Resultats de la cerca
Es mostren 696 resultats
ciutat

Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Urbanisme
Lloc d’assentament humà i de construcció estable, les dimensions del qual són en funció de nombroses i diferents consideracions.
Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d’una sèrie de factors, com el nombre d’habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d’aquesta població Això planteja la qüestió de l’oposició ciutat-camp, tan estudiada durant molts anys la ciutat ha estat considerada tradicionalment com a negació del camp, com el conjunt de tot…
Robert Gerhard i Ottenwaelder

Robert Gerhard i Ottenwaelder
© Fototeca.cat
Música
Compositor i musicòleg.
Vida Fill de mare alsaciana i pare suís establerts a Valls, s’educà en un ambient cultural català Era germà del polític Carles Gerhard A dotze anys el seu pare l’envià a Lausana Suïssa per ampliar els estudis i entrar en una escola de comerç, però la seva vocació musical era molt forta i a l’edat de disset anys es traslladà a Munic i ingressà a l’Acadèmia Reial, on estudià amb Walter Courvoisier L’esclat de la Primera Guerra Mundial 1914, frustrà els seus plans i retornà a Valls seguidament es traslladà a Barcelona, on estudià piano amb Enric Granados i Frank Marshall, composició i…
L’aprofitament dels recursos animals a l'alta muntanya
La cacera i la pesca De les activitats humanes relacionades amb la vida animal, la més important, a la muntanya, és, de molt, la ramaderia, que ha arribat fins i tot a modificar el paisatge a les muntanyes de les latituds temperades La caça, la pesca, l’apicultura itinerant que intenta aprofitar el retard en la floració de les plantes alpines mitjançant el trasllat temporal dels eixams a les zones més altes i altres activitats menors tenen una incidència molt secundària, encara que la caça fos en altres temps un factor important de la regressió de la fauna de muntanya L’activitat cinegètica…
Les carofícies
Cloròfits continentals de la classe de les caroficies 1 Chara vulgaris a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b corònula de l’oogoniòfor x 40 2 Ch hispida a aspecte general x 0,3 b part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 15 3 Ch aspera a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides, d’un peu masculí x 20 b fragment d’un filloide femení x 20 c bulbs x 4 4 Ch braunii a nus fèrtil d’un filloide x 15 b extrem d’un filloide x 15 5 Ch fragilis a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b oòspora x 45 c extrem d’un…
Museística 2014
Museologia
Tot i la continuïtat de la profunda crisi econòmica, enguany en el camp dels museus es van començar a materialitzar diverses iniciatives i projectes que els anys anteriors havien estat aturades o havien avançat molt lentament En l’àmbit institucional, es va donar impuls a l’acció de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, ens públic que gestiona el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i el Museu d’Art de Girona i de totes les extensions, jaciments i monuments que…
Jordània

Estat
Estat de l’Àsia occidental, limitat per Síria al N, l’Iraq a l’E, l’Aràbia Saudita al SE, el golf d’Àqaba al S i Israel a l’W; la capital és Amman.
La geografia És un país de fronteres artificials, amb un port a la mar Roja El relleu és generalment tabular sobre roques sedimentàries del Mesozoic gres i roques calcàries, materials volcànics i cristallins L’accident més important és la fossa tectònica que va del llac de Tiberíades al golf d’Àqaba L’únic riu important és el Jordà, que comparteix amb Israel El clima és en general molt àrid, amb una gradació d’humitat d’W a E de 575 mm anuals de pluviositat a Jerusalem i uns 200 mm a la resta del país La vegetació predominant és el matoll i l’estepa, molt degradada a l’E i al S, on és…
Registre geològic de fenòmens astronòmics
Consideracions generals Ciclicitats anuals al registre geològic 1 Sediments lacustres del Camp dels Ninots Pliocè de la depressió de la Selva Les làmines blanquinoses degudes a esquelets de microorganismes es correspondrien a períodes d’alta productivitat orgànica primavera i estiu i les verdoses són riques en argila 2 Formació salina de Cardona a la localitat del mateix nom Priabonià de la Conca de l’Ebre Les làmines més gruixudes i vermelloses són de sal precipitada a l’estació seca el color vermellós és causat per impureses i les més primes i de color gris es produeixen per decantació de l…
L’aprofitament dels recursos animals als deserts i subdeserts freds
La cacera i la ramaderia extensiva Com que a les zones de deserts i subdeserts freds l’agricultura només és possible en terres de regadiu, que ocupen una àrea molt limitada, la ramaderia s’ha convertit en l’activitat econòmica fonamental La productivitat de la cria d’animals als deserts freds depèn directament del grau d’aridesa del clima La pluviositat i la disponibilitat d’aliment, que depèn d’aquella, determinen la varietat d’espècies que integren els ramats Les relacions entre ramaders i desert no han estat mai fàcils El desert dóna aliment al bestiar, però exigeix treball, coneixements i…
La vida "escrita" a les roques
El temps i els fòssils Imaginem-nos que reduïm la durada de la vida del nostre planeta a un dia de 24 hores, i que situem la seva formació a les 0 hores mitjanit La roca més antiga coneguda fins ara es formaria, segons aquesta proporció, més o menys a les 5 del matí les formes de vida més arcaiques de què tenim notícia començarien a viure a les 8 les plantes més velles amb activitat fotosintetitzadora apareixerien a les 14 h els primers animals invertebrats sorgirien de les 20,30 a les 21 h els grans rèptils per exemple els dinosaures farien la seva aparició cap a les 22,50 h els Alps i…
El progrés tecnològic en el creixement econòmic modern
El progrés tecnològic és el resultat de l’acumulació i de la combinació d’una quantitat poc menys que infinita de canvis de transcendència enormement desigual Aquests canvis es designen com a innovacions i són de naturalesa molt distinta un nou producte, un nou procediment de producció, noves primeres matèries o nous materials, noves formes d’organització, nous mètodes de gestió de l’empresa, nous modes de distribució… L’element comú de tots aquests tipus de canvis, tan diferents entre ells, és l’execució de combinacions noves per part dels empresaris i responsables de les empreses amb la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina