Resultats de la cerca

Situació Vista del mur meridional d’aquesta ermita, reforçat per contraforts J M Masagué L’església de Santa Maria de les Arenes és situada a l’antic terme de Sant Feliu del Racó, a l’extrem nord-oest del terme municipal de Castellar del Vallès, al final dels últims contraforts orientals de Sant Llorenç del Munt És a la dreta del riu Ripoll, entre les confluències dels torrents de les Arenes i del Sot de Matalonga amb el riu Envoltada d’un bosc frondós, avui parc natural de Sant Llorenç del Munt, es dreça al cim d’un turó Adossada a la façana nord hi ha una construcció paràsita Mapa L36-15392…

Situació Fortificació bastida aprofitant una balma situada a la part baixa d’un single que s’alça damunt del poble de la Clua G Viiarrúbias El poble de la Clua és situat a tocar d’un congost que separa la plana del Segre de la vall d’Ariet L’espluga on hi ha el castell és situada a la part baixa d’un cingle, orientat cap al sud-oest, damunt del poble actual Mapa 33-13328 Situació 31TCG358460 Des d’Artesa de Segre hem d’agafar la carretera de Baldomar D’aquesta població surt una pista de terra que porta fins a la Clua Un corriol embardissat va fins a les restes del castell JBM Història Les…

Situació Estrep dret del pont del barranc del Bosc, amb les restes medievals a la base, que es troba encaixonat entre la Noguera Pallaresa i la carretera comarcal 147, remodelada recentment Institut d’Estudis llerdencs - JR González Aquest antic camí de bast segueix el curs de la Noguera Pallaresa, que travessa el congost de Terradets Era el camí tradicional que unia la vall d’Àger amb el Pallars Jussà Els elements més visibles d’aquest camí es troben a l’extrem N del municipi d’Àger, bé que es pot seguir des d’abans del coll d’Àger i fins a l’entrada al Pallars ussà FFLl-JBM Mapa 32-12289…

Tendències de les poblacions d’ocells comuns de la ciutat de Barcelona comparades amb les d’altres hàbitats de la resta de Catalunya, corresponents al període 2002-08, calculades amb el programa TRIM S’utilitzen les espècies i nombre d’exemplars d’ocells identificats en recorreguts lineals de 3 km, fets a velocitat constant, 11 a Barcelona i més de 150 a la resta de Catalunya, tots recorreguts dues vegades a la primavera i dues a l’hivern Les unitats dels gràfics són diferències respecte al nivell de referència de l’any 2002 =1 Es pot observar que el comportament de les poblacions de la…

Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament indistingibles…

La família de les pluteàcies se separa de la resta dels agaricals per caràcters microscòpics el color rosat de les espores, que no són anguloses, i l’anatomia de les làmines, però, en general, les seves espècies tenen les làmines també d’un to rosat i lliures, i viuen sobre femta en descomposició o en sòls rics de matèria orgànica per exemple, palla de gramínies L’espècie de la fotografia, Volvariella = Volvaria speciosa , és abundant, tant a la primavera com a la tardor, en vores de camins i prats Noteu el barret umbonat i molt viscós, i la presència de volva a la base del peu És comestible…

Oleàcies 1 Llessamí groc Jasminum fruticans a branca amb flors x 0,5 b detall dels fruits x 1 2 Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia a branca amb fruits x 0,5 b detall de la flor aclamídia x 3 3 Olivera Olea europaea a branca amb flors x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x 4 c fruit, l’oliva, seccionada longitudinalment x 1 4 Fals aladern Phillyrea latifolia detall d’una flor x 6 Eugeni Sierra Esteses principalment pel SE asiàtic i per Austràlia, són una família gairebé cosmopolita que té 29 gèneres i unes 600 espècies d’arbres i arbusts, caducifolis i perennifolis, alguns…

Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…

“Les capturen en els boscos i les engabien en una canya buida Les hi mantenen tancades, tot alimentant-les fins que n’han de menester el verí Aleshores enfilen els pobres animals amb un branquilló per la boca fins que els surt per una de les potes El sofriment fa que la bestiola suï molt, sobretot per l’esquena, la qual queda recoberta d’escuma blanca aquesta és la metzina desitjada, amb què unten les puntes de les fletxes, les quals conservaran el seu poder destructor durant un any Sota de l’escuma es fa un oli groguenc també metzinós, que conserva la seva activitat mortífera durant quatre o…

Situació Vista exterior de l’església, erigida dalt el turó, des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme L Prat A l’extrem occidental del terme municipal de Castellar de la Ribera, dalt la carena a mà esquerra de la ribera Salada, es retalla la silueta de Sant Julià Mapa 291M781 Situació 31TCG654535 A mà esquerra del punt quilomètric 15 de la carretera de Solsona a Basella es troba la Gravera, tocant el riu, que cal travessar per seguir una pista que en 1,400 km arriba a l’església parroquial de Sant Julià, on se celebra culte normalment A casa Sabartés, que és allà mateix, en…