Resultats de la cerca

L’extens gènere Polyporus forma carpòfors anuals, proveïts d’un peu central i de porus petits i regulars a l’himeni En la fotografia veiem diversos exemplars de Polyporus arcularius , que permeten observar els típics porus, allargats radialment, i el barret hirsut Creix sobre fusta de planifolis En matollars i boscos àrids, sobre branquetes, podem trobar P meridionalis , miniatura de l’anterior August Rocabruna / SCM En el sentit ampli en què la prenem, aquesta família comprèn fongs amb cos fructífer anual o perenne, d’aspecte molt variable, ja que poden tenir un barret típic, dimidiat o…

Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals Famílies i representants més importants de l’ordre dels passeriformes subordre dels eurilàids família dels euriláimids família dels dendrocoláptids família dels furnárids família dels formicárids…

Comprenen líquens de tallus foliaci, subfruticulós o crustaci, d’estructura homòmera, que tenen com a fotobiont cianofícies del gènere Nostoc El tallus és de color negrós, bru grisenc o blavós en estat sec, però pot absorbir molta aigua i tornar-se més o menys gelatinós i polpós, amb un color que tira més a verd L’aspecte macroscòpic del tallus és molt variable podem trobar des de tallus petits, poc desenvolupats, d’aspecte esquamulós o crustaci, fins a tallus foliacis força extensos En moltes espècies es presenten isidis, la forma dels quals s’utilitza per a reconèixer-les En secció, els…

A continuació, la taula presenta el grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets, preparada per la Societat Catalana de Micologia Aquesta llista comprèn, entre altres, les espècies que tenen nom popular català Les comestibles han estat repartides en quatre grups, segons llur qualitat, d’acord amb un cert consens, entre experts de la Societat Catalana de Micologia, coordinats per August Rocabruna Dins de cada grup, s’han endreçat per ordre alfabètic Algunes espècies no s’inclouen entre les comestibles per la facilitat d’ésser confoses amb d’altres de tòxiques Tampoc hi són les que…

La rata negra Rattus rattus és, comparada amb la rata comuna R norvegicus , d’aspecte més esvelt, més gràcil, amb la cua més llarga supera la llargada del cap i el cos junts i amb els ulls i les orelles grans aquestes, doblegades cap endavant arriben fins a la meitat de l’ull o a cobrir-lo totalment Tot i que, en general, el seu color respon al seu nom comú, hi ha força variacions en el to del pelatge, el més freqüent dels quals és, però, el grisenc Les mesures corporals són les següents 176-210 mm de cap i cos, 184-235 mm de cua, 33,5-38 mm de peu posterior, 22,5-25 mm d’orella el pes és…

Dues higroforàcies del gènere Camarophyllus a dalt, C pratensis , una espècie dels prats i clarianes, que sembla un rossinyol en petit i que, com aquest, és comestible a baix, C virgineus , també de llocs oberts i comestible, si bé és petit noteu les típiques làmines separades i decurrents, pròpies del gènere Manuel Tabarés / SCM i Joaquim Carbó / SCM Aquesta família, tinguda per la més primitiva de les agaricals, és integrada per fongs terrestres, de carpòfors fàcilment putrescibles El barret i el peu tenen un textura anàloga, i per això no són fàcilment separables La cutícula és llisa, i…

És un sòlid cristallí de color gris fosc, amb esclat metàllic, el vapor del qual és d’un color violaci Fou descobert el 1811 per BCourtois Hom li coneix 20 isòtops artificials, escalonats del 119 al 139, i cap isòtop natural Les valències principals són -1 iodurs, +1 hipoiodits, +3 iodits, +5 iodats, +7 periodats Al laboratori hom l’obté a partir de la reacció 2KI + CuSO 4 5H 2 O → CuI + K 2 SO 4 + 1 / 2 I 2 + 5H 2 O El iode és el menys electronegatiu dels halògens, amb els quals es pot combinar actua com a oxidant, i la seva acció sobre el tiosulfat de sodi, que transforma en…

Aquests fongs ataquen els òrgans verds fulles, tiges i, de vegades, fruits i produeixen una clorosi amb l’aparició d’uns micelis blancs, grisos o violacis al revers de les fulles lesionades El míldiu de la ceba , produït per Peronospora schleideni , afecta les fulles i les flors i produeix unes taques groguenques a l’anvers i violàcies al revers El míldiu de la patata és produït per Phytophthora infestans , i el fong es desenvolupa a l’interior dels teixits fins que apareixen taques, a l’època calorosa i humida, al revers de les fulles El míldiu de l’enciam és produït per Bremia lactucae ,…

Casualment, en un jardí d’una casa situada prop de l’església de Sant Martí de Montclar, a mà dreta del camí d’accés a aquest poble, fou trobat un enterrament medieval Actualment l’esquelet i l’olla que l’acompanyava es conserven al Museu Municipal de Berga Petita olla trobada dintre la sepultura, damunt el pit de l’esquelet És una peça del final del segle XI o del començament del XII Es conserva el Museu Municipal de Berga J Bolòs Un dibuix de l’olleta trobada a l’interior de la sepultura J Bolòs Aquest enterrament sembla que era de fossa, excavat a terra, mancat de qualsevol tipus de…

Vida Exercí el periodisme a la secció d’espectacles de "La Noche" i "El Día Gráfico" amb el pseudònim d’El Caramelero Exiliat a Cuba, hi posà en marxa una Guía de la Habana El 1939 arribà a Buenos Aires, on fou un membre destacat de la revista "Catalunya" i del Casal de Catalunya Gràcies a l’escriptor Josep Amich i Bert, Amichatis , feu el guió de Surcos de sangre 1950, pellícula dirigida per Hugo del Carril a Xile a partir de la novella La dama gris de Herman Sudermann Collaborà amb H Carril com a adaptador i guionista en Las aguas bajan turbias 1952, una pellícula basada en la…