Resultats de la cerca
Es mostren 807 resultats
Triàsic
Nimfa d’efemeròpter procedent del triàsic inferior
© Fototeca.cat
Geologia
Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del Juràssic.
El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…
Juràssic
Geologia
Segon sistema (i període) de l’era secundària o Mesozoic, situat damunt el Triàsic i sota el Cretaci.
El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’emplenava…
Els paleòpters o insectes alats primitius
La presència de quatre ales membranoses que no poden moure’s cap enrere és una característica pròpia dels paleòpters, els més primitius dels insectes alats Aquesta disposició alar, com també la configuració de les corresponents nervadures, són ben patents en aquest espiadimonis de la família dels èsnids Aeshna cyanea , un mascle, una espècie de les més comunes del seu gènere, que vola entre juny i octubre bastant lluny del medi aquàtic on ha nascut Les femelles ponen els ous a la ribera dels rierols Ramon Dolç/Sebastià Hernandis La secció dels paleòpters ha estat creada per a reunir…
El massís del Montgrí
La banda litoral del Montgrí constitueix probablement el sector més esquerp de tota la Costa Brava Anna Motis El massís del Montgrí 23, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Alt i el Baix Empordà, separant la plana del Fluvià de la del Baix Ter, s’estén el Montgrí un massís modest, de només 310 m, però on es troben alguns valors biològics prou notables El relleu es caracteritza per un marcat contrast entre el vessant nord, de pendent suau, i el meridional, que cau molt més bruscament A la banda costanera el massís té espadats impressionants que arriben a…
Mufló
Exemplars mascles de mufló Ovis musimon fotografiats a Fontviva, a l’Alta Cerdanya S’hi pot veure la bona adaptació d’aquesta espècie al substrat rocós Observeu les banyes grosses i circulars i la taca blanca al dors, característiques dels mascles Oriol Alamany L’aspecte del mufló, espècie introduïda al nostre país recentment, recorda lleugerament el de l’ovella, que té en ell el seu origen Els mascles posseeixen banyes grosses i en espiral i el seu pelatge hivernal presenta una característica taca blanca al dors Les femelles no tenen banyes o les tenen molt petites Biologia Viu a totes les…
complex basamental
Geologia
Conjunt de roques que es troba sota les que són estudiades, especialment si n’és desconeguda l’edat absoluta i la situació exacta a la columna estratigràfica per manca de fòssils característics.
En general, solen rebre aquest nom les formacions molt antigues o molt metamorfosades
paleobiologia
Paleontologia
Ciència que s’ocupa dels organismes que han viscut en l’antigor i intenta de conèixer, a través dels vestigis que en romanen, els fòssils, la seva biologia en un sentit total.
En certa manera, la paleobiologia no és més que la paleontologia Això no obstant, aquest terme creat per D’Archiac, el 1832 li dóna el matís peculiar d’insistència fonamental en els aspectes biològics, deixant de banda els geològics A part la sistemàtica i l’evolució que han estat fonamentals fins al primer terç del s XX, la paleobiologia s’ocupa també de la bioquímica, la fisiologia, el comportament, l’ecologia i, en general, tots els aspectes de l’estudi biològic dels éssers vius antics
Aproximació sumària a la mastofauna del món
La distribució mundial dels mamífers Les adequacions mastològiques i la corologia Moltes de les característiques anatomofisiològiques dels mamífers poden ésser considerades com adaptacions que s’han seleccionat al llarg del procés evolutiu Aquestes característiques, homeotèrmia i viviparisme entre altres, els ha donat una elevada independència respecte al medi, que els ha permès d’ocupar territoris vedats a altres grups de vertebrats Les espècies terrestres s’estenen des de l’Àrtic fins a l’extrem de l’Amèrica Meridional i les illes de les mars del S A les muntanyes, es troben per sobre de…
matriu
Geologia
Material detrític de gra fi en què hi ha inclosos elements o partícules més grans (fòssils, clasts, venes minerals); per exemple, la sorra en un conglomerat o el material microcristal·lí en un pòrfir.
estegosaures
Paleontologia
Subordre de rèptils fòssils de l’ordre dels diàpsids que comprenia individus amb l’esquena molt geperuda, el cap petit, la columna vertebral forta i l’armadura de dos rengles de plaques triangulars.
La cua presentava quatre grans espines Atenyien uns nou metres de llargària i unes deu tones de pes Caminaven sobre quatre potes, però llurs antecessors eren bípedes Llur dentició era molt poc desenvolupada o en mancava totalment Formen part del grup dels dinosaures, i visqueren des del Juràssic inferior fins al Cretaci Els estegosaures es caracteritzen per presentar una sèrie d’espines protectores al llarg del llom, com en el cas del gènere Dacentrurus a Europa i el Kentrosaurus a l’Àfrica El gènere Stegosaurus , que dóna nom al grup, presenta unes espines que han estat transformades en…