Resultats de la cerca

El seu objectiu primerenc era servir de plataforma de divulgació dels treballs en ciències sagrades, especialment dels realitzats pels sacerdots joves i estudiosos, sobretot dels integrants de les dues comissions d’especialistes —en estudis bíblics i en estudis històrics— que la biblioteca aglutinà La persecució religiosa en el bàndol republicà afectà el seu equip de collaboradors ja que acabà amb les vides del seu fundador, Ignasi Casanovas, i dels redactors Joan Altisent, Josep Casanellas, Ramon Ejarque, Lluís Feliu, Agustí Garcia de la Fuente, Pere Ginebra, Martí de Barcelona, Pere Pous,…

Desenvolupament enciclopèdic Seguint la tradició dels notaris barcelonins, que inicialment foren els responsables de la seva redacció, aquest registre fou designat com a Manual , però ben aviat aquest nom fou substituït per Dietari , que responia molt millor al conjunt d’anotacions gairebé diàries La decisió de portar un dietari trencà amb les instruccions donades per les Corts de Cervera del 1359 en les quals s’establí que, en acabar cada trienni, els diputats i oïdors sortints havien de cremar tots els comptes i escriptures, «així que no puguen aparer ne puguen ésser trobades en temps…

Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la…

Consta de vuitanta-tres poemes que s’estructuren en cinc parts “Les nits”, la primera secció del llibre, inclou deu poemes que pretenen descriure l’experiència del poeta davant la nit Hi copsa el batec de la vida, però s’adona que és incapaç d’interpretar-la i desxifrar el sentit de l’existència Les reflexions emanen en forma d’interrogació retòrica La secció “Els arbres”, amb set poemes, parteix de l’arbre com a element comú que unifica diferents paisatges El poeta l’humanitza i el converteix en dipositari de les virtuts que sovint manquen als homes “Les estampes”, constituïda per quaranta-…

Situació L’església de Sant Celoni, de l’antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs, ha donat nom a la important vila homònima que es va formar a partir dels segles XI-XII entorn seu Aquella capella, de la qual ens queden pocs vestigis, forma part de la casa núm 12 de la travessia de la plaça del Bestiar, entre els actuals carrers Major i dels Valls Mapa L38-14365 Situació 31TDG579156 És de propietat particular i per visitar-la cal sollicitar el permís del propietari Història Un dels primers esments documentals de l’església de Sant Celoni data de l’any 1088, quan el noble Guillem Umbert de…

La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’altra banda, tot…

Les espines verinoses són freqüents en diverses famílies d’elasmobranquis i d’osteïctis En molts casos hi ha glàndules de verí secretores de toxines, capaces de produir trastorns greus en els humans en d’altres, les toxines són produïdes per un epiteli glandular En la fotografia veiem l’espina opercular de la rata Uranoscopus scaber , que produeix un cert efecte tòxic, no comparable al d’altres famílies, com els escorpènids les escórpores o els traquínids les aranyes Antonio Cruz Els uranoscòpids tenen una morfologia ben característica, especialment pel que fa al cap gros i aplanat, recobert…

Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…

La cuereta blanca Motacilla alba és lleugerament més grossa que la groga ateny 18 cm i és inconfusible pels colors gris i negre del mantell i blanc del dessota, i, sobretot, pels moviments que fa amb la llarga cua quan camina A l’estiu, el mascle porta la gola negre, mentre que la femella hi té, al mateix lloc, una franja Els joves, com el de la fotografia, són més esclarissats i tenen una taca bruna al pit Fototeca / MC La cuereta blanca és un ocell nidificador comú a tots els Països Catalans, excepte a les Balears i a les zones litorals del S del Principat i el migjorn valencià A la…

La gavineta de tres dits Rissa tridactyla es distingeix pel color gris del mantell, la punta negra de les ales i les potes, també negres Els adults tenen el bec groc, mentre que els joves, com el de la fotografia, el tenen negre i mostren, a més, una franja negra desigual a les ales i la punta de la cua negra Té unes bones dimensions ateny 41 cm i és d’hàbits totalment marins Oriol Alamany Als Països Catalans és un ocell hivernant, d’abundància variable segons els anys A la Catalunya Nord i a les Illes és considerada una espècie ocasional, però potser una millor prospecció de les zones…