Resultats de la cerca
Es mostren 904 resultats
Paul Alduy i la vida política rossellonesa
P Alduy visita les obres del barri del Molí de Vent, JBarde, Perpinyà, sd GS Si el 1936 el Departament dels Pirineus Orientals havia votat majoritàriament l’esquerra, acabada la Segona Guerra Mundial, el 1945, el Rosselló encara era un dels “departaments rojos” Durant l’ocupació, molts polítics s’havien compromès, bé perquè havien donat suport a la política de collaboració dels governs del mariscal Pétain, bé perquè només havien adoptat una actitud d’expectativa El Partit Comunista sortí reforçat de la prova de la guerra els sufragis que obtingueren els seus candidats passaren del 17,6% dels…
Se celebren eleccions municipals, autonòmiques i al Parlament Europeu
A l’Estat espanyol se celebren el mateix dia eleccions municipals, autonòmiques en algunes comunitats, i al Parlament Europeu En les eleccions municipals , el PSOE és clarament la força més votada arreu amb més del 29% dels vots, tret de Catalunya i el País Basc A Catalunya, ERC és la força més votada 23,4% i primera força en la majoria de municipis Segueix el PSC 21,9%, i és tercer per nombre de municipis JXCat és la tercera força en vots 15%, però segona en nombre de municpis, mentre que els comuns són quarts tant en vots 8% com en majories municipals En els darrers llocs se situen per…
Teatre Bolxoi

Teatre Bolxoi
Koichi Iijima (CC0)
Música
Teatre estatal rus, amb seu a Moscou.
Té l’origen en el teatre privat del príncep Urusov, a qui la tsarina Caterina II de Rússia atorgà el 1776 el privilegi de representar obres de teatre, ballet i altres gèneres escènics durant deu anys Gestionat i en part finançat per l’empresari russòfil anglès Michael Maddox, el 1796 passà a ser administrat i finançat íntegrament per l’Estat Hom n’inaugurà el primer edifici Teatre Petrovskij el 1780, que fou reconstruït diverses vegades a causa de successius incendis, en unes proporcions cada cop més monumentals L’edifici acabat el 1825 —destruït de nou per un incendi el 1853 i succeït per…
Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982
Dret
Llei orgànica promulgada l’1 de juliol de 1982 i vigent fins el 2006 que atorgava al País Valencià un règim d’autonomia.
Durant els darrers temps del franquisme, les més diverses forces polítiques democràtiques avançaren posicions favorables a l’establiment d’un règim de màxima autonomia al País Valencià, immediat a l’arribada la democràcia Llavors i durant la transició aparegueren nombrosos projectes Els successius resultats electorals desfiguraren notablement les esperances inicials El 17 de març de 1978 fou publicat el decret que establia el règim preautonòmic el 8 d’octubre, nou partits signaren un compromís per a la “consecució del màxim grau d’autonomia dins del termini més breu que permetés la…
Patricio Aylwin Azócar
Política
Advocat i polític xilè.
Fill d’un alt funcionari del tribunal suprem d’origen gallès, es llicencià en dret el 1943 Exercí la docència, entre d’altres, a la Universidad Nacional i a la Pontificia Universidad Católica Al final dels anys quaranta s’afilià al partit catòlic i conservador Falange Nacional, que presidí en 1950-51 El 1957 fou cofundador del Partido Demócrata Cristiano PDC, que presidí des de l’any següent President del Senat sorgit de les eleccions del 1970 que donaren el govern a la Unidad Popular presidida per Salvador Allende , s’oposà frontalment al programa socialitzador d’aquest Donà suport al cop d’…
Göran Persson
Política
Polític suec.
Estudià sociologia i ciències polítiques a la Universitat d’Örebro El 1971 fou nomenat secretari d’organització de les Joventuts Socialistes Diputat en la legislatura 1979-84, el 1985 fou escollit regidor de Katrinenholm, càrrec que ocupà fins el 1989, que fou nomenat ministre d’Afers Escolars El 1994 passà a encarregar-se del Ministeri de Finances amb el govern d’ Ingvar Carlsson , a qui el març del 1996 succeí com a primer ministre després de la seva dimissió Aquell mateix mes, Persson també fou nomenat líder del Partit Socialdemòcrata dels Treballadors Suecs SAP en substitució de Carlsson…
Àngel Ros i Domingo

Àngel Ros
Política
Polític.
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona, doctor en informàtica per la Universitat Politècnica Madrid i màster en administració d’empreses per l’Institut d’Empresa de Madrid Fou cap dels serveis d’Informàtica de l’Ajuntament de Lleida, gerent del Centre Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Madrid, coordinador dels Serveis d’Informació de l’Ajuntament de Barcelona i ocupà càrrecs directius a les empreses San Miguel i Coca-Cola Exercí també la docència universitària professor de física a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, d’enginyeria informàtica a…
Montserrat Tura i Camafreita

Montserrat Tura i Camafreita
© Generalitat de Catalunya
Política
Política.
Neta i besneta d’alcaldes de Mollet del Vallès , respirà de petita un ambient antifranquista, especialment influït pel seu oncle Jordi Solé i Tura S’introduí en la política a 16 anys, participant en moviments universitaris i reivindicatius com la Comissió per a la Defensa de Gallecs Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, exercí d’internista a l’Hospital de Palamós a partir del 1981, del qual el 1982 fou nomenada directora general i s’especialitzà en gestió i economia sanitària El 1979 s’afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fou…
Partido Liberal
Política
Partit polític de l’Estat espanyol que, durant la Restauració, alternà en el govern del país amb el Partido Conservador.
Nasqué, el 1880, al voltant del grup constitucional de Sagasta , amb el nom de Partido Liberal Fusionista Ideològicament, no era gaire diferent del partit conservador, tot i que accentuava alguns principis de caràcter liberal i que era menys autoritari en l’exercici del poder Cánovas cedí el poder a Sagasta l’any 1881 i aquest fou el cap indiscutible del partit fins a la seva mort 1903, malgrat els inevitables fraccionaments els de Gamazo i López Domínguez, principalment A la mort de Sagasta es produí una escissió entre els centristes Romanones, Moret i els radicals Canalejas, Montero Ríos,…
Jordi Hereu i Boher

Jordi Hereu i Boher
© Grup Municipal Socialista de Barcelona
Política
Polític.
Llicenciat en administració i direcció d’empreses i màster d’ESADE en la mateixa especialitat, adquirí experiència en empreses del sector privat vinculades al port de Barcelona Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, el 1997 fou nomenat gerent del districte de les Corts, del qual esdevingué regidor el 1999 També fou regidor del districte de Sant Andreu 2003 i regidor president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, des d’on impulsà l’àrea verda d’aparcament i la pacificació i descongestió del trànsit rodat El juny del 2006, com a conseqüència de l’accés del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina