Resultats de la cerca

La vila de Torredarques és situada dalt un turó de 744 m d’altitud, que domina la vall a la capçalera de la rambleta de Torredarques Aquest lloc depenia, des d’antic, del gran terme del castell de Mont-roig La primera referència a l’església parroquial de Mont-roig data de l’any 1247, i també consta entre les esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 L’any 1356, els feligresos de Torredarques, allegant la distància del lloc de Mont-roig, obtingueren l’erecció de la seva església en vicaria, amb dret a cementiri i pica baptismal L’església parroquial actual…

Tatzó d’Amunt és prop del límit amb Argelers, a 2 km al nord-est de Sant Andreu de Sureda La seva església és coneguda també com Sant Vicenç del Castell La cella de Sant Vicenç cellula S Vicentii , 823, 869 fundada pels monjos de Sant Andreu, fou l’origen d’un vilar, ja esmentat a la fi del segle IX villa Tacione superiore , 897 El 928 l’església d’Elna i el 981 el monestir de Sant Genís de Fontanes hi posseïen algunes terres alodials La comanda templera del Masdéu també hi tenia alous a la fi del segle XII En l’actualitat l’església de Tatzó d’Amunt és sufragània de la parròquia de Sant…

Capella situada al sector N de la parròquia, enfilada sobre la capçalera de la riera de Cànoves, prop del mas Quintana, del qual ha rebut el nom És documentada des de l’any 1226 i molts testaments en fan esment al llarg dels segles següents amb deixes o llegats El 1376 tenia un sacerdot beneficiat que se n’ocupava més tard estigué a mans dels Quintana, que el 1714 hi varen fer construir un retaule barroc El nom de Terrades és documentat entre els segles XIV i XVI L’any 1930 es va erigir, darrere l’antiga capella una de nova, neogòtica, amb elements modernistes, obra de l’…

Membre d’una família d’arquitectes i decoradors bavaresos, fou una figura destacada en el rococó de Baviera Com a estucador treballà a Füssen 1698 i Landsberg 1716, sovint amb el seu germà Johann Baptist, collaborador també en arquitectura Com a arquitecte construí, entre altres obres, bastides generalment en petits centres o a camp obert, el convent i l’església de Maria Mödigen, a Dillingen 1716-18, el convent dominicà de Schwäd Gmünd 1724-29, el santuari de Steinhausen 1727-34, de planta ellíptica, la Liebfrauenkirche de Günzburg 1736-41, oblonga, i la de Wies 1745-54, considerada la seva…

La primera vegada que aquesta església apareix en els documents és l’any 1168 L’any 1209 hi ha notícia de “ sancti Genesi de Villae Torricellae de Montgrino Cal suposar que existia amb molta anterioritat, ja que la “ villa Torrocella”és documentada des de l’any 879 La construcció del temple gòtic actual sembla que començà després de l’any 1305, i l’any 1314 sembla que era aixecat en una bona part, bé que l’edifici no fou acabat fins molt temps després No fou consagrada fins l’any 1609 Al segle XVIII fou construïda la façana occidental i la porta de migdia Hi fou afegida una sagristia vora la…

Situació La primitiva parròquia de Sant Martí d’Escaró, avui desapareguda, era situada al Veïnat d’Amunt Per a arribar a Escaró, cal prendre des de la carretera N-116, a l’altura del poble de Joncet, a Serdinyà, la carretera D-27, que ressegueix la Vall Marçana PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 981, en què la cella Sancti Martini , al Conflent, fou confirmada per un precepte del rei Lotari al monestir de Sant Genís de Fontanes Al principi del segle XI apareix a mans dels comtes de Cerdanya El comte Guifré II bescanvià amb el bisbe d’Elna l’església de Sant…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església vella, just a tocar la capçalera de l’església posterior de Rabós d'Empordà F Tur A tocar de l’església parroquial de Sant Julià de Rabós, del segle XIV, hi ha els vestigis del temple anterior, que són, exactament, vers el sud-oest, molt a prop de l’absis Actualment fan, en bona part, de paret de tanca i de sosteniment de les terres del fossar, emplaçat a migdia de l’església actual, en gran part sobre el lloc que ocupava l’antiga Mapa 220M781 Situació 31TEG025922 Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de la N-II, a l’indret…

Situació Vista des del sector nord-oest de l’església, que s’aixeca solitària enmig d’una vall boscada ECSA - JL Valls Aquesta església, coneguda avui com de Sant Marc, és situada en una vall boscada oberta als vessants de llevant de Mont Helena Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 47,4” N - Long 2° 40’ 25,8” E Hom arriba a Queixàs per la carretera D-2, a partir de Forques o de Sant Miquel de Llotes A migdia del veïnat d’en Llença terme de Queixàs, s’ha d’agafar el camí del mas Cammas, que surt de la D-2, i després cal seguir un caminet a peu S’hi pot arribar per un trajecte més curt travessant…

Capçalera de l’església de tradició paleocristiana, amb restes dels graons afegits sota el paviment d’ opus signinum Centre d’Estudis Martorellencs L’església de Santa Margarida és situada al municipi de Martorell, a molt poca distància del nucli urbà antic i gairebé a tocar de l’actual cementiri municipal, en una zona de suau pendent a la riba esquerra de l’Anoia La recerca arqueològica de l’església va ser realitzada pel Centre d’Estudis Martorellencs CEM des de l’any 1987 fins al 1995, tot donant continuïtat a les actuacions iniciades el 1972 Anteriorment, cap al començament de segle,…

Les ruïnes d’aquesta església es troben al llogaret de Sant Felix, al nord-oest del poble de Queragut, passat el veïnat de Lo Mas Probablement, aquesta església va ser l’única parròquia i església del Donasà fins al segle XIV, data en què es documenta la parròquia de Sant Nazari de Ròsa Sant Felix és l’església més antiga del departament de l’Arieja que es coneix Se’n té notícia des de l’any 844, en què Argila, fill del comte Berà, va vendre al seu fill, també anomenat Berà, la villa de Donasà, amb l’església que allí hi havia en honor de sant Feliu Aquesta església té els seus orígens…