Resultats de la cerca
Es mostren 679 resultats
gofratge
Tecnologia
Impressió permanent sobre cuir, tela, cautxú, paper, metall laminat, etc, d’un dibuix en relleu, que hom obté per compressió entre dos cilindres (l’un llis i l’altre gravat) en una gofradora.
baldaquí
Art
Cristianisme
Dosser de tela preciosa o de marbre, de fusta, de metall, etc, sostingut per columnes, suspès al sostre o sortint de la paret, que cobreix un altar, una imatge o un altre objecte religiós.
Pot ésser fix o mòbil Existent ja a les antigues basíliques cristianes, ha adquirit diverses formes i ornamentacions a través dels diferents estils És notable el baldaquí de bronze de Sant Pere de Roma 1624-33, obra de Bernini Als Països Catalans destaquen els de Toses Ripollès i de Sant Serni de Tavèrnoles Alt Urgell, del s XIII, ambdós de fusta, conservats al Museu d’Art de Catalunya, i el de la catedral de Girona, del s XIV, d’argent
teixir
Indústria tèxtil
Fer tela o un treball anàleg entrellaçant fils o les bagues formades amb un sol fil, especialment entrellaçant fils pertanyents a dues sèries, els de l’una (ordit) perpendiculars als de l’altra (trama).
brocat
Indústria tèxtil
Teixit en la fabricació del qual entren fils d’argent o d’or o d’ambdós metalls, especialment aquells teixits en què aquests fils formen una decoració sobre una tela de base de seda.
MACBA
L’art de la segona meitat del segle XX a Catalunya es defineix amb una evolució pròpia, interna, autònoma i fins i tot nacional quan cal, però que no deixa mai en cap moment de situar-se en l’àmbit internacional de cada període L’art català de qualsevol estil no es pot entendre sense aquesta contextualització hispànica, europea i universal Això ho ha d’explicar bé el MNAC fins on li pertoca i ho ha de continuar el MACBA Perquè el MACBA és un museu històric i no una sala d’art no és el que els alemanys en diuen Kunsthalle El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d’Art Santa…
L’envelat o el palau dels tendals
Tot i que en l’actualitat és difícil poder veure a Catalunya algun exemple d’aquest tipus d’arquitectura efímera, sembla que els primers envelats sorgiren cap a la segona meitat del segle passat Foren construccions que basaven la seva tecnologia en el món mariner de la navegació a vela i en el protagonisme indiscutible del nus En la seva construcció intervenien materials com la tela, la fusta i la corda I en la seva creació i installació participaven, a més de l’envelador, el fuster, el decorador, el cadiraire i l’installador del sistema d’enllumenat Així, sovint la installació d’un envelat…
Rafael Ramoneda i els Rosés, a Cornellà
Rosés Germans Barcelona Artística e Industrial , 1907 Aquesta història comença amb la de Josep Rosés i Trinxet, participant en la creació el 1838, a Barcelona, de la societat capdavantera en la fabricació de les anomenades puntes de París vegeu vol I, Fàbriques i Empresaris “Els metallúrgics”, “Els Rosés i les puntes de París” I serà la d’aquesta empresa metallúrgica establerta al carrer de Berenguer el Vell, fins que el 1845 installà una màquina de vapor de 10 cavalls i comprovà que els sobrava energia En lloc de llogar-la a un altre possible estadant i usuari de la màquina, com era…
El frontal del cardenal Margarit
Art gòtic
Part central brodada del frontal del Cardenal Margarit Encomanada per aquest prelat vers els anys 1474-77, probablement al brodador de Perpinyà resident a Girona, Antoni Guàrdia, mostra una interessant iconografia amb el comitent acompanyat de cinc àngels i agenollat davant la Mare de Déu i el Nen entronitzats BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El frontal d’altar dit del cardenal Margarit, conservat al Museu de la Catedral de Girona, és una obra brodada a Girona a la dècada de 1470 Joan Margarit i de Pau va néixer en aquesta ciutat el 1422 La seva família paterna estava…
manetes
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de cuir o de tela, gruixuda, semblant a un guant, que hom empra per a evitar els efectes del fregadís en estirar una corda o en manejar objectes que ofereixen una gran resistència al moviment.
enterrament de Crist
Art
Cristianisme
Cerimònia del Divendres Sant, molt popular a les Esglésies d’Orient, en la qual hom porta processionalment una representació iconogràfica de l’enterrament de Crist (una tela brodada, anomenada epitáfion en grec i plaščanica en eslavònic).
Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones mostres de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina