Resultats de la cerca

Bé que ja als segles XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit segle XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà…

Fill del segon matrimoni de Felip IV de Castella amb la seva neboda Marianna d’Àustria, la qual ocupà la regència 1665-75 durant la minoritat de Carles II Fou de naturalesa raquítica i malaltissa, i oligofrènic com a resultat del matrimoni consanguini El seu regnat presidí la fase més aguda de la decadència castellana, que culminà quan el confessor de la reina, el jesuïta alemany JE Nithard, s’emparà del poder després de destituir la junta de govern de cinc ministres designada al testament de Felip IV de Castella el vicecanceller de Catalunya-Aragó, Cristòfor Crespí de Valldaura, el marquès d…

Llicenciat en dret, professió que, tanmateix, pràcticament no arribà a exercir, es dedicà molt aviat a la literatura i al periodisme Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, des dels inicis destacà per un estil guiat sobretot per la cerca de la claredat i en el qual, a més del realisme, presideixen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament Fins al final de la dècada dels seixanta publicà les novelles Com ganivets o flames 1954, premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs 1954, El gandul 1955, una novella que assajava la tècnica del protagonisme collectiu  Tots som…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on completà la seva formació com a romanista, introduint-se en el coneixement de la literatura catalana Tingué com a mestres, entre d’altres, Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer D’aquesta època daten les seves collaboracions a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, on treballà amb Tomàs Carreras i Artau i Josep M Batista i Roca Fruit d’això fou el recull d’articles publicats en la revista  Penedès  durant la dècada de 1920, titulat  Folklore del Penedès Primers estudis literaris  …

Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, erigides damunt una petita eminència del terreny N’és visible encara el mur perimetral de l’antiga construcció F Tur Les escasses restes del castell de Montmarí es troben en un tossal, prop de la riba dreta de la Muga, en un extrem del terme municipal de Pont de Molins a la divisòria amb el de Llers, a llevant del poble de les Escaules i a tramuntana de la vila de Llers Mapa 258M781 Situació 31TDG925855 Per visitar l’indret on s’aixecà el castell medieval de Montmarí cal anar a les Erugues, veïnat de masies del municipi de Llers, situat al nord d…

Situació Una vista de l’església des de migjorn, amb la porta d’entrada, coberta amb un arc de mig punt, remarcat per una arquivolta extradossada L’edifici original romànic presenta notables transformacions F Tur És l’església parroquial del poble de Cantallops, cap d’un municipi que s’estén en plena serra de l’Albera i que és situat en un replà dels vessants sud-occidentals del puig Neulós, a la capçalera i a la dreta de la riera de Torrelles, a uns 20 m d’altitud És un nucli agrupat entorn de l’església i de les restes del castell medieval Mapa 220M781 Situació 31TDG939969 Hom pot arribar a…

Situació Una vista de l’exterior de l’església amb el mur de ponent rematat per un campanar d’espadanya i on s’obre una finestra en forma de creu i la porta d’entrada M Anglada Aquest edifici es troba situat dalt una serralada que parteix les aigües de la Gavarresa i de la riera de Segalés, al vessant de llevant i dominant la vall de la Gavarresa enfront de Santa Maria d’Oló Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 21,4 —y 39,3 31 tdg 214393 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Vic a Prats de Lluçanès Entre els quilòmetres…

Situació Sector de migdia amb la porta d’entrada de l’església de Sant Llorenç de Perles, on són visibles els carreus romànics de l’església del segle XII o inici del XIII que la precedí J Moner L’església parroquial de Sant Sadurní presideix el reduït nucli agrupat del poble de Vilafreser, situat damunt d’un serrat de poca elevació, entre les conques de la Farga i el Cinyana, a l’extrem meridional de l’extens terme municipal de Vilademuls Per arribar-hi cal seguir la carretera N-II des de Girona en direcció a la Jonquera uns 5 km després d’haver passat pel poble de Medinyà es troba, a mà…

Situació Aspecte de la façana de llevant de l’església, on es veu una gran arcada paredada que podria correspondre a una possible obertura absidal ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Víctor, dedicada primitivament a sant Vicenç, és a la part alta del poble de Saurí, al qual s’arriba per un ramal que surt de la carretera de Sort a Llessui JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCH415012 Història L’església de Sant Vicenç de Saurí és esmentada l’any 852, quan el convers Sompró i Beresenda donaren al monestir de Sant Genís de Bellera unes terres situades al pagus de Bellera , a la vall de Sant…

La vila d’Alins, situada a 1048 m d’altitud a l’esquerra de la Noguera de Vallferrera, ha estat la capital tradicional de la vall des de l’edat mitjana fins a l’actualitat En bona part, la història de la Vall Ferrera ha estat indestriable de la de la vila d’Alins i la seva força, enderrocada des del segle XVI A mitjan segle XI la Vall Ferrera es trobava sota la dominació de Guitard Isarn i dels seus fills, Ficapal i Tedball, feudataris del comte de Pallars Jussà En una convinença datada l’any 1076, Ramon V infeudà la Vall Ferrera i el castell de Gilareny a Ficapal L’any 1088 Ramon V ja havia…