Resultats de la cerca
Es mostren 1323 resultats
Sant Marc de Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Interior del temple, vers ponent, amb els arcs torals i la volta de canó de perfil semicircular ECSA - JA Adell L’església de Sant Marc es troba isolada al vessant sud del cim de la muntanya de Sant Marc, prop de la casa de Sant Marc Mapa 34-12291 Situació 31TCG535556 Per a anar-hi, cal prendre una pista molt dolenta que surt de l’església de Sant Esteve de Pallerols, passa per la casa de l’Ampurdanès i després de 2, 6 km arriba a la capella JAA Història Malgrat el seu indubtable origen alt-medieval, no es tenen notícies històriques sobre aquesta capella de l’antiga parròquia de…
Sant Pere Sallavinera
Art romànic
Situació Absis de l'església, dissimulat i envoltat per construccions modernes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església centra el nucli de Sant Pere Sallavinera, actualment cap del municipi, agrupat a la banda sud-oriental del terme, al ribatge dret de la riera de Sant Pere, prop de la carretera de Manresa a Calaf, d’on surt, prop del quilòmetre 27, el brancal que hi mena Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG816217 Història Aquesta església es trobava dins el terme del castell de la Llavinera Inicialment, fou l’església parroquial del terme, i aquestes…
Sant Miquel d’Orpí
Art romànic
Situació Absis de l’església situada a frec del castell, embeguda en un casal tardà ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Tant la situació com l’itinerari són els mateixos que acabem de descriure en l’apartat del castell Cal demanar la clau a la casa que engloba la torre FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCF813976 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Orpí, tocant al mateix castell Molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme, que encara conserva en l’actualitat El terme d’Orpí es troba documentat a partir de l’any 978, quan el papa Benet VII confirmà…
Sant Pere de Montfalcó el Gros (Veciana)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’església des del costat sud-est Es tracta d’un edifici romànic molt modificat en èpoques posteriors J Pahissa L’església s’alça dalt d’un turonet, envoltat de conreus, al peu de l’antic castell de Montfalcó, a la banda sud-occidental del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG717132 L’itinerari és el mateix que s’ha descrit per arribar al castell Cal demanar la clau a la casa que hi ha prop de l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Montfalcó Molt aviat tingué la condició d’església parroquial, si bé posteriorment…
Santa Justa de Calladrons (Benavarri)
Art romànic
Situació Capella del cementiri del poble de Calladrons, modificada al segle XVIII ECSA - JA Adell L’església de Santa Justa és al fossar de la població de Calladrons Mapa 32-12 289 Situació 31TBG952609 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Història Aquesta església feia les funcions de capella del fossar, però, segons l’única referència que s’ha localitzat del seu passat medieval, és molt probable que hagués estat en origen una església castellera Consta que l’any 1091 atorgà el seu testament Bonadona, castlana del castell de…
Aspergil·losi
Patologia humana
L’ aspergillosi comprèn una sèrie de trastorns derivats de la presència, formació de colònies i propagació d’algunes espècies de fongs del gènere Aspergillus a les vies respiratòries, als pulmons o en altres teixits de l’organisme Els fongs causants de l’aspergillosi es troben àmpliament difosos al sòl, l’aire, aliments o matèria orgànica en descomposició i parets humides També formen part de la flora microbiana normal de les vies respiratòries En la gènesi de la malaltia participen diversos factors de l’organisme hoste, que determinen l’aparició de fenòmens allèrgics o inflamatoris que…
La Renaixença
Historiografia catalana
Plataforma editorial del darrer terç del s. XIX, d’ideologia nacionalista i regeneradora, que anà creant diversos mitjans de comunicació per incidir en la societat coetània.
Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…
Miguel de Unamuno y Jugo

Miguel de Unamuno
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Escriptor i professor universitari basc.
Estudià el batxillerat a la seva vila nadiua i filosofia i lletres a Madrid Preparà diverses oposicions i finalment guanyà la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca 1891, d’on fou rector molts anys Visità Barcelona ja el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat collaborà en diversos diaris castellans barcelonins i en alguna revista àcrata, com Ciencia Social Féu amistat sobretot amb Pere Coromines i Jaume Brossa i després amb Joan Maragall Inconformista i debellador de persones, institucions i règims, fou confinat a Fuerteventura 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera Al cap d’…
Els constructors de màquines
La maquinària agrícola L'agricultura catalana del segle XIX està emmarcada per dos corrents un de tradicional, conservador, en el sentit immobilista de la paraula, i un corrent innovador que acull i promou la introducció de noves tècniques agrícoles, de noves màquines, dels adobs químics En un quadre adjunt podem veure un retrat del que podia ser la pagesia conservadora, suspicaç i desconfiada a l'hora de valorar la maquinària introduïda per la industrialtizació És un extracte d'una guia satírica i s'ha de prendre com el que es proposava el seu autor Aquest personatge carregat de recel pot…
Despoblats del Pallars Jussà (el Pallars)
Art romànic
Abella de la Conca Despoblats d’Abella Immediatament al peu del roquetar on s’alcen les restes del castell d’Abella i al llarg de les terrasses que s’estenen fins a les últimes cases del poble s’identifiquen nombroses restes de parets i recintes d’habitacions que devien conformar un petit nucli d’hàbitat que, posteriorment, en època moderna, sofrí un lleuger desplaçament fins on avui hi ha l’actual poble d’Abella de la Conca D’altra banda, també s’ha identificat un altre probable nucli d’hàbitat just a la sortida del poble en direcció a llevant Es tracta de diferents estances de planta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina