Aspergil·losi

L’aspergil·losi comprèn una sèrie de trastorns derivats de la presència, formació de colònies i propagació d’algunes espècies de fongs del gènere Aspergillus a les vies respiratòries, als pulmons o en altres teixits de l’organisme.

Els fongs causants de l’aspergil·losi es troben àmpliament difosos al sòl, l’aire, aliments o matèria orgànica en descomposició i parets humides. També formen part de la flora microbiana normal de les vies respiratòries. En la gènesi de la malaltia participen diversos factors de l’organisme hoste, que determinen l’aparició de fenòmens al·lèrgics o inflamatoris que afavoreixen la formació de colònies d’aquests fongs a les vies respiratòries o la disseminació cap a d’altres teixits. Esquemàticament, el trastorn pot presentar-se en forma d’aspergil·losi al·lèrgica, aspergil·loma i aspergil·losi invasiva, o disseminada.

L’aspergil·losi al·lèrgica es produeix quan, a conseqüència d’un reiterat contacte amb el fong per inhalació, l’organisme respon amb fenòmens al·lèrgics, com ara accessos d’asma, de bronquitis o inflamació de la mucosa dels bronquis, o el denominat pulmó de pagès, que consisteix en una inflamació difusa, també de caràcter al·lèrgic, del teixit bronquial i alveolar. Aquestes formes d’aspergil·losi són particularment freqüents en les persones que treballen al camp i que tenen antecedents de trastorns al·lèrgics. Les manifestacions —episodis d’obstrucció bronquial, sensació d’ofec o, eventualment, febre i malestar— solen presentar-se de forma brusca i remeten ràpidament, però tendeixen a repetir-se amb certa periodicitat, concretament cada vegada que es produeix un reingrés dels fongs, que es comporten com a antígens —en aquest cas al·lèrgens—, en l’organisme. Si els episodis d’inflamació de les mucoses respiratòries i el teixit alveolar són molt repetitius, amb els anys pot desenvolupar-se una fibrosi, o emfisema pulmonar.

L’aspergil·loma és una massa o tumor format per l’amuntegament de fongs, secrecions mucoses, teixit fibrós i restes de cèl·lules mortes, de dimensions variables, que es desenvolupa de mica en mica en cavitats anormals preexistents —produïdes per altres patologies— en les vies respiratòries, tant les superiors com les inferiors. Concretament, l’aspergil·loma sol desenvolupar-se en individus que tenen cavitats en els pulmons —potser perquè anteriorment han patit de tuberculosi, quists o abscessos pulmonars—, malalts pulmonars crònics, o malalts de sinusitis. La lesió sol evolucionar de forma asimptomàtica, tot i que en alguns casos, tard o d’hora, apareix tos, expectoracions mucopurulentes o sanguinolentes, o petites hemorràgies nasals.

L’aspergil·losi invasiva o disseminada, es produeix quan els fongs, des de la localització normal a les mucoses respiratòries, envaeixen el teixit pulmonar i produeixen una pneumònia aspergil·lar; també pot ésser que es propaguin, per la sang, a d’altres òrgans, com ara el cervell, els ronyons, el cor o el teixit cel·lular subcutani. L’aspergil·losi disseminada és rara entre aquelles persones d’immunitat competent, però constitueix una complicació relativament freqüent en immunodeprimits, sobretot els malalts de SIDA, en els trasplantaments de medul·la òssia, neutropènics, en els qui pateixen tumors malignes en fases avançades, i en l’administració prolongada de corticoesteroides o d’immunosupressors. En absència de tractament, l’aspergil·losi disseminada sol tenir un desenllaç fatal.

De vegades, els fongs s’estableixen i es reprodueixen inicialment —o després de disseminar-se a través de la sang des d’altres lesions— a la conjuntiva o la còrnia, on causen respectivament conjuntivitis o queratitis; al conducte auditiu, on generen otitis; o a la pell, on desenvolupen micetomes, o nòduls de teixit inflamatori i cicatricial, rics en microorganismes, sota una pell envermellida.

La diagnosi es basa en els símptomes i antecedents al·lèrgics de malalties a les vies respiratòries o d’immunodepressió. Per tal d’avaluar l’extensió i la localització de les lesions, es duen a terme diverses exploracions complementàries, com ara anàlisis de sang, radiografies simples de tòrax o escàners. De vegades se sol·liciten proves serològiques específiques per a detectar la presència d’anticossos a la sang, o es realitzen biòpsies de les lesions per a estudiar-les microscòpicament i identificar-hi el germen.

Les formes al·lèrgiques se solen tractar mitjançant l’administració de corticoesteroides i aerosols de fàrmacs antifúngics, durant les fases agudes. L’aspergil·loma normalment ha d’ésser extirpat quirúrgicament; això no obstant, si la cirurgia no és possible, a causa de la inaccessibilitat del teixit afectat, hom recorre a l’administració d’antifúngics, com ara amfotericina B, generalment durant algunes setmanes o mesos. Les formes invasives o disseminades han d’ésser tractades des de les fases inicials amb dosis elevades d’antifúngics, com l’amfotericina B, durant alguns mesos, o tota la vida. En aquests casos, de vegades també es recorre a la cirurgia, per exemple si s’ha de reparar o substituir una vàlvula cardíaca lesionada.