Resultats de la cerca

Situació Aquesta església, adossada a un mas abandonat el Soler o Solerot, és situada, a frec de camí, en una zona planera envaïda de conreus, entre els masos de Cal Ninet i de l’Espinac, a la banda occidental del terme Mapa 34-14391 Situació 31TCG723232 S’hi arriba fàcilment, tant des de Calaf com des d’Igualada, per la carretera de Jorba a Ponts Molt poc abans de la fita del quilòmetre 32, on hi ha el trencall de Calonge de Segarra, a mà esquerra, s’inicia el camí carreter que, amb un recorregut d’un quilòmetre aproximadament, hi mena Tot i que es pot penetrar a l’interior de la capella a…

Situació Façana de ponent d’aquesta antiga parròquia, ara capella del cementiri ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de Sant Pere és situada, dins el cementiri, al peu de la carretera que mena a Mirambell, poc abans d’arribar al nucli habitat, constituït per un reduït grup de cases, esteses a redós del castell, a la banda sud-occidental del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG747212 L’itinerari és el mateix que hem descrit per a arribar al castell Les claus de la capella ens les deixaran els estadants d’una casa del poble, situada a la plaça, amb el vistiplau del mossèn…

Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Situació Tocant al municipi de Clariana, no gaire lluny de l’actual urbanització del “Pi de Sant Just”, hi ha l’antiga parròquia de Sant Just de Joval Mapa 330M781 Situació 31TCG811483 Al punt quilomètric 47 de la carretera de Solsona a Manresa, a l’indret de l’esmentada urbanització, cal trencar per algun dels carrers per anar a parar davant l’actual temple parroquial Continuant fins un xic més enllà, hi ha l’antic temple parroquial, junt al cementiri Les claus són a la rectoria de l’església nova de Sant…

Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Julià de Pegueroles des del costat de migjorn Hom hi pot veure, clarament diferenciades, les dues parts de l’edifici l’original, a mà dreta, i l’afegitó posterior, a mà esquerra L Prat Aquesta església es troba al costat sud-occidental del municipi de Navès i en un apèndix que penetra en terme del Berguedà Mapa 330M781 Situació 31TCG923492 Al punt quilomètric 8,900 de la carretera que va de Cardona a Berga, un trencant a mà esquerra porta a Sant Julià, en 1,200 km Per visitar-ne l’interior, cal demanar les claus a la Sala de…

Situació L’església i el castell, tal com eren a mitjan segle passat, segons un dibuix de C Langlais En un turó a l’esquerra de la ribera Salada, al peu de la carretera de Solsona a Basella, hi ha l’església de Sant Pere i, enganxada a aquesta, cal Jalmar, on en guarden les claus En aquest mateix indret encara hi ha vestigis de l’antic castell Mapa 291M781 Situació 31TCG689537 S’hi arriba per la carretera de Solsona a Basella Vora la carretera, i a mà dreta, queda el poble de Castellar, format per la rectoria, la casa del comú i un parell de cases de pagès, edificis presidits per l’església…

Emili Huguet i Serratacó Granollers, 1871 – Rabat, 1951, que signava amb el segon cognom del pare, Huguet del Villar, va fer aportacions a la geopolítica liberal catalana, partint d’unes disciplines científiques que ell mateix contribuí a definir l’edafologia i l’ecologia De molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, any a partir del qual continuà la investigació naturalista Els països occidentals d’E Huguet 1921 Als Països Catalans, a la geopolítica, com a disciplina, s’hi arribaria per camins molt diversos la diplomàcia C Badia Malagrida, l’arquitectura NM Rubió i Tudurí, A…

Cap al 1400 Barcelona es convertí en un gran centre d’activitat artística Tant els encàrrecs reials com els eclesiàstics i municipals contribuïren a crear un ambient extraordinàriament propici que facilità l’arribada de l’estil renovador del canvi de segle Tots els escultors, que reflecteixen en la seva producció aquest canvi estilístic, que trencava amb la tradició trescentista i obria les portes a les realitzacions del gòtic internacional, estaven relacionats amb l’obra de la seu barcelonina durant el mestratge d’Arnau Bargués i la majoria, amb l’empresa escultòrica del cor, sota la…

Escut de la família Gallart a la llinda del portal de migdia ECSA - GSerra L’església de Sant Llorenç, per la conjunció i integració dels seus llenguatges arquitectònics, és un dels edificis més singulars i interessants de Lleida i del seu territori alhora, el seu patrimoni i el seu protagonisme en la història de la ciutat en fan el segon temple més important de Lleida després de la Seu Vella I és que, a banda de ser-ne l’únic edifici medieval conservat que continua acomplint la funció per a la qual va ser creat, Sant Llorenç s’ha utilitzat dues vegades com a catedral al segle XVIII, quan la…

El més rellevant i influent dels artistes medievals mallorquins va ser l’escultor, arquitecte i també empresari artístic Guillem Sagrera, nat presumiblement a Felanitx cap al 1380 en el si d’una família dedicada al llarg de diverses generacions a la construcció i a la talla i el transport de pedra Sagrera va fonamentar la seva activitat empresarial, pel que fa als efectius humans, en els seus parents coetanis fills, cosins, nebots, etc, que van participar en les seves iniciatives formant ensems un potent clan professional –aglutinat pel talent i la capacitat organitzadora de Guillem, segons…