Resultats de la cerca

D’origen llenguadocià, consta com a notari, director de l’escola catedral i canonge de Barcelona 1109-17 signava “doctor”, “mestre” i “gramàtic”, títols que indiquen prou la consideració en què era tingut Després apareix, des del 1121, a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques que abans havia dut a terme a Barcelona Acompanyà, sembla, el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, a la cort francesa el 1109 i a Eivissa i a Mallorca, per la conquesta, en 1114-15, on morí el bisbe El 1116 anà per mar amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i Gènova temorós d’una emboscada de l’…

Doctor en filosofia i lletres per Madrid 1893, es consagrà a l’estudi de l’èpica medieval Poema del Cid, 1895 Leyenda de los Infantes de Lara , 1896 Catedràtic a la Universitat de Madrid 1899, emprengué l’estudi rigorós de les cròniques medievals Crónicas generales de España , 1898, s’interessà pels aspectes sincrònics de la llengua i s’inicià en la dialectologia Notas sobre el bable , 1899, que ja mai més no deixà de banda La seva gran obra, Cantar de Mio Cid , en tres volums 1908-12, recuperà el poema per al futur i constitueix un estudi capital de la llengua castellana de l’època tornà…

Un detall del foli 95, on hi ha una lletra “P”, ornamentada amb una trena i entrellaç, amb colors marró i verd G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 38 és un llibre en pergamí constituït per un total de 171 folis, escrits en lletra Carolina, utilitzant tinta i vermell El full fa 235 x 175 mm, de caixa 19 x 13 Procedent de l’Arxiu Capitular núm 7511 de l’inventari i XCVII del catàleg de Villanueva, és un còdex que podríem considerar gairebé sense illustrar * Josep Gudiol el situa en el segle XI, i adverteix que la seva part segona és de mà diferent a la primera Consultat el manuscrit…

El lloc de Palierolus apareix documentat en una permuta del 901 i en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Es poden trobar altres esments del lloc en documents dels anys 918, 935 —on ja apareix escrit Pallerols—, 996, 1024 o 1061 En l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, la vila de Pallerols hi apareix com una de les possessions del monestir Posteriorment, amb la supressió d’aquest, passà a formar part de la collegiata de Santa Maria de Castellbò Al començament del segle XVI, la vila de Pallerols del Cantó, del vescomtat de Castellbò i…

Situació Porta original d’arc de mig punt, tapiada i situada al mur de ponent, a l’indret on ara hi ha el presbiteri d’aquesta església totalment transformada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Coloma és al centre del petit nucli de Montan Mapa 34-11253 Situació 31TCG670773 Per a arribar al poble, cal seguir el mateix camí que s’ha descrit en tractar el castell i la torre de Montan JAA Història La parròquia de Montan, tradicionalment escrit Montant, que apareix esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell amb la grafia de Montedamno , era…

Situació Petita església d’absis i nau, reforçada a la banda de migdia per tres contraforts ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí és al petit agregat dels Masos de Sant Martí, situat a uns 3 km del nucli de Covet JAA Mapa 33-12 290 Situació 31TCG403628 Història No s’han conservat notícies documentals d’aquesta església, que l’any 1904 consta com a sufragània de Santa Maria de Covet encara que podria tractar-se de l’església de Sant Martí que est in campo Lordani , la qual fou donada a l’església de Santa Cecília del monestir d’Elins en la seva dotació de l’any 1080 MLIC…

La primera menció que coneixem de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cebrià de Cassovall, i l’únic esment conegut de l’església de Sant Cebrià, és en la falsificació efectuada en el monestir de Gerri, coneguda com la interpolació de l’auctoritas en la donació del comte Frèdol de l’any 849, en la qual s’esmenten aquestes dues esglésies —que fins i tot podrien tractar-se d’un sol edifici amb dues advocacions— que són a la vila de Cassovall, amb els seus alous, les seves dècimes i primícies i el cementiri Segons aquest document, aquestes esglésies eren subjectes a Sant Pere de…

Situació Una de les tombes de la necròpoli del collet de les Caixes, excavada a la roca J Barberà Cal cercar-les a uns 50 m d’una boïga localitzable entre els masos de Cal Pere-Joan i Cal Sant Aquests es troben a l’enclavament, antiga quadra, de Valldeperes i a cosa d’un quilòmetre de l’església de Santa Fe Long 1°43’00” - Lat 41°55’22” Val a dir que per arribar-hi és precís agafar el camí que comença al pont de Malagarriga, al costat de la carretera de Manresa a Cardona C-1410, i que es va enfilant fins a Santa Fe Passats aquests 4 km primers aviat s’arriba al punt on s’obren les tombes…

Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de la Guàrdia, a la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia, al lloc de Vilardell No degué passar de ser la capella de la parròquia de la Guàrdia i atendre el culte del sector oriental del terme del castell de la Guàrdia No és clar si depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell El terme del castell de la Guàrdia és documentat a partir de l’any 931, que Guadamir i el seu germà Lunes vengueren al comte Sunyer els alous que tenien en el terme del castell de la Guàrdia…

Situació Porta de la façana nord, un dels elements romànics més genuïns de l’edifici ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Martin és situada a la banda sud del segon clos murat o recinte jussà que tancava el castell de Novèla Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 54′ 30″ N - Long 2° 45′ 45″ E Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent DB Història L’església de Sant Martin servia el culte a la petita comunitat rural de Novèla durant l’edat mitjana La primera menció documental explícita de l’ ecclesia Sancti Martini és de l’any 1119, quan…