Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
privatització
Economia
Acció i efecte de privatitzar.
L’estat du a terme les privatitzacions a través de dos procediments la venda directa de les seves empreses o la liberalització del mercat Hom acostuma a justificar les operacions de privatització per l’elevat cost i les pèrdues associades al manteniment de determinats serveis del sector públic i la mala gestió conseqüència de la posició de monopoli que sovint té l’empresa pública Les privatitzacions són també per a l’estat una forma ràpida d’aconseguir ingressos elevats Els seus detractors, però, assenyalen la tendència a accentuar les desigualtats quan s’apliquen a serveis molt…
Xavier Muñoz i Pujol
Historiografia catalana
Empresari i dietarista.
Proper al món polític, ha compaginat els càrrecs públics amb l’empresa El 1994 ocupà, com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, la regidoria de cooperació empresarial, responsabilitat que en el mandat següent exercí, primer, com a comissionat de l’alcaldia i, el darrer any de mandat, una altra vegada com a regidor És autor de dos llibres L’economia com a experiència diària a Catalunya 1984 i De dreta a esquerra Memòries polítiques 1990 En aquesta última obra reeditada el 1991 l’autor explica les seves vivències, que van des dels records de situacions superades fins als projectes que encara…
Pina Carmirelli
Música
Violinista italiana.
Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini creat el 1951, el Quartet Carmirelli 1954 o el Quintet Fauré 1979 El 1970 interpretà al Carnegie Hall…
Blas Galindo Dimas
Música
Compositor mexicà.
Ingressà al Conservatori Nacional de Música el 1931, on estudià composició amb Carlos Chávez i piano amb Manuel Rodríguez Vizcarra Al conservatori conegué Daniel Ayala, Salvador Contreras i Pablo Moncayo que, com ell, s’identificaven amb el nacionalisme musical i a la vegada també s’interessaven per les aportacions de les avantguardes En 1941-42 assistí, gràcies a una beca, a les classes que A Copland impartia a Massachusetts Allí conegué compositors com L Bernstein i P Hindemith, que li obriren les portes a noves possibilitats expressives Ocupà diferents càrrecs públics i exercí la docència…
Domenico Maria Ferrabosco
Música
Compositor italià.
Pare d’Alfonso Ferrabosco el Vell Residí a Bolonya, on exercí els càrrecs de cantor i mestre de capella a San Petronio El 1540, el Senat de la ciutat reconegué els seus dots musicals atorgant-li una beca vitalícia com a responsable de les actuacions públiques dels músics palatins Durant la seva vida també ocupà distints càrrecs municipals de certa importància que no estaven relacionats amb la música, com el de Regulator et scriba campionis creditorum Montis portarum que rebé per part del Senat El 1546 feu una estada a Roma com a mestre de la capella Giulia i tornà a Bolonya el…
xaria
Islamisme
Dret
Nom donat a la llei canònica de l’islam.
Fonamentada en la revelació continguda en l’Alcorà, en la sunna i els ḥadīṯ i complementada per altres normes jurídiques establertes per analogia, amb previ consens de la comunitat, regula el conjunt d’activitats públiques i privades de tot fidel musulmà En el seu sentit més tècnic, aquest terme s’aplica per a designar el conjunt de la llei canònica tal com la presenten els texts elaborats dins les quatre escoles de dret reconegudes com a ortodoxes a l’islam hanefita, malikita, xafiïta, hanbalita La xara és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, bé que ja des dels primers…
Rubèn Peris Latorre

Rubèn Peris Latorre
Namuss Films
Ciclisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme.
El 1979 entrà a formar part de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, on exercí de responsable de les relacions institucionals i protocol 1981-87 i com a director d’organització 1988-99 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona fou director esportiu de ciclisme 1990-92, i en els Jocs d’Atenes 2004 i Londres 2012, cap d’equip de la selecció espanyola de ciclisme Fou també cap del Gabinet de Relacions Públiques i Comunicació de la Secretaria de l’Esport 1994-2000 i de l’Àrea de Relacions Externes de la UFEC, i director de ciclisme de RPM Racing 2006-17, on treballà…
balanç
Dret
Comptabilitat
Document comptable que resumeix les dades referents a operacions administratives d’un patrimoni d’acord amb un sistema de comptes determinat.
Té per finalitat de comprovar les anotacions realitzades, presentar la situació de les finances, reflectir el conjunt d’operacions d’un grup de valors o de tots els d’un patrimoni i justificar aspectes parcials del control administratiu La llei mana que hom el faci periòdicament generalment una vegada l’any i que sigui consignat en un llibre especial, dit d’inventaris i balanços d’altres entitats no empresarials també tenen l’obligació de formular balanços i presentar-los a les oficines administratives corresponents L’obligació legal dels comerciants de fer el balanç periòdicament, que té…
Pla Territorial de les Terres de l’Ebre
Pla territorial parcial aprovat el 2001 per al conjunt de les terres de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta i modificat parcialment l’any 2003.
L’objectiu d’aquest pla territorial és aconseguir el desenvolupament econòmic i social dels territoris assegurant criteris de sostenibilitat Amb aquesta finalitat, el pla planteja una sèrie de mesures estructurals i estratègiques de l’organització del territori i fixa el marc de referència per a la revisió dels Plans Generals d’Ordenació Urbana PGOU i el desenvolupament del Pla d’Espais d’Interès Natural PEIN La major part de les mesures proposades al Pla Territorial de les Terres de l’Ebre busquen contrarestar l’envelliment demogràfic, especialment a les comarques de la Ribera d’Ebre i la…
Unió Valencianista Regional
Política
Partit polític fundat el 1918, com a resultat dels contactes de la Lliga Regionalista de Barcelona amb valencianistes i ratpenatistes.
Comptà amb el suport d’un sector de la burgesia financera valenciana, i tingué com a òrgan La Correspondencia de Valencia Les seves bases ideològiques foren expressades en la Declaració valencianista 1918, subscrita per la Unió i per la Joventut Valencianista i obra d’IVillalonga, dirigent del partit Tot i acceptar la unitat nacional dels Països Catalans, s’hi propugnava un estat valencià, capaç de mancomunar-se amb d’altres d’una reivindicada federació espanyola o ibèrica Participà, sense èxit, en eleccions a diputats i municipals, i aconseguí una certa extensió arreu del País Valencià…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina