Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
Carl Edward Sagan
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Director del laboratori d’atmosferes planetàries Fou professor en diverses universitats, entre les quals la de Cornell Conegut pels seus treballs sobre atmosferes i superfícies planetàries, formulà la hipòtesi de l’existència de l’efecte hivernacle en l’atmosfera de Venus 1960 formà part dels equips de treball de les missions Mariner 9 i Viking 1 i 2 a Mart i Voyager 1 i 2 a Júpiter i Saturn De 1968 a 1979 estigué al capdavant de la revista Icarus , portaveu internacional dels estudis planetaris Treballà també en l’ exobiologia A més de molts articles científics és autor o…
Lluís Trias de Bes i Giró
Cardiòleg.
Fill de Joan de Déu Trias i Giró En acabar els estudis de medicina 1917, ingressà en el Laboratori d’Orientació i Selecció Professional, i més tard a l’Institut Municipal d’Higiene Amplià estudis a París amb CLaubry El 1925 fundà la revista Ars Medica , a Barcelona Dirigí l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona 1939-61, i des del 1958 fou president del Collegi de Metges de la ciutat També presidí 1959-63 la Sociedad Española de Cardiología, i creà el servei de cardiologia i cirurgia cardíaca de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona Publicà diversos treballs sobre endocarditis…
Charles Hard Townes

Charles Hard Townes
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Graduat el 1936 per la Universitat de Duke, el 1939 obtingué el doctorat a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia de la Universitat de Berkeley Treballà durant anys als laboratoris Bell a Nova York i a Nova Jersey, on durant la Segona Guerra Mundial desenvolupà aparells per a la navegació i per al radar El 1949 s’incorporà a la Universitat de Columbia, on uns anys més tard fou nomenat director del Laboratori de Radiacions El 1954 inventà el màser , un dispositiu per a l’estimulació de l’emissió de radiacions de microones, per la qual cosa rebé el premi Nobel de física l’any 1964…
Andrés Lewin-Richter
Música
Compositor castellà.
Vida Establert a Barcelona des del 1945, es formà a la universitat en les disciplines d’enginyeria i de música Collaborà amb Joventuts Musicals 1956-60 i fou secretari de Música Oberta 1960-62 Ha dut a terme una important tasca de difusió de la música contemporània, especialment de la música electroacústica, de la qual és considerat un dels pioners a l’Estat espanyol A partir del 1956 impartí diferents conferències sobre aquesta temàtica El 1962 obtingué una beca Fulbright, que li permeté estudiar al Columbia Princeton Electronic Music Center de Nova York, on romangué fins el 1965 i on entrà…
,
Tipus de vaccins
Patologia humana
Segons el tipus de microorganisme contra el qual han estat concebuts, hi ha bàsicament dues menes de vaccins els vaccins bacterians i els vaccins vírics En l’actualitat no hi ha vaccins eficaços que previnguin les malalties infeccioses produïdes per fongs o protozous D’altra part, segons el contingut, també hi ha dues menes de vaccins els vaccins vius , o atenuats , compostos per bacteris o virus atenuats, i els vaccins morts , o inactivats , compostos per bacteris o virus morts, o bé per partícules que se n’han extret, com ara proteïnes, polisacàrids, lípids o toxines, que presenten…
Cultiu artificial dels microorganismes
Patologia humana
La majoria dels bacteris i els fongs es poden cultivar artificialment quan es colloquen en medis que contenen els elements nutritius idonis i hom els manté en les condicions físiques òptimes per al creixement i la reproducció, és a dir, quan són conservats en un medi de cultiu adequat La diagnosi etiològica a través del cultiu dels microorganismes s’obté i es confirma amb dos tipus de procediments Un d’ells és l’observació directa de la forma que adopten les colònies de microorganismes que es desenvolupen en el medi de cultiu al cap d’unes hores o uns dies de començat el procés Aquestes…
Faustí Barberà i Martí
Historiografia catalana
Metge, erudit i polític.
Vida i obra Fou un dels més importants defensors del regionalisme i membre actiu d’associacions culturals, professionals i ciutadanes Es graduà en medicina i cirurgia el 1875 i encetà després una prestigiosa carrera de metge a Sedaví, i, més tard, a la ciutat de València Desenvolupà una tasca encomiable en l’epidèmia de còlera del 1885, que li fou reconeguda amb la medalla d’or i la distinció de soci de mèrit de l’Institut Mèdic Valencià Viatjà per gran part d’Europa per estudiar l’organització de l’assistència mèdica, fou pioner de l’otorrinolaringologia i promogué l’assistència…
extracció
Química
Procés de transferència de matèria entre dues fases immiscibles basat en les diferències de solubilitat de les substàncies, que permet la separació de mescles sòlides, líquides o dissoltes mitjançant llur tractament amb un solvent.
Una operació d’extracció consta de dues etapes en primer lloc, cal posar en contacte íntim el dissolvent amb el material a extreure, i després separar, per decantació o sedimentació, les dues fases resultants En el cas ideal, quan aquestes són dues fases líquides diluïdes que assoleixen l’estat d’equilibri, compleixen la llei de distribució de Nernst L' extracció simple consisteix a posar en contacte d’un sol cop el material a extreure amb el dissolvent en el laboratori hom la fa en embuts de decantació Molt més eficaç és l' extracció múltiple , que consisteix a tractar successivament aquell…
microalbuminúria
Medicina
Excreció urinària d’albúmina de 30-300 mg/dia.
La mesura de mínimes concentracions d’albúmina a l’orina no està inclosa en les tècniques quotidianes d’un laboratori clínic, però la seva determinació amb tècniques més sensibles en pacients seleccionats té un gran valor predictor de la funció renal i del risc cardiovascular En els pacients diabètics pot preveure una proteïnúria d’aparició posterior que pot acabar en una insuficiència renal crònica també marca un factor de risc de mortalitat per patologia cardiovascular tant en pacients diabètics com en no diabètics S'ha postulat que un control deficient de la glucèmia, l’augment de la…
etanol
Química
Alcohol primari, el segon membre de la sèrie dels alcohols alifàtics.
És el més conegut i el més important, i a causa de la seva natura volàtil hom l’anomena esperit de vi o esperit La seva composició centesimal fou establerta per ALLavoisier 1781, i la fórmula fou desenvolupada per ALaurent 1846 Es presenta en forma de líquid incolor, inflamable, d’olor agradable i tast cremant Forma amb l’aigua un azeotrop de tensió de vapor màxima per una concentració del 95,57% en pes d’alcohol Les propietats de l’etanol són les pròpies dels membres de la seva sèrie L’alcohol etílic pot ésser obtingut a partir de l’acetilè, o bé, també, a través de l’aldehid acètic CH 3 -…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina