Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
Nules
Municipi
Municipi litoral de la Plana Baixa.
El terme és ocupat gairebé totalment per la plana litoral quaternària La costa presenta un predomini de còdols i sorrals escassos, seguits d’una línia d’aiguamolls i antigues albuferes, avui pràcticament dessecats L’interior assoleix els primers turons de la serra d’Espadà coll del Tossal, puntal de Cabres, la Murta De NW a SE és drenat pels barrancs i les rambles de la Fontfreda, del Tossal, del Torrent, de Serratella, de la Ratlla i de Betxí El terme envolta el petit municipi de Vilavella L’agricultura és de vella tradició hortícola, bé que hi havia hagut també un secà força…
estany de Banyoles
Nenúfars a la riba de l’estany de Banyoles
© Arxiu Fototeca.cat
Estany
Llac del NE de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany).
De forma de vuit i amb una superfície d’1075315 m 2 , té, de nord a sud, una longitud de 2080 m, una amplada, que varia segons el lloc, entre 730 i 235 m i una profunditat que va de 6 m, al llindar que correspon a la part més estreta, a 62 m al fons d’un embut situat a la part meridional En aquesta part presenta, al seu voltant, tretze estanyols de petita extensió entre d’altres, els de la Cendra, del Vilar, gros i petit de Montalt, de Porqueres, de la riera Castellana, de ca n'Ordis, etc Es nodreix de deus subterrànies molt regulars, que li aporten uns 600 litres d’aigua per segon Assentat…
passeig de Gràcia

La Pedrera, un dels edificis més emblemàtics del passeig de Gràcia
© Lluís Prats
Avinguda que travessa l’Eixample de Barcelona, des de la plaça de Catalunya fins al carrer Gran de Gràcia; és un eix del centre comercial i de negocis de la ciutat.
Inaugurat el 1827 pel capità general marquès de Campo Sagrado les obres havien estat iniciades el 1820, fou construït damunt una riera, al camí de Barcelona a Gràcia, que seguia l’antiga via romana a Sant Cugat pel coll Serola Especialment a partir de l’enderrocament de les muralles 1854, es convertí en un dels llocs d’esplai més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres, com El jardí de les Delícies cafè-cantant sobre l’antic Criader Municipal 1840, els Camps Elisis 1853, amb el seu teatre posteriorment Teatre Líric, el Teatre Tívoli sobre un jardí on…
memòries
Història
Literatura
Obra escrita, d’un caràcter autobiogràfic, on la vivència personal de l’autor se sol inserir en els esdeveniments històrics dels quals ell ha estat testimoni o en els quals ha participat.
La narració sol tenir una linealitat cronològica, i sovint expressa la ideologia sociopolítica de l’autor memòries de Joseph de Maistre, de Saint-Simon o les seves meditacions sobre els temes més diversos Mémoires d’outretombe, de Chateaubriand, Memorias de un setentón, de Mesonero Romanos Als Països Catalans, les memòries abasten, en general, o aspectes molt concrets o la totalitat de la vida i l’obra d’un personatge, i tenen sovint un to més públic que íntim Al s XIX, destaquen Víctor Balaguer, amb unes memòries inèdites, i Conrad Roure, que, amb Recuerdos de mi larga vida 1925-27, s’…
marina
Marina, dibuix d’Eugène Boudin (1824-1898)
© Corel Professional Photos
Art
Variant del gènere del paisatge, que representa una vista de la mar, desenvolupada en la pintura occidental i oriental.
Els primers exemples coneguts en la pintura occidental són els frescs romans i pompeians Hom troba també aquest tema en la miniatura medieval i durant el Renaixement, bé que sempre sovint de fons a composicions amb figures Però la marina adquirí plena independència temàtica en la pintura holandesa de la segona meitat del segle XVII, gènere els grans mestres del qual foren W van de Welde El port d’Amsterdam Rijksmuseum, Amsterdam i J van Ruysdael A la vora de la mar l’Ermitage, Leningrad L’escola francesa del segle XVII tingué en Claude Gellée un important pintor de marines Vista d’un port…
al·lòfon

Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…
Castell de Queralt (el Pont de Bar)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes d’aquest castell, de llarga història i pocs vestigis, conegut avui dia com els Castellots ECSA – V Hurtado No existeix avui dia cap castell al Baridà amb aquesta denominació No obstant això, la presència de restes importants del que va ser una fortificació en el lloc anomenat “Els Castellots”, i a molt poca distància del topònim Queralt, —associat aquest al coll de muntanya que es troba precisament a uns 900 m a sobre de les esmentades restes—, ens permeten afirmar que aquestes són el que queda de l’antic castell de Queralt Mapa 35–10216 Situació…
Castell de Sas (Sarroca de Bellera)
Art romànic
El poble de Sas es troba enlairat a 1 381 m d’altitud a la riba esquerra de la vall d’Erta, al sector de ponent del terme, sota el coll de Sas 1 480 m i el tossal de Sant Quiri Tradicionalment, la vall drenada pel riuet d’Erta conservà la primitiva estructura indígena fins ben entrada la senyorialització Després, el castell de Sas va ésser centre de l’anomenat batlliu de Sas que incloïa, a més, Erta, Sentís i Benés El topònim, pervivència del basc, fa referència al terreny d’altiplà poc productiu que s’hi troba Des del punt de vista documental són ben conegudes les bregues i…
Mare de Déu de Pedra (Áger)
Art romànic
Situació El santuari modern de Pedra té adossat en el sector de llevant l’església primitiva ECSA - F Baltà La primitiva església de la Mare de Déu de Pedra es troba adossada al santuari modern, situat al N de la vila d’Àger, en un contrafort de la serra del Montsec Mapa 32-12289 Situació 31TCG146555 S’hi accedeix per una pista que arrenca del camí de coll d’Ares a l’altura del mas Masierol Història El lloc i el castell de Pedra són documentats des de l’any 1042 De Santa Maria de Pedra, però, no en tenim referències documentals fins el 1179, tot i ser l’església castral En algun moment degué…
Castell de Montmur o Mormur (Balaguer)
Art romànic
El lloc de Montmur o Mormur és situat en un tossal, a 329 m d’altitud, a uns 5 km al sud-oest de Balaguer, prop del riu Farfanya En aquest indret l’any 1930 fou descobert, gràcies a la tasca d’estudi duta a terme per l’escolapi Sebastià Pubill, un important poblat amb restes arqueològiques i materials que abracen cronològicament des de la prehistòria fins a l’època andalusina, moment al qual corresponen les restes d’una torre Posteriorment, vers els anys cinquanta, va fer prospeccions en aquest poblat R Pita Mercé, i més recentment, el 1981, un equip d’arqueòlegs dirigit per J Giralt La…