Resultats de la cerca

Situació Extrem occidental de la nau, amb la porta del començament del segle XIII que s’obre al mur meridional ECSA - A Roura L’església parroquial de Vià és al nord del nucli urbà de Vià, poble situat al sud-est d’Odelló Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 30’ 22” N - Long 2° 2’ 26” E Vià és a 16 km de la Guingueta d’Ix, al nord-est Cal prendre la carretera N-116, des d’on després d’haver fet 15 km s’agafa a mà esquerra el trencall que porta a Vià i Odelló Arribats a Vià, l’església és ben visible des de la carretera que travessa el poble RMAE Història Amb la forma Avizano és ja mencionada com a…

Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant com a director…

Fill i successor del vescomte Dalmau VIII Assistí a les corts de Perpinyà del 1449 i de Barcelona de 1454-55, i atorgà un privilegi als homes de Bellcaire 1454 Hagué de defensar Peralada i Roses d’un atac del sacramental de Castelló d’Empúries 1456 i, a instàncies de la generalitat, comandà la infanteria de l’exèrcit del Principat que, sota el comandament suprem del vescomte Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, el 1461 ocupà Fraga i obligà Joan II a alliberar el príncep Carles de Viana i a signar les capitulacions de Vilafranca En esclatar la guerra civil, malgrat l’actitud reialista dels…

Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme  des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…

Les estereàcies formen una família de basidiomicets lignícoles, que sovint tenen una consistència coriàcia i moltes vegades tenen la superfície dorsal dels cossos fructífers hirsuta L’espècie de la fotografia, Stereum hirsutum , és un dels bolets de soca més freqüents sobre fusta morta d’alzina i d’altres planifolis, on origina un podriment blanc Quan creix sobre un substrat vertical, els barrets se’n separen efuso-reflexos Noteu també que l’himeni és llis Manuel Tabarés / SCM Aquesta família de fongs lignícoles, propera de l’anterior, és de difícil delimitació Les seves espècies presenten…

Estudià psicologia a la Universitat de Barcelona Iniciat amb guions de còmic, s’especialitzà posteriorment en una narrativa de gènere policíac i de misteri, més propera a la novella negra americana hard-boiled que no pas als models europeus Autor prolífic, es donà a conèixer com a narrador en castellà amb les novelles  Aprende y calla 1979 i  El señor Capone no está en casa 1979, a les quals seguiren A navajazos 1980  Prótesis 1980, portada al cinema el 1984 per Vicenç Aranda amb el títol de Fanny Pelopaja Por amor al arte 1981  Si es no es 1983, que el 1992 rebé el Deutscher Krimi Preis…

Una de les característiques essencials del sistema immunitari, bàsicament de la immunitat específica, és la capacitat de discriminar entre els elements estructurals propis i els aliens, és a dir, pro vinents de l’exterior, per tal que no es desencadenin reaccions immunitàries contra components propis i es produeixin lesions en estructures de l’organisme Aquesta capacitat d’acceptar la presència de certs elements en l’organisme, especialment els propis, s’anomena tolerància Els mecanismes implicats en la tolerància són diversos i complexos, ja que l’establiment d’aquesta depèn de diferents…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Subsecretaria de Propaganda del Ministeri d’Estat, Édouard Corniglion-Molinier, amb la participació de Roland Tual ARGUMENT La novella L’Espoir 1937 d’AMalraux GUIÓ A Malraux i Denis Marion guió literari, A Malraux, Boris Peskine i Max Aub guió tècnic FOTOGRAFIA Louis Page blanc i negre, normal MUNTATGE A Malraux, George Grace MÚSICA Darius Milhaud SO René Renault, Robert Teyssere, Antoine Archimbaud INTERPRETACIÓ Andrés Mejuto el capità Muñoz, Nicolás Rodríguez Mercery, José María Lado el camperol José, Josep Santpere el comandant Peña, Julio Peña Attigues,…

Morfologia L’escurçó europeu Vipera aspis presenta el cap triangular típic dels vipèrids, però el perfil del musell el té pràcticament en angle recte, cosa que és un tret distintiu de l’espècie Té el cos curt i gruixut compareu-lo amb serps d’altres famílies i la coloració variable Javier Andrada És una serp curta i gruixuda, que arriba als 60 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és ample i triangular, el coll és prim i el tronc proporcionalment gruixut, amb cua curta i afilada El musell presenta la part anterior molt lleugerament aixecada, amb la part davantera aplatada…