Resultats de la cerca

El 1896 nasqué el cinema a Portugal amb els documentals de Paz dos Reis El 1910 fou realitzat Os crimes de Diego Alves de Jo|o Tavares Fins al cinema sonor hom pot destacar solament les produccions de José Leit|o de Barros Nazaré, praia de pescadores , 1928, i A Severa , 1931 i de Manuel de Oliveira Douro, faina fluvial , 1930, i Benilde ou a virgem m|e , 1974 Cap als anys seixanta sorgeix una nova generació de joves realitzadors, dels quals cal destacar Manuel Guimar|es Vidas sem rumo , 1956, i Cântico final , 1975 Paulo Rocha Mudar de vida , 1966 Carlos Vilardebò As ilhas encantadas ,…

L’obra fonamental del s XIX és la producció de Juan Montalvo 1832-99 Siete tratados, Las Catilinarias, Geometría moral i Capítulos que se olvidaron a Cervantes , on es reflecteix una preocupació política i moral La novella del s XIX manifesta preocupacions costumistes i una forta influència francesa S'hi destaquen Alfredo Baquerizo Moreno 1859-1950, Luis A Martínez 1868-1909, Manuel J Calle i Fernando Chaves 1898, autor de Plata y bronce 1927 Creador d’una obra exaltada i plena d’angoixa existencial, Pablo Pacheco 1906-46 contribuí a la renovació literària amb Un hombre muerto a puntapiés…

Fou destinat als serveis auxiliars durant la Guerra Civil de 1936-39, conflicte que marcà la seva vida i la seva obra Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en eslavística Els anys quaranta i cinquanta freqüentà els cercles literaris madrilenys, que incloïen, entre d’altres, Francisco García Pavón i Antonio Buero Vallejo Collaborà en diverses revistes Ínsula , Sábado Gráfico , Triunfo amb narracions realistes que, a través de paràboles, allegories i recursos similars, feien una crítica velada del franquisme El 1951 publicà la seva primera obra, Inútiles totales , novella curta a…

Periodista i diplomàtic, fou secretari de Pablo Neruda a París i participà en el govern de Salvador Allende El 1973 s’exilià a Barcelona, on treballà a l’Editorial Seix i Barral, i es dedicà a la literatura i al periodisme El 1978 tornà a Xile, on fou un dels fundadors, i posteriorment, president del Comité de Defensa de la Libertad de Expresión El 1988 participà en la fundació del moviment polític Independientes por el Consenso Democrático​ Fou ambaixador a la UNESCO 1994-96 i a París 2010 L’any 2010 li fou concedida la nacionalitat espanyola És autor dels llibres de contes  El patio 1952,…

A Barcelona s’inicià com a redactor en un setmanari estudiantil, i més tard fou collaborador en El Productor , en què firmava amb el pseudònim de “Palmiro” Obert a les noves idees del moment, visqué a Barcelona l’ambient llibertari de la darreria del s XIX Més tard, viatjà per diversos països i s’establí a Nova York Hi reprengué la seva tasca periodística com a collaborador i director d' El Despertar , on hom publicà pamflets a favor de la independència de Cuba El 1895 se n'anà a l’Havana, on prengué contacte amb els partidaris de la causa independentista Retornà a Nova York i es relacionà…

Participà en combats clandestins d’aquest esport i en promogué la legalització Fou deixeble del púgil nord-americà Tony Berton El 1909 fundà la secció de boxa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on també exercí de preparador 1914-22 i ocupà diversos càrrecs directius El 1913 participà en el primer combat de boxa oficial celebrat a Barcelona, on derrotà el púgil Puig Amatller per abandó Participà en una dotzena de combats com a amateur en la categoria de pes ploma, fins que es retirà el 1920 Després organitzà vetllades pugilístiques, participà en la fundació de la Federació Espanyola d’Esports…

A disset anys fundà una companyia de teatre infantil i dirigí musicals com Història d’un cavall i Godspell Després ha aconseguit que el gènere s’implantés a Barcelona amb les obres Estan tocant la nostra cançó 1990, Snoopy, el musical 1991, Memory 1992, La lluna de València 1992, Tots dos 1993, Germans de sang 1994, Blues en la nit 1995 i West Side Story 1996 S’ha especialitzat en la importació de musicals, sobretot anglosaxons i la seva adaptació al mercat de l’Estat espanyol En aquesta línia de treball cal esmentar el muntatge de Chicago 1999, de F Ebb Monjitas 2000, de D Goggin Cuando…

Començà estudis de química  1948 a l’Institut Químic de Sarrià, però el 1950 ingressà al noviciat de la Companyia de Jesús Cursà filosofia i teologia, i l’any 1963 fou ordenat sacerdot Del 1965 al 1969 residí a Roma, on es doctorà en dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana De retorn, fou professor de moral i dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya Al mateix temps, s’involucrà activament en el moviment obrer antifranquista des de la parròquia de Terrassa L’any 1978 fou elegit Superior Provincial de la Companyia de Jesús de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 1984, i…

El títol complet és Anales de Cataluña y epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la nación catalana, de sus santos, reliquias, conventos y singulares grandezas y de los más señalados y eminentes varones, que en santidad, armas y letras han florecido desde la primera población de España año del mundo 1788, antes del nacimiento de Cristo 2174, y del Diluvio 143 hasta el presente de 1709 Barcelona 1709 L’obra és dividida en tres volums volum I fins el 1163, volum II fins el 1458, volum III fins el 1709 L’autor, amb un concepte pragmàtic de la història, escriví per contribuir a…

Tanmateix, en absorbir Catalonia Monastica , una altra publicació del monestir, s’amplià posteriorment a la història monàstica catalana 1955 El primer director fou Anselm Albareda, al qual succeí l’equip de monjos arxivers, entre els quals hi havia Cebrià Baraut i Anscari M Mundó El seu antecedent fou la Revista Montserratina gener del 1907-desembre del 1917, que havia tingut com a directors Ramon Colomé 1907-15 i Romuald Simó 1915-17, i en què predominava l’ús de la llengua castellana L’abat Antoni M Marcet, elegit com a coadjutor de l’abat Deàs 1913, decidí donar-li més volada…