Resultats de la cerca
Es mostren 1117 resultats
Les vocacions de postguerra
Acte al Seminari Conciliar de Barcelona, C Pérez de Rozas, 18-3-1945 AF/AHC Una de les manifestacions de l’ambient de pietisme expiatori que presidí la postguerra fou el fenomen conegut com a “inflació de les vocacions” L’afluència d’estudiants als seminaris va créixer de manera espectacular des del final de la guerra Entre el 1934 i el 1956, el nombre de seminaristes es va doblar als Països Catalans Destacà en aquest increment de vocacions el País Valencià, que multiplicà per 2,6 el seu nombre de seminaristes, mentre que les illes Balears ho feien per un més modest 1,5 i Catalunya no es…
Ratpenat de ferradura petit
El ratpenat de ferradura petit Rhinolophus hipposideros es caracteritza perquè té el patagi que li recobreix quasi la totalitat del cos en posició de repòs S’acostuma a trobar situat isoladament en alguna formació del sostre o la paret de les coves, com mostra la fotografia Jordi Serra És fàcil de distingir pel fet que és l’espècie de Rhinolophus més petita Té la ferradura relativament gran i la sella presenta l’extrem superior arrodonit i baix El pelatge és lleugerament més fosc que el del ratpenat de ferradura gran R ferrum-equinum Un tret característic d’aquesta espècie és el grau de…
Pinsà comú
Àrea de nidificació del pinsà comú Fringilla coelebs als Països Catalans Maber, original dels autors La nostra població sedentària de pinsans es veu reforçada cada any per una importantíssima població hivernal procedent del NE d’Europa, de forma que llavors passa a ser un dels ocells més importants en efectius del nostre país Aquests hivernants, que apareixen en diferents onades des del final de setembre o començament de novembre, amb una màxima de la segona desena d’octubre fins al final de novembre, semblen retornar any rere any a la mateixa zona Aquests hivernants se’ls pot trobar fins…
cap des Llibrell
Cap elevat i escarpat del municipi de Santa Eulària del Riu (Eivissa), situat al centre de la costa est d’Eivissa, que s’avança des del puig des Castellar (181 m alt.), al S de cala Llonga.
Al punt més alt 215 m, també conegut com a Puig de ses Torretes, hi ha les restes d’un santuari constituït per un edifici rectangular d’uns 18 m per 23 m, dotat d’una gran cisterna Després d’una fase inicial al s II aC poc coneguda, el santuari fou reocupat i ampliat al principi del s I dC i continuà en ús fins al s II dC Una mica més avall hi ha les restes d’un poblat del bronze antic 2000-1400 aC format per petites cabanes ellíptiques
Eduard Mira i González
Literatura catalana
Sociòleg i escriptor.
Doctor en Geografia i Història, és professor de sociologia a la Universitat d’Alacant Ha exercit la docència a València, Eivissa, Barcelona, Anglaterra, París, Tànger i els Estats Units, i és investigador convidat pel Gonville and Caius College Universitat de Cambridge i pel King's College Universitat de Londres Fou membre del Collegi d’Experts en Patrimoni Cultural del Consell d’Europa i, en aquest càrrec dugué a terme missions d’assessorament en ciutats històriques de l’Europa Central i de l’Est Comissari de l’Any Ausiàs March 1997, de l’Any dels Borja 2000 i de l’Any Jaume I…
Associació per la Cultura de Mallorca
Entitat fundada el 1923 a Palma, Mallorca, i que perdurà fins el 1936.
Sorgida d’una proclama signada el mateix any per Jaume Sastre, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom Sóller, Miquel Duran Inca, Llorenç Garcias Artà, Pere Oliver Felanitx i Josep Claverol Sant Jordi, fou presidida per Elvir Sans i Rosselló 1923-24, Emili Darder 1925-31, Miquel Massutí 1932-33 i Josep Sureda i Blanes 1934-36 Constituïda al marge de tot partit polític, tingué per objecte de difondre i d’impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autòctona Aquest programa, dut a terme fins el 1926, que topà amb la Dictadura, fou reprès el 1930 a Palma, Felanitx, Sóller, Inca,…
Ramon de Soto i Arándiga
Escultura
Escultor.
Es formà a les escoles de belles arts de València i de Madrid Pertangué a diversos grups Integració de les Arts, 1963 Art Actual, 1965 Abans de l’Art, 1968 S’interessà per les possibilitats de l’aplicació del càlcul matemàtic a la creació artística La seva producció travessà diverses etapes, bé que sempre mostra el seu interès pel constructivisme Són característiques les obres amb llistons metàllics que es projecten en l’espai, tot delimitant-lo El seu compromís amb l’antifranquisme el portà a un breu exili a Itàlia el 1975 De les seves obres poden esmentar-se el Monument a les víctimes de la…
Miquel de Gurrea y Cerdán
Història
Baró de Gurrea.
Fill de Lope de Gurrea y de Gurrea Governador general de Mallorca 1512-25 EL 1515 participà, amb èxit, a la defensa de Bugia contra els turcs al capdavant de gent i armes mallorquines El 1517, però, fou destituït del càrrec per pressió del procurador reial Joan Burguès, el qual, aprofitant la seva absència anà a Aragó, on sostenia un plet sobre la baronia d’Ayerbe, arribà a nomenar governador Frederic de Santcliment Tanmateix, aquell mateix any, i gràcies en part a les súpliques i les gestions dels menestrals, Gurrea reprengué el càrrec Continuà, però, en pugna amb el procurador, amb l’…
Santa Maria
Partida
Venda del municipi de Santa Eulària del Riu (Eivissa), dins la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera.
Safragell
Partida
Venda del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), dins la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina