Resultats de la cerca

Cavaller brandant una espasa, detall de les pintures murals d’una casa actual Biblioteca Balmesiana del carrer de Duran i Bas de Barcelona Fototecacom – MSaura Amb el nom de Mestre de la Conquesta de Mallorca es coneix el pintor anònim que al final del segle XIII decorà amb aquesta temàtica una sala de l’edifici del carrer de Montcada, 15, de Barcelona, l’anomenat palau o casa Aguilar, Caldes o Berenguer d’Aguilar L’estil d’aquest pintor anònim es retroba als murals que amb la mateixa temàtica ornaven la sala d’audiències romànica de la planta noble del Palau Reial Major Es relaciona també…

Paralellament a tota la creativitat característica de l’època del Modernisme i al costat de les seves formes més o menys sinuoses, tant en la figura i en l’ornamentació com en el paisatge, hi ha sempre un altra llarga línia, molt més tradicional i realista És la del retratisme, el gran oblidat de les històries de l’art català, a pesar que es pot afirmar que va ser conreat per la pràctica totalitat dels artistes d’aquell temps, des de les figures cabdals del Modernisme i el postmodernisme fins a les tan abundoses de la restant nòmina dels artistes de l’època, dedicats quasi sempre al retrat…

A començament de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX Catalunya va viure un moment de fort impuls tant pel que fa al colleccionisme d’art com a l’activitat pròpiament museística Es van construir tres grans edificis de caràcter públic i privat, obra dels arquitectes Antoni Rovira i Trias, Josep Vilaseca i Jeroni Granell i Mundet, destinats a conservar importants colleccions d’art i d’història natural A Barcelona, al Parc de la Ciutadella l’Ajuntament de la ciutat va encarregar a Antoni Rovira i Trias la construcció d’un museu de nova planta amb la finalitat de conservar i exposar la…

D’ençà que Santiago Rusiñol i Ramon Casas –i Miquel Utrillo, i Sebastià Junyent, i Andreu Solà i Vidal, i Laureà Barrau, i Manuel Feliu de Lemus, i Joan Sala, i Jaume Vilallonga, i el mateix Meifrèn– passaren per París en l’època fundacional del Modernisme, aquella capal esdevingué la meca de l’art modern català, i ben aviat una nova onada d’artistes joves hi anà, i molts d’ells s’hi establiren fins a integrar-se amb més o menys intensitat en la vida artística de la capal de França El paradigma del pintor català modernista de París és Hermen Anglada-Camarasa Bé que nascut a Barcelona, l’any…

L’espai creatiu associat a la mort ha deixat un rastre capital per a la història de l’art Dels mausoleus i martyria més esplèndids als enterraments més senzills s’apleguen tota mena de projectes que tingueren en temps del Modernisme l’interès de culminar el procés de substitució d’una antiga idea de cementiri La mentalitat cristiana havia concebut l’espai d’enterrament com a lloc sagrat incrustat en el temple Atès que els altars concebuts per a les relíquies i despulles més valuoses són insuficients, el cementiri neix com a una clara extensió del centre de culte A la rodalia d’aquest context…

L’omnipresència bacteriana Es difícil trobar sobre la Terra llocs on no hi hagi bacteris Aquests microorganismes han colonitzat tots els hàbitats que poden allotjar la vida, és a dir, llocs on hi ha aigua en estat líquid i hi ha disponibilitat de nutrients energètics i plàstics per a mantenir el funcionament d’una cèllula Els bacteris han aconseguit colonitzar ambients que des del punt de vista de l’home són autènticament extrems, i en els quals es fa difícil imaginar que hi puguin haver formes vives Així, per exemple, trobem bacteris multiplicantse en aigües molt calentes, que brollen prop…

A l’entorn del 1500 La pintura gòtica de caràcter flamenc que havia arribat a Catalunya al voltant dels anys 1440-50 de la mà de Lluís Dalmau i que s’havia estès per les terres del bisbat de Girona durant tota la segona meitat del segle XV, amb el taller dels Solà i Miquel Rovira de protagonista, va patir una certa sacsejada tot just acabat el segle L’arribada d’una nova onada d’artistes flamencs i del centre d’Europa, pintors i escultors, alguns dels quals havien entrat en contacte amb la pintura italiana, directament o per altres vies, va provocar canvis sensibles en els tallers gironins de…

Situació Aspecte del petit nucli de població d’Espirà de Conflent, presidit per l’antiga església prioral ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria, que havia estat seu d’un antic priorat canonical, es troba al centre del poble d’Espirà de Conflent, entre la plaça de l’Església i la plaça de la Rectoria Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 8” N - Long 2° 29’ 57” E Per a arribar a Espirà de Conflent cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH Història El lloc d’Espirà és documentat des de la segona meitat del segle X Tot i que és molt probable que ja…

Situació Vista aèria de l’església des del sector sud-oest ECSA - J Todó L’església de Sant Miquel és a la part alta del recinte arqueològic i monumental de l’antic poblat d’Olèrdola Mapa 35-17447 Situació 31TCF921734 Història Les notícies més antigues sobre aquesta església són proporcionades per la seva acta de consagració de l’any 992, en la qual es fa referència a la construcció i la consagració duta a terme pel bisbe Teodoric i el comte Sunyer, per tant vers el 935 Des d’un bon principi tingué categoria parroquial L’església de Sant Miquel fou molt afectada per la ràtzia d’Almansor de l’…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografíes catalanes Sèrie històrica num 1, Barcelona 1965 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , col-I “Coneguem Catalunya”, Els Uibres de la Frontera, 16, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Notas sobre iglesias prerrománicas , “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, vol IV, 3-4, Barcelona 1948, pàgs 313-320 Albert i Coep, Esteve D’…