Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
Bellcaire d’Urgell

Plaça Major de Bellcaire d’Urgell
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Bellcaire d’Urgell, de 31,38 km 2 d’extensió, és situat al S de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell séquies Primera, Segona i canal de Sió, i accidentat, al sector septentrional del terme, amb els contraforts de la serra d’Almenara, les serres del Camp lo Morinyol, 363 m i de les Quadres Limita amb els municipis de Vallfogona de Balaguer, a l’W, la Sentiu de Sió, Balaguer enclavament de Flix i Cubells, al N, amb Montgai, Bellmunt d’Urgell i Penelles, a l’E, i amb Linyola i Bellvís enclavament de Remolins, aquests del Pla d’Urgell, al S El…
massís de Garraf
Massís
Massís calcari d’una altitud de 500 m que s’aixeca entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la mar, terminació SW de la Serralada Litoral Catalana.
A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó, del Triàsic mitjà, sosté…
gralla

Gralla seca
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta Consta d’un tub de perforació cònica, de fusta de ginjoler, faig, banús, palissandre o cirerer, entre d’altres, recobert, sovint, amb dues argolles metàlliques, de plata, alpaca o llautó A l’extrem superior de l’instrument hi ha el tudell, un petit canonet de metall on s’insereix l’inxa o canya doble Hi ha dues modalitats de gralla la gralla seca , sense claus, i la gralla dolça , amb claus, també coneguda com a gralla llarga La gralla seca té 6+1 forats digitals un forat per al polze, en una cara de l’instrument,…
,
instrument
Música
Objecte natural o elaborat expressament que hom empra per a produir sons musicals.
N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…
dessalatge

Diferents processos de dessalatge de l’aigua: a) per congelació; b) per destil·lació múltiple; c) per electrodiàlisi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procés d’obtenció d’aigua potable a partir d’aigua que, per la concentració de sals, no és apta per a usos industrials o domèstics.
El dessalatge és necessari quan l’extracció intensiva d’aigua en les zones properes a la mar provoca el descens del nivell freàtic i, doncs, la infiltració de l’aigua de la mar a la capa freàtica, amb el consegüent augment de la salinitat També cal procedir al dessalatge quan manca totalment l’aigua potable, sobretot arran de mar, on és més fàcil l’emplaçament de la població Teòricament, l’energia necessària per a separar una part del dissolvent de la dissolució és independent del mètode emprat i només depèn de la diferència de concentracions entre la dissolució inicial i la dissolució final…
Sant Miquel (Balaguer)
Art romànic
Les probables restes de l’antiga església romànica de Sant Miquel es troben situades a la planta baixa del campanar octogonal de l’actual església parroquial, gòtica, de Santa Maria Major La historiografia local ha relacionat sempre aquesta església amb l’existència d’una antiga mesquita que, igual que les altres de Balaguer, fou cristianitzada amb la conquesta, i posada sota l’advocació de sant Miquel No hi ha ni notícies documentals ni arqueològiques que avalin aquesta hipòtesi, però podria ser possible per dues raons bàsiques La primera és la probable existència en aquest indret d’un barri…
El misgurn del Japó
Àrea de distribució del misgurn del Japó Misgurnus anguillicaudatus als Països Catalans IDEM, a partir de fonts diverses El misgurn del Japó o llop oriental Misgurnus anguillicaudatus és un cobítid Cobitidae de mida mitjana que pot assolir els 25 cm quan és adult, si bé la majoria d’exemplars no superen els 15 cm de longitud total Té el cos allargat de secció gairebé cilíndrica i la boca en posició ínfera i envoltada de cinc parells de barbetes La coloració és marronosa al dors, amb un patró irregular de taques negres, i groguenca al ventre A diferència d’altres espècies del mateix gènere…
Gamba roja pintada
Al territori estudiat, la gamba roja pintada és un migrador regular no gens escás, però d’una abundància variable segons els anys i les localitats Hiverna principalment a l’àrea nord-tropical d’Àfrica i Àsia i té, a més, una zona d’hivernada marginal a la conca Mediterrània i al S d’Europa, per la qual cosa es presenta en petites quantitats en algunes localitats de Catalunya, el País Valencià i les Balears Aquesta espècie migra realitzant llargues volades, desplaçant-se d’unes àrees de repòs i alimentació a d’altres, sense detenir-se pel camí, per la qual cosa la importància del flux que es…
Becadell comú
Grup de becadells comuns Gallinago gallinago al delta de l’Ebre Alt de 24-26 cm, aquesta espècie fa de bon identificar a causa del seu bec, recte i llarguíssim, amb el qual sondeja els fangs en cerca d’aliment viu És una peça de caça molt apreciada, tant pel seu valor culinari com pel repte cinegètic que representa abatre’l, car té un vol molt ràpid i ziga-zaguejant Xavier Ferrer El becadell comú és una espècie abundant durant la migració, i a l’hivern, per tot el territori estudiat Com a hivernant sembla més freqüent a Catalunya, en alguns indrets del País Valencià i a l’illa de Menorca S’…
Morell xocolater
El morell xocolater Aythya nyroca és tot ell de color marró castany, tant el mascle com la femella El blanc de les infracobertores que s’aprecia a la part posterior del cos en aquest exemplar, és el caràcter més visible a distància i, juntament amb el blanc de l’ull, el més característic La femella, en aquesta espècie, és semblant al mascle Xavier Parellada Actualment el morell xocolater és un visitant de l’època no reproductora, principalment a l’hivern, que a nivell de cadascun dels territoris és ara rar o excepcional, però globalment, als Països Catalans, encara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina