Resultats de la cerca
Es mostren 660 resultats
Aristòfanes
Teatre
Comediògraf grec.
Les notícies sobre la seva vida són poques i incertes posseí una cultura molt vasta, sobretot literària i artística, i en les seves comèdies mostrà un marcat menyspreu per la ignorància i la rudesa Participà en les lluites polítiques ateneses a favor del partit aristocràtic i utilitzà el teatre molt especialment com a camp de batalla D’acord amb aquesta mentalitat, defensà els mites religiosos i dirigí el seu gran poder de sàtira contra els renovadors del pensament, com Sòcrates, i contra els innovadors de la tradició teatral, com Eurípides, el qual ell atacà també per les idees democràtiques…
Castell de Foixà
Art romànic
En el Liber feudorum maior hi ha diversos documents on figura la signatura d’Arnau de Foixà Arnaldi de Fuxano , un de l’any 1192, un altre del 1199 i un altre del 1200 Aquest senyor apareix tant al costat dels monarques catalano-aragonesos, Alfons I i Pere I, com fent de marmessor del vescomte Jofre de Rocabertí l’any 1212 És tòpic de pensar que aquest senyor de Foixà —que el 1211 deixà 13 000 sous barcelonins al rei i que el 1226 fou capaç de comprar d’una manera vitalícia la jurisdicció del castell de Vila-sacra a Gilabert de Cruïlles—, en aquesta data, ja devia tenir a Foixà un castell,…
hitita
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, segons els texts de les colònies comercials assíries de Capadòcia, entrà a Anatòlia a l’inici del II mil·lenni aC i s’establí al sud del país dels ḫatti.
En el decurs del temps, els hitites s’imposaren als ḫatti , dels quals prengueren el nom, i amb els quals es fongueren Vers el 1792 aC, Anitta, rei hitita de Kuššar, establí la seva capital a Kaneš segurament Neša i ocupà una part de l’Anatòlia oriental Amb tot, la història hitita no començà veritablement fins al segle XVII aC, quan Labarnaš I ~1680, figura d’historicitat discutida i sense cap lligam amb Anitta, esdevingué el primer sobirà del Regne Antic ~1680-1500 aC Labarnaš II Hattušiliš ~1660 aC, el seu successor, traslladà la capital a Hattuša, conquerí Alalah i atacà Arzawa, estat que…
mosca de la cigronera

Mosca de la cigronera
Aleksandrs Balodis (CC BY-SA 4.0)
Fitopatologia
Petit dípter (2 mm de llargària) molt semblant a la mosca comuna, però amb reflexos verdosos a les ales, que ataca la cigronera, a les fulles de la qual diposita la posta, i en les quals les larves, àpodes i grogroses, en néixer obren galeries.
Ildebrando Pizzetti
Música
Compositor italià.
Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant com a director…
Jofre de Rocabertí i de Montcada
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre VII).
Fill i successor del vescomte Dalmau VIII Assistí a les corts de Perpinyà del 1449 i de Barcelona de 1454-55, i atorgà un privilegi als homes de Bellcaire 1454 Hagué de defensar Peralada i Roses d’un atac del sacramental de Castelló d’Empúries 1456 i, a instàncies de la generalitat, comandà la infanteria de l’exèrcit del Principat que, sota el comandament suprem del vescomte Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, el 1461 ocupà Fraga i obligà Joan II a alliberar el príncep Carles de Viana i a signar les capitulacions de Vilafranca En esclatar la guerra civil, malgrat l’actitud reialista dels…
Les estereàcies
Les estereàcies formen una família de basidiomicets lignícoles, que sovint tenen una consistència coriàcia i moltes vegades tenen la superfície dorsal dels cossos fructífers hirsuta L’espècie de la fotografia, Stereum hirsutum , és un dels bolets de soca més freqüents sobre fusta morta d’alzina i d’altres planifolis, on origina un podriment blanc Quan creix sobre un substrat vertical, els barrets se’n separen efuso-reflexos Noteu també que l’himeni és llis Manuel Tabarés / SCM Aquesta família de fongs lignícoles, propera de l’anterior, és de difícil delimitació Les seves espècies presenten…
Santa Coloma de Vià (Font-romeu)
Art romànic
Situació Extrem occidental de la nau, amb la porta del començament del segle XIII que s’obre al mur meridional ECSA - A Roura L’església parroquial de Vià és al nord del nucli urbà de Vià, poble situat al sud-est d’Odelló Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 30’ 22” N - Long 2° 2’ 26” E Vià és a 16 km de la Guingueta d’Ix, al nord-est Cal prendre la carretera N-116, des d’on després d’haver fet 15 km s’agafa a mà esquerra el trencall que porta a Vià i Odelló Arribats a Vià, l’església és ben visible des de la carretera que travessa el poble RMAE Història Amb la forma Avizano és ja mencionada com a…
Sierra de Teruel
Cinematografia
Pel·lícula del 1938-1939; ficció de 78 min., dirigida per André Malraux.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Subsecretaria de Propaganda del Ministeri d’Estat, Édouard Corniglion-Molinier, amb la participació de Roland Tual ARGUMENT La novella L’Espoir 1937 d’AMalraux GUIÓ A Malraux i Denis Marion guió literari, A Malraux, Boris Peskine i Max Aub guió tècnic FOTOGRAFIA Louis Page blanc i negre, normal MUNTATGE A Malraux, George Grace MÚSICA Darius Milhaud SO René Renault, Robert Teyssere, Antoine Archimbaud INTERPRETACIÓ Andrés Mejuto el capità Muñoz, Nicolás Rodríguez Mercery, José María Lado el camperol José, Josep Santpere el comandant Peña, Julio Peña Attigues,…
Una plaga potencial de les sureres
Adult de la forma asexuada de Plagiotrochus amenti 2,7-3 mm de llargada Juli Pujade-Villar Plagiotrochus és un gènere d’himenòpters inclòs en la família dels cinípids Cynipidae que es caracteritza per produir unes deformacions, anomenades gales, en diferents òrgans vegetals, fonamentalment de fagàcies La majoria de les espècies d’aquest gènere es troben a la regió circummediterrània península Ibèrica, sud de França, Itàlia, Turquia, Pròxim Orient i nord d’Àfrica, tot seguint la distribució de les plantes hoste les fagàcies perennifòlies alzina, alzina surera i garric Algunes espècies del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina