Resultats de la cerca

El poble deshabitat de Coma és situat a la banda muntanyosa del nord del terme municipal d’Eus, sota el puig de Roca Gelera 1 110 m i tocant gairebé al límit de la Fenolleda L’indret és esmentat per primera vegada l’any 844, quan la comtessa Rotruda, vídua d’Alaric, comte d’Empúries i Rosselló, i filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasès, vengué al seu fill Oriol diverses viles, entre les quals es menciona la villa Comba , amb totes les propietats, les cases, les corts, les vinyes, els boscos, els serfs, etc Malgrat que aquest lloc aparegui esmentat en una data tan reculada,…

Té per genearca un tal Guillem —potser besnet del comte RadulfI de Besalú—, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon , rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous a Breses, Ix i Vilanova, i el…

El primer esment del castell de Sant Martí de Maldà és de l’any 1135, en què Galceran de Vergós i els seus germans Carbonell i Ponç van vendre a Berenguer Arnau d’Anglesola i la seva muller Guisla el castell de Sant Martí, en alou, i el castell de Maldà, en feu del vescomte de Cardona, per 15 morabatins Berenguer Arnau d’Anglesola, senyor de Bellpuig, fou el fundador de la línia de Bellpuig de la casa dels Anglesola Del 1152 és la notícia segons la qual Pere, segurament castlà, encomanà a Bernat de Conill els castells de Maldanell, Llorenç i Sant Martí Pere concedí a Bernat de Conill un terç…

El primer esment del lloc de Caregue és de l’any 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns i els drets que tenia en aquesta vila, si bé el seu castell apareix esmentat ja des del principi del segle XI L’any 1164, en la butlla del papa Alexandre III, el monestir de Gerri veu confirmada la possessió d’uns masos a Caresgue L’església de Sant Martí de Carega fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, com a església parroquial del deganat de Montenartró En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Carega , inclòs ara al…

Després de la mort del comte Sunyer i la partició dels dominis comtals l’any 1011, el castell de Caregue tendeix a restar sota domini de la branca del Pallars Sobirà venda de Ramon IV al seu germà Guillem II de la Vall d’Àssua entre el 1011 i el 1035 L’any 1069 el castlà Pere Roger jurà fidelitat al comte Artau I de Pallars Sobirà pels castells de Caregue, Escàs, Rodés i Torena Debatuts encara per espai de més de mig segle entre els cosins rivals, l’any 1094 el comte Ramon V definí a Artau II els castells de la Vall d’Àssua, entre ells els de Caregue i Escàs A partir del començament del segle…

Aquesta torre fou coneguda com a Mas Nou de Carcerenya, atesa la seva situació en la vall que duu aquest nom Les primeres referències documentals d’aquesta vall són de l’any 1012, i al llarg de tot el segle XII apareixen documentats topònims similars El 1342 Guillem de Carcerenya féu un establiment a Bernat Vidal sobre unes terres del Mas Nou de Carcerenya L’any 1399 aquest mas passà a poder de Margarida, esposa de Jaume Pallarès, i esdevingué aleshores la casa d’estiueig d’aquesta família barcelonina Els Pallarès gaudiren d’aquesta possessió al llarg de 120 anys El 1520, Elisabet, …

El petit nucli de Malpartit és al centre de l’enclavament homònim del terme municipal de Torrefarrera Històricament, tot el sector del Segrià que inclou aquest indret, repoblat pel comte Ermengol VII d’Urgell i el rei Alfons I a la segona meitat del segle XII, fou inclòs dins l’àrea coneguda com la Llitera El lloc és esmentat l’any 1174, en un document en què el comte Ermengol VII d’Urgell, en el seu nom i en el del rei Alfons I, atorgà a un grup d’una cinquantena de persones de Castellblanc de Llitera una carta de població per la qual els concedia tot el terme amb les seves pertinences, i…

L’etiologia és molt variada Generalment cal actuar amb rapidesa, ja que a vegades es poden donar complicacions molt importants que fins i tot poden produir la mort El terme abdomen agut no prejutja la naturalesa mèdica o quirúrgica del procés quant al seu tractament A més del dolor abdominal, i en funció de la causa que produeix el quadre, es manifesten un seguit de símptomes concomitants, com, ara, febre, angoixa, nàusees, vòmits alimentaris, aquosos, hemàtics, etc, hipotensió arterial i, inclusivament, xoc, taquicàrdia o bradicàrdia, dispnea, tancament abdominal, taques a la pell, distensió…

Ciutadà de Barcelona, el 1418 se’l documenta com a escrivà i procurador Entre el 1428 i el 1432 ocupà el càrrec administratiu de receptor dels quarts de la reina Maria Fou batlle de Tàrrega del 1437 al 1440 La totalitat de la seva producció literària es conserva al Cançoner Vega-Aguiló ms 8 de la Biblioteca de Catalunya Amb motiu de la mort de Ferran d’Antequera 1416, escriví el Plant fet per la mort del rei En Fernando en persona de la reina , obra de llenguatge solemne posada en boca de la reina vídua Elionor d’Alburquerque Fou premiat en unes justes poètiques de Tolosa o…

Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses 1348 Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d’Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria 1354-55 Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d’Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra en passar per Cadis, atacà dues naus genoveses i…