Resultats de la cerca

Situació Façana de migjorn, única part de l’edifici que ha conservat l’estructura i la decoració originals ECSA - JA Adell L’església de Sant Andreu centra el petit nucli del Puig, avui totalment abandonat Mapa 34-12291 Situació 31TCG499573 S’arriba al Puig per la pista que surt de Gualter i segueix el curs del Rialb Després de la piscifactoria del Molí Nou hi ha la cruïlla que porta, a l’esquerra, a Martimà, i a la dreta, creuant el riu, al Puig, que és a uns 20 km de Ponts JAA Història Com la propera església de Sant Martí de Tarabau, Sant Andreu del Puig presenta problemes d’identificació…

Situació Vista de la capçalera d’aquesta església, ara abandonada, on destaca una senzilla decoració a base de dobles arcuacions entre lesenes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella és situada sota el puig de Sant Miquel prop de Can Tudó, a la banda meridional del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG818104 S’accedeix a Rubió per la carretera que uneix la N-II amb Calaf per Copons Just a la fita del quilòmetre 55 hi ha el trencall que mena a Rubió Immediatament després del quilòmetre 2, a mà dreta, s’inicia un camí carreter que mena a Can Tudó, des d’on s’arriba a la capella per un camí…

De família de propietaris rurals i de professionals liberals, un cop cursat el batxillerat, al collegi dels jesuïtes de Manresa i al seminari de Barcelona, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, i s’hi doctorà a la de Madrid 1900 Els estudis jurídics li donaren una cultura i una actitud cíviques que el distingiren de molts altres eclesiàstics del seu temps Després d’haver exercit d’advocat a Barcelona, decidí de passar al servei de l’Església Dissuadit per Torras i Bages d’entrar a la Companyia de Jesús, per motius altament religiosos cursà els estudis de teologia i de dret…

En morir Guifré I, l’any 897, llurs descendents establiren un sistema de cogovern, consistent a repartir-se les zones d’actuació tot reconeixent al germà gran una categoria superior Aquest, Guifré II, administrà Barcelona, Girona i Osona el segon, Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent i el tercer, Sunifred II, el comtat d’Urgell Besalú restà encara uns quants anys a mans de l’oncle, el comte Radulf I A causa de la minoritat de Sunyer és probable que aleshores hom no li adjudiqués funcions administratives, sinó que restés sota la tutela de Guifré II de Barcelona En passar els anys…

El talpó de tartera Microtus nivalis és el talpó més gran dels que viuen als Països Catalans Els caràcters que més el diferencien dels altres talpons són la longitud de les vibrisses, en relació segurament amb la seva vida rupícola, i la de la cua, que arriba a ser quasi la meitat o una mica més de la llargada del cos i el cap junts És el que presenta tonalitats de pelatge més clares, generalment de la gamma dels grisos Les mesures corporals són les següents 92-140 mm de cap i cos, 45-74 mm de cua, 17,5-25 mm de peu posterior, 12,5-21 mm d’orella el pes és de 21,5-70 g Javier Andrada És un…

El tret més característic de la llebre Lepus europaeus és la taca negra que presenta a la cara posterior de les orelles Altrament, a diferència del conill, té la llargada del peu posterior de més de 10 cm i la de la sèrie dentària de més de 16 mm Té els ulls grans, la cua curta i els exemplars grans poden arribar a pesar entre 5 i 6 kg Als peus, les callositats plantars, que presenten la majoria dels mamífers, són substituïdes per coixinets de pèls llargs i llanosos Les femelles són una mica més grans que els mascles Xavier Palaus És un mamífer de talla mitjana, en relació a la fauna dels…

La musaranya comuna Crocidura russula es diferencia dels soricins perquè té les dents blanques, la cua proveïda de pèls llargs dispersos entre els curts i les orelles ben visibles Se separa de la musaranya dels jardins C suaveolens fonamentalment pels caràcters cranials Les seves mesures corporals són les següents 58-84,5 mm de cap i cos, 34-47 mm de cua, 11-13 mm de peu, 7-11,5 mm d’orella, i el pes és de 4,5 a 12,8 g Jordi Muntaner És un animal de talla petita i cua relativament curta que a penes arriba a la meitat de la longitud del cap i cos i és proveïda de pèls llargs dispersos…

Dents molariformes dels insectívors A de disposició zalambdodonta, corresponents en concret a Solenodon paradoxus , i B de disposició dilambdodonta, corresponents al talp Talpa europaea Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els insectívors són el grup més antic dels euteris actuals Probablement van derivar dels eupantoteris, mamífers mesozoics de les dimensions d’una musaranya o d’un ratolí Es coneixen fòssils des del Cretaci, fa aproximadament cent milions d’anys, i de la seva línia primitiva s’originaren altres grups de mamífers placentaris, com els quiròpters i els primats En el…

Restes del Castell Formós o de Balaguer, Balaguer, segles IX-XI RM El districte de Lleida ocupa un lloc destacat entre els de la Marca Superior de l’Àndalus, ja que el nombre de les fortificacions conegudes d’època omeia s’hi mostra extremadament elevat A mitjan segle X, Aḥmad al-Rāzī ja en mencionava una quinzena, entre les quals hi havia Mequinensa, Corbins, Balaguer, Fraga, Alcolea de Cinca, Montsó, Tamarit, Albelda, Àger i Estopanyà Evocant alguns d’aquests llocs, Ibn Ḥayyān assenyalava que l’any 896 Llop ibn Muḥammad havia fortificat la fortalesa de Montsó, i l’any següent…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església amb la capçalera L Prat A l’extrem oriental del municipi d’Olius, a frec del municipi de Navès, hi ha aquesta esglesiola, situada al cim del serrat de Santa Maria, el qual és veí del serrat, on hi ha les restes de l’antic poblat ibèric d’Anseresa Prop seu passa el riu Cardener que, no gaire lluny, forma l’embassament de Sant Ponç Mapa 329M781 Situació 31TCG735492 Al punt quilomètric 7,300 de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, a mà esquerra, que amb uns 2 km deixa a Santa Maria del Vilaró Una altra opció per a…