Resultats de la cerca

Situació i presentació Estès al S de Tàrrega, limita amb la comarca de la Segarra, amb la qual es relaciona històricament malgrat la seva inclusió en l’Urgell en la divisió territorial del 1936 El municipi termeneja al N amb les terres de Tàrrega i Vilagrassa, a l’E amb Granyena de Segarra i Montornès de Segarra, ambdós pertanyents a la comarca de la Segarra al S limita amb Guimerà, Ciutadilla, Nalec i Sant Martí de Riucorb, i a l’W amb Preixana Verdú té una forma arrodonida i al sector NE és drenat pel Cercavins, procedent de Montornès de Segarra, on s’ajunta amb el seu afluent el torrent de…

La geografia física El país s’estén per la part occidental de la vasta cubeta del Txad, formada per una depressió del sòcol antic, les vores elevades del qual formen una sèrie de massissos el Tibesti al N, on als altiplans primaris s’han sobreposat materials volcànics, que culmina a l’Emi Koussi 3415 m l’Ennedi al NE, altiplà solcat per gorges, que arriba a 1450 m l’Ouaddaï a l’E, de relleu anàrquic en el qual sobresurten pics volcànics, que es perllonga a l’W fins al país Hadjerai, on culmina al pic de Guéra i els contraforts del massís de Yade al S, que alimenta les conques del Txad i del…

Situació Magnífica construcció d’inici del segle XII, emparentada amb l’arquitectura del monestir de Santa Maria d’Alaó ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli de Viu de Llevata Mapa 33-10 214 Situació 31TCG201934 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP-MAF-XFG Història Hi ha referències del lloc i del castell de Viu des del segle X Vers el 1060 Artau I de Pallars Sobirà i el seu germà donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix el delme del portatge del coll de Vivoenza , cosa que suggereix una lliure disposició…

Durant la segona meitat del segle XI es van acabar les grans obres que s’havien emprès abans del 1050, i es va continuar aquell gran procés de renovació i reconstrucció d’edificis eclesiàstics i monàstics que s’havia començat durant el primer romànic La segona meitat del segle XI també va coincidir amb un procés d’expansió dels ordes monàstics a Catalunya, especialment de les canòniques, més enllà del gran moment del monaquisme benedictí Aquest fenomen, que es va iniciar sobretot al monestir de Santa Maria de Vilabertran, tenia com a base indiscutible la reforma…

Situació i presentació El Llobregat i la riera de Rubí formen el límit de ponent amb els termes de Pallejà i Castellbisbal del Vallès Occidental, respectivament A tramuntana, el termenal amb Valldoreix del municipi de Sant Cugat del Vallès passa per la serra de Roques Blanques 198 m d’altitud, pel cim de Puig Madrona 341 m, pel puig del Rossinyol 253 m i per la serra d’en Rabassa fins a l’Alzinar 288 m, a llevant, que és partió, a més, del municipi de Molins de Rei La línia divisòria de termes passa després pel coll de Ca n’Amigonet i, a migdia, pel Pi del Balç 115 m, turonet espadat proper…

Situació i presentació El municipi de Sant Sadurní d’Anoia, de 18,97 km 2 d’extensió, és situat al NE de la comarca de l’Alt Penedès Limita amb Piera Anoia al N, amb Terrassola i Lavit a l’W, amb Subirats al s i amb Sant Llorenç d’Hortons i Gelida a l’E El puig d’Espiells 206 m fa de divisòria entre aquest últim municipi i els de Sant Sadurní i Subirats A més de la vila de Sant Sadurní d’Anoia, el municipi comprèn altres nuclis de població, com ara els pobles de Monistrol d’Anoia i Espiells, les caseries de Can Benet de la Prua, Can Catassús i el Mo-lí d’en Guineu, i alguna urbanització com…

La geografia física La major part del territori és compresa entre els rius Dnièster i Prut, i és una plana aturonada molt desmembrada per valls fluvials i barrancs Al centre hi ha la màxima elevació del país Kódry, 429 m Al N, el paisatge és dominat per l’estepa de Beltsy, entre els 150 m i els 200 m d’altitud El sòcol cristallí, recobert de roques sedimentàries, aflora només al N Al S, la plana de Budzhak és trencada per nombrosos barrancs, i a l’E es troben alguns contraforts dels altiplans de Volin-Podolsk Els sòls de Moldàvia són variats i molt fèrtils, i destaca el txernozem del N El…

Situació i presentació El terme municipal de la Jonquera, de 56,93 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, des del coll del Portell 694 m, a ponent, fins al Ras de la Menta 1067 m, a llevant, i en aquest sector de la carena pirinenca que separa l’Empordà del Vallespir, s’obren dos dels colls més baixos i accessibles de l’Albera, el coll de Panissars i el del Pertús L’extens territori forma dos sectors ben diferenciats, ambdós presidits per la serralada a ponent el que pertany a la conca del Llobregat d’Empordà, que neix al pic de Llobregat 918 m i que comprèn la vila…

Situació i presentació El terme és en contacte amb les comarques del Vallès Oriental municipis de Montseny i Fogars de Montclús al SE i d’Osona Viladrau i Espinelves al l’W Confronta també amb els municipis selvatans de Sant Hilari Sacalm N, Santa Coloma de Farners NE, Sant Feliu de Buixalleu E i Riells i Viabrea S El municipi té per eix la vall de la riera d’Arbúcies, de boscos frondosos i reclosa pel Montseny, el pla de les Arenes a les Guilleries i els cims de Joanet i la serra de Malhivern i Montsoriu, a l’extrem S La vall és presidida pel cim majestuós de les Agudes, de 1707 m d’altitud…

Situació i presentació És un enclavament de la Baixa Cerdanya dins l’Alta Cerdanya i, per tant, de l’Estat espanyol dins l’Estat francès, produït com a conseqüència dels acords del tractat dels Pirineus El terme de Llívia és separat del de Puigcerdà, en el punt més proper entre ambdós, per només 1,8 km Amb forma com de mitja lluna, el terme és envoltat pels municipis de l’Alta Cerdanya Targasona a tramuntana, Estavar a llevant, Sallagosa al SE, Santa Llocaia a migdia, la Guingueta d’Ix al SW i, finalment, Ur i Angostrina i Vilanova de les Escaldes a ponent El perímetre va ser assenyalat per…