’una espècie pot ser deguda a causes que poden semblar més inofensives, com és l’acció indiscriminada de colleccionistes i botànics…
Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony
Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony 115, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’alineació Cadí-Moixeró-Mogrony, juntament amb altres muntanyes veïnes de menor entitat—Pedraforca 2497 m, Clotarons 2173 m, Cadinell 2112 m, etc—, conforma el conjunt orogràfic més alt i extens dels Pre-pirineus orientals La litologia, predominantment calcària, i el bon estat de conservació del paisatge, fan que sigui una de les zones de muntanya més notables de Catalunya Des del coll de Bacanella fins al de la Creueta, en uns 40 km de definida direcció E-W, se situa la part més…
Puigmal-Costabona
Altiplans de les carenes divisòries entre el Ripollès i el Conflent, vora la Portella de Morens Oriol Alamany Puigmal-Costabona 19, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les muntanyes situades entre el Puigmal i Costabona constitueixen una de les millors mostres dels Pirineus axials orientals, i és un dels llocs que encara manté un baix grau d’artificialització Aquest bloc muntanyós comprèn les capçaleres del Freser i el Ter, pel vessant meridional, i la del Segre, i també les conques senceres de diferents rius Eina, Carançà, Mentet, etc, per la banda septentrional…
Les valls d’Andorra
L’estany petit de Juclà, a la capçalera de la vall del mateix nom, presidit pel pic d’Escobes Ernest Costa Les valls d’Andorra 15, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Principat d’Andorra és situat al bell mig dels Pirineus axials De 468 km 2 d’extensió, és integrat per la conca del riu Valira, encara que el sector més baix d’aquesta pertany a la comarca de l’Alt Urgell A l’alçada de les Escaldes la vall de la Gran Valira es parteix en dues, les quals són recorregudes pels rius Valira del Nord i Valira d’Orient i al seu torn subdividides en diferents valls…
Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura
Les dunes de Guardamar foren plantades amb pins pinyers Pinus pineai —l’espècie de pi més adaptable als sòls sorrencs— per a la seva fixació l’alineació dels arbres és encara ben evident Ernest Costa Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura 119, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’albufera d’Elx i el cap Cervera s’estén un extens camp de dunes, d’uns 24 km de llarg i una ampiàría que oscilla entre els 500 i els 1200 m, que representa la mostra més important d’aquest tipus de costa als Països Catalans Aquest conjunt dunar, amb alineacions que…
El delta del Llobregat
Imatge hivernal de l’estany de la Ricarda, al delta del Llobregat Oriol Alamany El delta del Llobregat 16, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El delta del Llobregat és un exemple clar de la complexa problemàtica que afecta la conservació dels aiguamolls "Desermat" a partir dels anys trenta i quaranta, la seva pell ha patit gran part de les transformacions econòmiques i urbanístiques de la Catalunya de la segona meitat de segle Malgrat les greus amenaces que giren al seu voltant, la majoria motivades perquè és al costat d’una gran metròpoli, ha pogut salvar…
Els ambients zonals medioeuropeus i atlàntics
Consideracions generals La fageda, la pineda de pi roig i el prat són els tres elements fonamentals del paisatge montà, del qual és una esplèndida mostra aquesta obaga de l’Ardericó Berguedà Ernest Costa Per damunt de les terres mediterrànies i submediterrànies i per sota de la muntanya subalpina i alpina, se situa, en el nostre territori, la zona que anomenen muntanya mitjana plujosa, la qual gaudeix d’unes condicions climàtiques de tipus medioeuropeu o atlàntic que permeten la installació de vegetació que correspon al domini dels boscos caducifolis temperats, propis de l’Europa humida En…
Talles i altres tresors de Sant Vicenç de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Talla de Crist Grup de dues talles, segons una fotografia antiga, que representen un santcrist i un sant Joan evangelista, el primer desaparegut el 1936 i el segon robat el 1979 i recuperat el 1995 Arxiu Mas Fins l’any 1936 es conservava a l’ex-catedral de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena la imatge d’un Crist que hom diu que pertanyia al conjunt d’un calvari Es conserva una fotografia Arxiu Mas C-99668 en la qual aquesta imatge apareix amb la de sant Joan Evangelista estudiada en aquest mateix volum Hom creu que tots dos formaven part de l’esmentat calvari Segons es desprèn de la fotografia, la…
Els ambients zonals subalpins i alpins
Consideracions generals Els paisatges subalpins i alpins, dotats d’una vegetació comparable a la de les altes muntanyes europees i emparentada amb la de les terres àrtiques, atenyen, als Països Catalans, exclusivament l’àrea pirinenca i pre-pirinenca, amb una avançada meridional als cims més elevats del Montseny Constitueixen, doncs, una minsa part del nostre territori 4%, part que designem amb el nom d’alta muntanya, i en la qual es diferencien clarament dues grans zones l’estatge subalpí, de boscos de coníferes, que s’estén des dels 1600-1800 m fins al voltant dels 2300 m, i l’estatge alpí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina