Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera Hom hi pot apreciar l’important sobrealçament de la coberta del temple J M Melció L’església de Santa Cecília de Sadernes es troba a la vall del Llierca, a l’esquerra de la riera, després del seu aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol, al sector nordoccidental del terme, enlairada damunt un turó que domina una bonica panoràmica, presidida per les impressionants cingleres de Gitarriu Mapa 257M781 Situació 31TDG668800 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43,…

Situació Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot veure l’estructura de la capçalera A Borbonet El poble del Torn es troba al cantó de llevant de la comarca, gairebé al seu límit, al sector de migjorn del municipi de Sant Ferriol, a mà dreta del Ser, prop de la seva confluència amb la riera de Mieres L’església de Sant Andreu centra un petit nucli de cases format al seu voltant Mapa 295M781 Situació 31TDG709678 Per anar al Torn cal agafar la carretera d’Olot a Banyoles per Santa Pau En arribar a Mieres, una carretera surt d’aquesta població, en direcció a…

El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus fa entre 2 i 5 cm S’identifica pel color vermellós i per les taques negres arrodonides al tòrax i les estries longitudinals negres als èlitres Els ulls són negres, aplanats i de forma arrodonida, i les potes són fortes, de color negre i amb pèls del mateix color que el cos Les antenes, que surten del bec, són geniculades i acaben amb una expansió en forma de trompeta El mascle té una massa de pèls erectes en forma de raspall a la part superior del bec Luis Mata El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus , un escarabat de…

Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament indistingibles…

Obres generals de consulta Bannerman, DA i WM Bannerman 1983 "The birds of the Balearics" Croom Helm Ltd London 230 pp Bauer, KM, UN Glutz i E Bezzel eds 1966-82 "Handbuch der vögel mitteleuropas" 11 vol Akademische verlagsgesellschaft Wiesbaden Bernis, F 1966-71 "Aves migradoras ibéricas" 7-8 fasc Sociedad española de Ornitología Madrid Bernis, F 1980 "La migración de las aves en el estrecho de Gibraltar I Aves planeadoras" Universidad Complutense Madrid 481 pp Blondel, J i P Isenmann 1981 "Guide des oiseaux de Camargue" Ed Delachaux et Niestle Neuchâtel 344 pp Brunn, B i A Singer 1980 "Guía…

Els precedents antics Ganivet de sílex de la Coma del Bep Albelda, important jaciment d’època neolítica ECSA - JI Rodríguez La Llitera, actualment una comarca ben determinada i individualitzada, és tanmateix de cohesió relativament recent Una de les constants de la seva història és precisament la de ser terra de pas, de transició entre la muntanya i la plana, i fins i tot de frontera Si a això afegim les peculiaritats pròpies de repoblacions diacròniques, hom s’explica fàcilment la seva fesomia peculiar i heterogènia, fruit de la constant acumulació històrica D’acord amb això, la Llitera és…

La prehistòria Dolmen del Forno o Cabaneta del Forno, a Cornudella de Valira ECSA - J Boix El territori ribagorçà és un dels menys investigats pel que fa a l’àmbit prehistòric El testimoni d’hàbitat humà més antic data d’uns cent mil anys enrere i se situa a l’estació a l’aire lliure de Castelló del Pla, on s’han localitzat vestigis d’indústries mosterianes corresponents al paleolític mitjà Altres empremtes menys estudiades són les troballes de materials lítics en diferents indrets de la comarca Benavarri, Olvena, Cornudella de Valira, Vilaller i Viu de Llevata El paleolític superior, molt…

Vida La primera dada sobre la seva biografia el situa com a infant de cor a Santa Maria Maggiore, l’any 1537 El 1544 obtingué un lloc com a organista a la catedral de Sant’Agapito de la seva ciutat natal Tres anys després contragué matrimoni amb Lucrezia Gori, amb qui tingué tres fills, un dels quals fou també compositor Quan el bisbe de Sant’Agapito, el cardenal Giovan Maria de’ Ciocchi del Monte, fou nomenat papa amb el nom de Juli III, l’any 1550, se l’emportà a Roma, ciutat on el compositor romangué fins a la mort El 1551 fou nomenat mestre de cant de la Capella Giulia, on succeí a Robin…

Vida És probable que nasqués a Cambrai, a la catedral on figura inscrit com a nen cantor entre els anys 1409 i 1412 En aquella època el magister puerorum de la catedral era Nicolau Malin, a qui succeí Ricard Loqueville 1413-18 Si bé no hi ha constància que Dufay fos alumne d’aquest segon, les obres primerenques del compositor denoten una clara influència d’aquest mestre Cap al 1420 Dufay ingressà al servei de la família Malatesta, a Pesaro, on romangué els sis anys següents D’aquest període daten els motets Vasilissa ergo gaude , escrit a l’agost del 1420 en honor de Cleofàs Malatesta, la…

“Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, Vic 1912-1928 “Revista de Girona”, núm 1978 dedicat al millenari de la basílica de Santa Maria de Ripoll 977-1977 Amb interessants articles d’historia i d’art de Coll i Alentorn, Mundó, Barral, Vernet, Pladevall i d’altres Àlbum meravella , Barcelona 1929-1936 El Ripollès Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya , Departament de cultura - Generalitat de Catalunya, Barcelona 1985 Els castells catalans , vol V, Barcelona 1976 Estudis sòcio-pastorals , Bisbat de Vic - Ed Montblanc, Granollers 1969 Geografia de Catalunya , dirigida per Lluís…