Situació
Interior del temple, vers ponent, amb els arcs torals i la volta de canó de perfil semicircular.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Marc es troba isolada al vessant sud del cim de la muntanya de Sant Marc, prop de la casa de Sant Marc.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG535556.
Per a anar-hi, cal prendre una pista molt dolenta que surt de l’església de Sant Esteve de Pallerols, passa per la casa de l’Ampurdanès i després de 2, 6 km arriba a la capella. (JAA)
Història
Malgrat el seu indubtable origen alt-medieval, no es tenen notícies històriques sobre aquesta capella de l’antiga parròquia de Pallerols. La devoció a sant Marc, lligada a la pràctica de les lledànies majors (25 de març), s’estén a casa nostra normalment del segle XV o l’inici del XVI endavant; així es constata en la majoria de capelles dedicades a aquest sant del nostre país. Això fa pensar que originàriament la capella de Sant Marc, a Pallerols, pogué tenir una altra advocació, que en tot cas es desconeix. La capella té uns goigs dedicats. (APF)
Església
Planta d’aquest temple preromànic, amb l’orientació capgirada i un cos afegit a llevant a manera de porxo tancat.
J.A. Adell
És un edifici que conserva íntegra l’estructura original, malgrat les importants redecoracions de l’interior i les reformes que la capgiraren, durant les quals se situà el presbiteri al mur de ponent i s’obrí la porta al mur de llevant. A més, hom afegí a aquest mur un porxo tancat, que aixopluga la porta del temple.
És d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per tres arcs torals, un d’ells adossat al mur de llevant.
La volta i els murs laterals estan molt deformats, però això no impedeix comprovar que la volta del tram de llevant adopta una forma clarament triangular. Aquest tram de llevant de la nau, totalment indiferenciat, sembla que devia constituir el presbiteri de l’església primitiva, ja que al mur de llevant no hi ha cap indici que, en obrir-se la porta actual, s’enderroqués cap estructura constructiva que pogués constituir l’absis que coronés la nau. Per això es pot suposar que originàriament l’església de Sant Marc fou concebuda com un edifici d’una sola nau, sense absis diferenciat, ressaltant el presbiteri només per la presència, d’altra banda, anòmala, de l’arc toral adossat al mur de llevant. No es pot excloure, però, la hipòtesi que aquest arc toral fos, en realitat, l’arc triomfal d’un absis desaparegut, del qual no haurien quedat restes després de l’obertura de la porta a la façana de llevant, l’afegiment del porxo i les reformes i les restauracions de què ha estat objecte l’edifici.
L’interior és totalment arrebossat i amb una decoració pictòrica, de factura barroca popular, que amaga totalment els paraments i impedeix de saber si la forma actual dels arcs respon a l’obra original o bé si aquests han estat objecte de reformes.
Només hi ha una finestra en tot l’edifici, al sector de ponent de la façana sud, resolta com una espitllera d’esqueixada recta. Sembla que a la part alta del mur de ponent hi ha, paredada, una altra finestra del mateix tipus. Abans del capgirament del presbiteri, la porta, ara paredada, s’obria a la façana de ponent. Per la seva factura, d’arc de mig punt d’amples dovelles, no es correspon amb l’obra original i substitueix la porta primitiva, que devia ésser en el mateix emplaçament.
Els murs són de factura molt barroera, sense preocupació per la verticalitat o per l’acabat superficial, molt desigual. Presenten un aparell fet de reble molt irregular, col·locat descuradament, sense formar filades, amb peces ben treballades a les cantonades i notables vestigis de l’arrebossat de morter de calç que formava l’acabat. No hi ha cap element d’ornamentació o decoració a les façanes, ni tan sols al ràfec, que és format per un seguit de lloses sense treballar. Només cal assenyalar la presència, molt singular, d’un nínxol quadrat al sector de llevant del mur nord, on també s’observa una clara junta al parament que no es correspon amb cap canvi a l’interior.
En l’estat actual, resulta difícil d’establir una filiació cronològica o estilística per a aquest interessant edifici, que per la seva extrema rusticitat sembla avenir-se amb formulacions arquitectòniques anteriors a la implantació de les formes de l’arquitectura llombarda. Pot considerar-se com una obra del segle X, amb totes les reserves que la manca d’exploració imposa. (JAA)