Resultats de la cerca

La basílica Vista del sector de llevant del monestir de Santa Maria de Roses, on van aparèixer les restes d’una església paleocristiana i d’una altra de preromànica, successora de l’anterior ECSA - M Casanovas Durant la recerca arqueològica de la Rhode grega es van descobrir els vestigis d’una església paleocristiana, refeta en època preromànica al subsòl de l’absis i el transsepte de migdia de l’església romànica del monestir de Santa Maria de Roses Roses, Alt Empordà El primer que va topar amb aquestes restes va ser l’afeccionat de Roses F Cufí, l’any 1934, el qual va realitzar algunes…

Consideracions generals Els dominis de vegetació als Països Catalans Distribució dels diferents dominis de vegetació als Països Catalans La influència dels desnivells altitudinals, a la llum de la càrtula hipsomètrica, és del tot evident Maber, original dels autors Els climes dits xerotèrics, o mediterranis, i els climes discretament axeromèrics, o submediterranis, imperen en el 90% de la superfície del nostre territori, a totes les terres situades per dessota dels 800-1000 m d’altitud, i fins i tot a les parts més enlairades de les muntanyes meridionals És en directa correspondència amb…

Primera màquina de filatura de fibra artificial, 1907 Cincuenta Años de la SAFA 1923-1973 La Societat Espanyola de Seda Viscose, controlada pels fills de Josep Vilà, produí per primera vegada fibra artificial a Catalunya i a l’estat el 1907 L’expressió seda artificial, avui prohibida, serà la que s’utilitzarà durant molts anys amb relació a les primeres fibres artificials tèxtils La seda era la fibra més fina i la més cara i en prendre-la com a exemple i model es volia valorar el que era, en realitat, un producte químic El primer a obtenir un fil artificial fou Louis Marie Hilaire Bernigaud…

Fill d’Aristó i Perictione i emparentat, per part de mare, amb una de les principals famílies aristocràtiques d’Atenes, prengué part 409 aC en la guerra del Peloponès Després, pel seu parentiu amb Críties, un dels trenta tirans, intentà de participar en política, però aviat se’n decebé pels excessos d’aquells oligarques Havent rebut una acurada educació artística i gimnàstica, es decantà cap a la filosofia des que conegué Sòcrates, el 408 aC A la mort d’aquest 399 aC durant el període democràtic, fugí d’Atenes amb altres condeixebles i es refugià a Mègara, amb Euclides Mentrestant escriví…

Situació i presentació És situat al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i l’Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de N a S Forma part del sector muntanyós del Bloc del Gaià, format aquí a la part més septentrional pels contraforts de la serra de Brufaganya 874 m al punt més alt i al centre i S per la serra de la Plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut 963 m, al S del terme, i continua pel terme de la Llacuna, ja de l’Anoia, amb altituds de 900 m La part de la dreta del riu és…

Situació i presentació S'estén entre els municipis d’Aiguamúrcia N, el Pla de Santa Maria NW, Alió SW, Bràfim, Montferri i Rodonyà S, tots dins l’Alt Camp, i el Montmell E, ja dins el Baix Penedès És al sector de la plana de llevant de la ciutat de Valls, travessat de N a S pel Gaià, i accidentat a la part de l’esquerra del riu pels contraforts del Montmell 524 m Comprèn la vila de Vila-rodona, cap de municipi, part de la caseria de Vilardida compartida amb Montferri, els petits llogarets de la Serra, Mas d’en Bosc, Mas de l’Alzinet i un bon nombre de masos, la major part deshabitats El fet…

Martiri de sant Llorenç, escena de la predella del retaule major de La Seo de Saragossa, obra de Pere Joan, que rebé l’encàrrec de l’arquebisbe Dalmau de Mur el 1434 Pere Joan hi utilitzà l’alabastre de Gelsa Aragó Enciclopèdia Catalana – JGarrido En el present capítol tractarem dels materials lapidaris emprats en l’escultura gòtica fent un èmfasi especial en allò que els romans denominaren marmora Aquest terme designava tot un seguit de roques geològicament distintes, que es caracteritzen perquè es poden polir marbre estricte o metamòrfic, calcàries, pòrfirs, granits, basalts,…

Els orígens Va néixer com una plataforma de suport al retorn de la dinastia dels Borbons Alfons XII, després de la Revolució del 1868 Liderat per Antonio Cánovas del Castillo a partir del 4 d’agost de 1873 i amb el model del Círculo Liberal Alfonsino madrileny, el partit s’estructurà de manera progressiva fins que celebrà l’assemblea de notables del 20 de maig de 1875, en què es pot considerar constituït definitivament Aleshores, la seva missió principal fou endegar el sistema polític de la Restauració “sistema canovista” L’assassinat del líder, el 1897, assenyalà l’inici de la llarga…

La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit delta del riu…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…