Resultats de la cerca
Es mostren 984 resultats
La serp de garriga
Àrea de distribució de la serp de garriga Macroprotodon brevis als Països Catalans Les comarques més meridionals del País Valencià constitueixen el límit septentrional de l’àrea de distribució de l’espècie per la costa mediterrània de la península Ibèrica IDEM, a partir de dades dels autors La serp de garriga o serp de cogulla Macroprotodon brevis és un petit colúbrid opistòglif que pot assolir els 60 cm de llargada, bé que rarament supera els 40 cm Té el cap curt i aplanat, de color gris amb unes bandes laterals fosques que s’estenen des de les comissures de la boca fins a l’ull En el…
Colobra llisa meridional
Morfologia La colobra llisa meridional Coronella girondica presenta un aspecte general molt semblant a la seva congènere europea, però posseeix una brida fosca transversal al musell i daus clars i foscos al ventre Oriol Alamany Aquesta serp és petita i esvelta, amb el cap petit i allargat La morfologia general és força semblant a la de l’espècie precedent La seva folidosi, en canvi, presenta petites diferències l’escata rostral és menuda i no s’introdueix entre les supranasals Té una escata preocular i dues de postoculars les escates supralabials són vuit, i la quarta i la cinquena són sota…
Requesta d’un frare a una monja
Literatura catalana
Poema epistolar en 143 versos de codolada, transmès pel Cançoner Vega-Aguiló, datable al primer quart del s.XV, i en el qual el narrador —a qui no identifica cap tret religiós— expressa el seu desig en termes que no s’allunyen de la poesia amorosa convencional.
Desenvolupament enciclopèdic Bibliografia Bohigas, P 1988 Vegeu bibliografia
Sant Gil de Pinyana (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església de Sant Gil centra el petit conjunt de cases que formen el poble de Pinyana, avui despoblat, el qual és situat a l’esquerra de la vall de Corroncui o de Cadolla, a migdia de la serra de Comillini Mapa 33-11 252 Situació 31TCG259887 Per a arribar-hi partint de la Pobla de Segur, cal seguir la carretera C-144 en direcció N, passant per Senterada abans d’arribar a Sarroca de Bellera, cal desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena al despoblat de Pinyana JBP Història De l’església de Sant Gil de Pinyana, no s’han localitzat, ara per ara, referències documentals d’època…
Sant Esteve de Maranyà (la Tallada d’Empordà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis decorat amb arcuacions cegues i lesenes Hom pot veure la reconstrucció de l’edifici F Tur L’església parroquial de Sant Esteve de Maranyà es troba al nucli d’aquest poble, al punt més alt del pujol, on s’agrupa el reduït nombre de masies Mapa 296M781 Situació 31TEG040602 Per arribar-hi cal agafar la carretera de la Bisbal d’Empordà a Portbou C-252 A la sortida del poble de la Tallada, en direcció a Figueres, es troba tot seguit, a mà esquerra, el camí asfaltat que porta a Maranyà La clau és guardada en una casa del poble JBH…
míssil

Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…
Despoblat fortificat del Pui (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Un dels clapers de pedres més notables de l’ampli sector que ocupa aquest enigmàtic poblat ECSA - A Roig Les ruïnes d’aquest despoblat es troben escampades al cim d’un turó situat al sud del poble d’Ainet de Cardós, al marge dret del riu, en un lloc totalment isolat Mapa 34-9182 Situació 31TCH549157 Per a anar-hi cal situar-se a Ainet de Cardós, població que es troba a uns 4 km al nord de Ribera de Cardós Des d’aquí cal agafar un camí, cap al sud, que porta als camps, al peu del turó que tanca la població Cal pujar pel bosc, a estones sense camí, fins al cim, on a l’esplanada es…
Eritema nodós
Patologia humana
Definició i causes L’ eritema nodós és una inflamació del teixit conjuntiu que afecta els septes conjuntius que separen, com si fossin parets, els lòbuls de teixit gras de l’hipoderma i genera una panniculitis septal , caracteritzada per l’erupció de nòduls vermellosos i dolorosos que es localitzen generalment en la part anterior de les cames De vegades, va acompanyat de símptomes generals, com ara debilitat, febre o dolors articulars L’origen del trastorn no és ben conegut Se sap que és degut a una reacció atípica del sistema immunològic en resposta a l’administració d’uns medicaments…
Torre i construcció del puig de Miravent (Argelers)
Art romànic
Situació Un dels murs més notables 4 malt de la construcció medieval, que s’alça sobre una penya sota la torre que corona el puig de Miravent ECSA - B Rieu El puig de Miravent destaca als vessants de la serralada de l’Albera i ressalta sobre la plana del Rosselló, per la qual cosa constitueix un lloc d’observació excepcional Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 22,2” N - Long 3° 2’ 4,2” E Per a arribar-hi cal agafar, des de la carretera entre Argelers i Cotlliure, el camí que porta al castell de Valmy i continuar aproximadament 1 km Història L’actual puig de Miravent sembla que es pot…
història de la llengua i de la lingüística catalanes
Historiografia catalana
En els seus inicis, la lingüística catalana es constituí com a reflexió més o menys crítica sobre la dimensió funcional de la llengua (ús, extensió, registres, contacte i conflicte amb altres llengües, història, etc.).
Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du Bellay, amb l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina