Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
parc nacional
Ecologia
Espai natural protegit que consisteix generalment en un territori extens que presenta sistemes naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu, gens o poc transformats per l’explotació i l’ocupació humanes.
La declaració de parc nacional correspon a la més alta autoritat competent del país on es troba, la qual en regula l’accés i vetlla per protegir aquests sistemes naturals i fer respectar els seus valors El primer parc nacional del món va ser el de Yellowstone, als confins dels estats nord-americans d’Idaho, Montana i Wyoming, creat el 1872 per acord del Congrés dels EUA i ratificat pel president USGrant Seguiren el parc nacional de Banff, a la província d’Alberta, creat pel parlament del Canadà el 1885, i el 1894 el parc nacional de Tongariro, a Nova Zelanda A Europa, on grans…
plataforma continental

La plataforma continental es caracteritza per una gran diversitat biològica
© Fototeca.cat-Corel
Hidrografia
Zona marginal dels continents coberta per les aigües marines i que s’estén des de la línia de costa cap a l’interior de la mar fins a una profunditat aproximada de -200 m.
És una zona bastant planera inclinada suaument des de la costa al límit abans esmentat Es troba limitada cap a la mar per l’anomenat talús continental, escarpament acusat que dóna pas a profunditats molt més grans Pot presentar de vegades una sèrie de graons, fins arribar a la veritable ruptura de pendent L’amplària de la plataforma es calcula aproximadament en uns 50 km de mitjana, i és inversament proporcional a l’altitud del relleu litoral En conseqüència, les regions litorals baixes tenen sovint una àmplia plataforma continental Segons la hipòtesi més admesa, seria una zona continental —…
propietat
Dret civil
Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys rigorosament, també els béns i drets patrimonials Objecte de l’atenció de l’economia i de la política, el seu reconeixement, les limitacions i el caràcter públic o privat i fins i tot la seva negació, són a la base de les teories sociopolítiques El concepte, gairebé illimitat en el dret romà on incloïa el poder d’abusar de la cosa i destruir-la, ha tingut grans transformacions, fins a les actuals legislacions socialistes, que només admeten la propietat privada dels béns de consum i posen en mans de l’…
la Haia
Les cases del Parlament de la ciutat de la Haia, seu del govern i de la corona dels Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Capital de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada al cor de la conurbació del Randstad Holland, a 4 km de la mar, experimentà un ràpid creixement demogràfic fins els anys cinquanta el 1880 tenia 133500 h i el 1935 460586 h, quan començà l’expansió de les àrees suburbanes Rijswijk, Voorburg, Wassenaar i la creació de ciutats satèllits, com Zoetermeer, 15 km a l’est Hi predomina el sector terciari L’àrea comercial s’estén pel nucli antic, a l’oest del Binnenhof A l’W i al S d’aquest nucli s’estenen barris residencials benestants, i al NE i al SE, barris més populars Seu del govern i de la corona, una part dels ministeris i les…
duc
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és normalment per damunt del de marquès i per sota del de príncep (excepte a Itàlia i a Alemanya, on generalment és més un duc que un príncep).
A Anglaterra el primer títol de duc Cornualla fou concedit el 1333, o 1337, a Portugal el 1415 Coïmbra, a Escòcia el 1398 Rothesay, a Castella el 1371 Molina i Sòria, suprimit aviat i el 1423 Arjona i a Aragó el 1483 Híxar Als Països Catalans, fou concedit, molt escaridament, a partir del segle XIV, a membres de la família reial duc de Girona el 1351, de Montblanc el 1387, de Gandia el 1399, de Vilafermosa el 1464 i de Sogorb el 1476, i àdhuc de Villena el 1420, a Castella i a grans magnats relacionats familiarment amb la casa reial a més del duc d’Híxar, a Aragó, els de Cardona…
música suïssa
Música
Art musical conreat a Suïssa.
Punt de confluència de la música litúrgica llatina i la germànica, Suïssa tingué importants centres musicals, com el monestir de Sankt Gallen, on l’ús dels neumes donà pas a l’estudi de nous mètodes de notació, i els monestirs d’Einsiedeln, Engelberg, etc ja als segles X i XI hi hagué importants tractadistes teòrics, com Ermannus Contractus La música profana de tipus trobadoresc minnesänger també es desenvolupà en aquesta època La fabricació d’orgues esdevingué, als segles XIV i XV, de fama europea L’auge de la música religiosa durant el Renaixement donà pas a una etapa d’empobriment, arran…
circumstància
Dret penal
Motiu que, en concórrer en un fet delictiu, anul·la o modifica el grau de responsabilitat original i, inherentment, la penalitat.
Segons el codi penal espanyol són circumstàncies eximents de la responsabilitat el fet que l’agent sigui pertorbat mental, que pel fet de patir alteració en la percepció des del naixement o des de la infantesa tingui alterada greument la consciència de la realitat, que hagi obrat en legítima defensa o en estat de necessitat, per cas fortuït, per força irresistible o insuperable, o que estímuls molt poderosos hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional semblant en el moment de l’actuació Són circumstàncies atenuants les mateixes circumstàncies eximents quan són incompletes…
caixer
Folklore
A Menorca, organitzador d’una festa patronal.
A les festes de Sant Joan de Ciutadella, formen la junta de caixers , renovada cada bienni, el caixer senyor, el caixer capellà, el caixer menestral, els dos caixers pagesos i el caixer fadrí El caixer senyor o caixer cavaller és el president de la festa antigament el càrrec era reservat al clavari de la universitat, però actualment és elegit entre els hereus o caps de casa de les famílies de l’aristocràcia ciutadellenca pels antics caixers senyors, constituïts en junta permanent El caixer senyor és qui nomena la resta de la junta, llevat el caixer capellà , nomenat per la cúria i conegut…
bloc monetari
Economia
Acord establert entre diversos països, membres d’un imperi colonial, o amb estretes relacions polítiques o econòmiques, de lligar llurs monedes a una de comuna no convertible en or.
La moneda comuna del bloc monetari és considerada dominant perquè els canvis a la seva paritat comporten necessàriament modificacions iguals en les monedes que hi van lligades La moneda dominant és també una mesura de valor i un mitjà de pagament per a les transaccions entre els països membres del bloc El primer bloc monetari fou creat l’any 1931, després de la devaluació de la lliura anglesa, en ésser seguida pels països amb grans fons de lliures com a reserva monetària Així nasqué el bloc de l’esterlina , constituït pels països del Commonwealth llevat del Canadà, Portugal, Iraq…
revenedor | revenedora
Oficis manuals
Persona que ven queviures a la menuda; és anomenat també tender.
El gremi o confraria de revenedors de Barcelona, sota l’advocació de sant Miquel, fou aprovat per la reina lloctinent Maria de Castella el 1447 i llurs activitats foren regulades pel municipi per mitjà de diverses ordenances, com per exemple les dels anys 1613, 1621, 1624 i 1665 Els revenedors venien sobretot llegums, grans i peix salat El 1703 el Consell de Cent declarà extingida la confraria i anullades les seves ordenances, però el gremi pogué continuar la seva existència Durant el s XVIII fou un dels més nombrosos de Barcelona i un dels més caracteritzats per les mesures…